El zombi principal

Els protagonistes de la novel.la "Una de zombis" estan inspirats en els meus fills i nebots i a ells els hi agraeixo amb una dedicatòria a l'edició que surt a principis de desembre.

No sempre ha sigut així.  Quan vaig començar aquesta història anava d'una dona (que podria ser jo) que es quedava desperta tota la nit esperant al seu marit que no venia, mentre el seu fill dormia.

La dona mutava per tot d'estadis emocionals diferents mentre passaven les hores de la nit i ella no podia dormir: pensava que el seu marit li estava sent infidel i estava amb una altra dona, per això no venia a casa. Imaginava les mil formes que li faria pagar, com el torturaria, com l'abandonaria com un gos... Després, pensava que havia patit un greu accident de circulació i  s'havia mort o estava en coma ingressat a la UCI lluitant entre la vida i la mort, i ella allí pensant malament, i llavors, vinga a tenir remordiments i penediments fins que pensava que com no s'haguès mort en un accident,  el mataria ella mateixa amb les seves mans. Resultava que estaven patint un atac zombi i del marit ni rastre.

Quan portava unes 15 pàgines em vaig aturar i vaig pensar: a qui coi li interessa una història de zombis amb una senyora i un nen com a protagonistes? Quàntes senyores de quaranta anys (mínim) estan interessades pels zombis? La Patri, la Patri, la Patri i ja està.  La Patri sóc jo, i sí, ho confesso: Sóc una friqui, sí senyor, i m'encanten, em pirren, em tornen loca els zombis.  No m'agraden tan com anar a les marxes zombis, però sí lo suficient com per mirar totes les pelis i sèries, i llegirme tots els llibres que trobo.

Per això vaig transformar a la dona amb una adol.lescent i vaig convertir al nen en un germà que es diria l'Atontolinat. Almenys, per edat, trobarien un públic objectiu més interesat en la història que senyores com jo, que no ho som gaire.

Per figurar-me a la noia, em vaig inspirar molt amb la meva filla quan tenia més o menys aquella edat: exagerada, extremista, apasionada, emprenedora, vital, lluitadora... i el petit és, també, el meu Marçal. La resta són els meus nebots, amb els noms canviats. Però ja en parlarem de tot això, més endavant.

Aquí una foto del meu zombi preferit en el cas de que la novel.la tingués un mal final!

Una de zombis

Qué vaga sóc! Des d'abril que no postejo al bloc. És clar, és molt més fàcil fer el tonto a facebook, més ràpid, no penses, et diuen m'agrada i va que és mata. Escriure al bloc requereix, en el meu cas, concentració i bon humor i no n'he tingut massa (tristament).

Però ara tinc un bon motiu per penjar una entrada: vaig guanyar el Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Badalona 2012 (premi que encara no he cobrat, per cert i es va proclamar a finals de maig, principis de juny, crec), i Estrella Polar (del grup Edicions62) em publica la novel.la "Una de zombis" que si tot passa com ha de ser, estarà a totes les llibreries del nostre insigne país el dia 4 de desembre de 2012.

"Una de zombis" va d'un grup de nens (i nois/noies) que s'enfronten sols a un atac zombi a Barcelona amb els problemes que això comporta i que les novel.les de zombis no contemplen: l'aparició de les rates i les gavines, que a Barcelona no deixem els cotxes oberts amb les claus posades com a les pel.lis de zombis i podem sortir pitant, que a Barcelona vivim en pisos i no en cases unifamiliars amb jardí, i que els nens de Barcelona no saben disparar, ni conduïr. I que a Barcelona hi ha molts turistes. Què passa si ets un supervivent i no t'hi entens amb la resta del grup?

L'editorial ha afegit una frase a la portada que també us penjo: Una novel.la d'acció, humor, tensió i pocs supervivents. Sí senyor! És una novel.la pensada per llegir a partir dels 10 o 12 anys si no teniu por dels zombis (a mi m'en fan molta, somio molt amb zombis, però els adoro) amb molt sentit de l'humor, amb molta solidaritat i amistat. Els que l'han llegida (marit, amiga, filla i editora) els hi ha encantat i espero que a tots els que la llegiu quan el llibre estigui editat (i que potser la compreu), us agradi molt també.

Ara us penjo la coberta, el davant, el darrera i tota estesa. A que està molt bé?