radicalitats i valors

Hi ha persones que ho veuen tot o de color negre o blanc; no perceben (o no volen percebre) els matisos, l'ampli ventall de possibilitats de grisos. Aquestes persones divideixen el món en bons i dolents, els que estan amb mi o contra mi. Ho sé perfectament perquè he treballat amb una persona així. Haig de reconèixer que ser així comporta certs avantatges: són persones molt pràctiques, que no donen voltes inútils. Si un és mentider, és un mentider i no hi ha volta de full. Això els hi permet no desviar-se de l'objectiu principal. Anar recte. Encara que mai no es fixen amb el que es deixen pel camí... però també té molts problemes: el món no és blanc o negre. Jo no sé què és, el que sé és que som de tantes maneres com moments, problemes o persones estem. Jo, amb els anys, m'he tornat caritativa. Ser caritatiu és ser molt flexible, i entendre, sempre entendre pràcticament tot. Entenc una mentida també. He aprés molt moltíssim amb l'edat: jo vaig ser una jove, i una adulta molt poc flexible i radical. No sabia funcionar d'una altra manera, llavors. Tornant als matisos, curiosament, com per mi el món té grisos, també hi ha pràctiques que no tolero. És curiós. Vaig llegir que eren els nostres valors personals. Són com conceptes que tenim tant arrelats, que quasi formen part de la nostra natura. Jo no sé si són tan intrínsecs, penso que poden anar variant. Em refereixo a valors, a coses per les que no passes. Per exemple, en el meu cas no suporto la mala educació. És veritat. Em fa certa recança acceptar-ho, però no suporto que la gent no saludi, no digui bon dia quan entra a un lloc, no s'aixequi al bus per deixar seure una persona gran. I la mala educació amb la ignorància ja aconsegueix provocar-me atacs d'ansietat. Curiós, perquè potser és un valor no sé, poc vistós, poc guay. Hi ha valors més transcendents, com la llibertat, per exemple, que són més alts! Bé, no hi ha res a fer, aquest és un dels meus.