Dos llibres diumenge: Once Vidas i Vaclav y Lena

Doncs vés per on que vam tornar de Brussel.les dissabte a les tres, més o menys, ens vam menjar un pollastre a l'ast d'un lloc que em van dir que portava més de 30 anys al meu barri i que jo ni m'havia assebentat de la seva existència (en fí), ens vam emborratxar convenientment amb un grup d'amics mentre miravem el barça i tornavem a les tantes del matí, el Xavi i el Marçal inconscients i jo procurant no topar-me amb controls policials (jo vaig deixar de beure amb prou antel.lació, però no portava cap identificació, ni DNI ni ná de ná, tampoc era qüestió de passar una nit per indocumentada sense tenir les maletes desfetes encara i amb el nen adormit a la seva cadireta). Tot aquest rotllo per explicar-vos que diumenge no em vaig aixecar del llit, i que el nen i jo vam dinar una burguer amb patates i vam sopar quicos i pipes que el Xavi es va avenir a anar a buscar-nos al super de la cantonada. I em vaig passar tot el dia fent el gos, i em vaig llegir dos llibres sencers, que sumat al llibre que em vaig llegir durant la setmana a Brussel.les,  ha sumat tres llibres llegits de dimarts 6 a diumenge 11, llibres que són: 1Q84 tercera part, Once vidas i Vaclav i Lena. I jo vull parlar d'Once Vidas.

Ja tenia calat el llibre quan me'l vaig comprar. El tenia calat per dues coses. La portada és genial. De les meves. Una portada que a mi em parla directament, molt brutal. Es tracta d'un edifici de veïns, on es veuen personatges a través de les finestres fent diverses coses. A mi, si em voleu vendre un llibre m'heu de posar finestres de  cases on es vegi una mica el que es fa a dins, per mi és lo millor del món!

Bonica no?

La segona raó de compra va ser una ressenya que vaig llegir no sé a on. Allí es parlava de que el llibre anava d'un acte inconscient del protagonista desencadenava una sèrie d'aconteixements que transformaran la vida d'onze persones. Bé, jo no crec que vaig exactament d'això més aviat va de les coses que passen a la vida, de forma simultània o no, i que es rel.lacionen o no, tinguem o no consciència, i aquest tema que és un dels temes que més em fascinen del món, com a lectora, escriptora, creadora de continguts o lo que sigui, em va tornar a dos llibres que vaig llegir ja fa molts molts anys, ja que una és llegida i té, encara, certa memòria: Estación Victoria a las 4:50 que eren tot de coses que passaven a l'Estació londinenca a aquesta hora, si no recordo malament, i que han tornat a reeditar (jo li he regalat el meu exemplar antic a la Mar, li he deixat llegir totes les meves novel.les fetitxe) i un altre llibre, ara oblidat, que em va impactar quan devia tenir 13 o 14 anys, La Noria de Luis Romero, on anava lligant fets i fets, accions, i anava saltant de personatge amb personatge, i crec que tancava les històries, per això de la nòria (una rodona tancada, sense inici ni final i d'on no t'hi pots baixar, dic jo).
Once Vides està bé. Jo el recomano si no va més enllà que passar una bona estona. Diu la contra que té humor. A mi no m'ha fet gràcia, més aviat certa pena. L'edició és preciosa. Hi ha una foto de l'autor i diu que va nèixer l'any 1980. Jo al.lucino que ja hagi gent nascudes els anys 80 que ja s'estiguin guanyant la vida, però així va la cosa. M'agrada el llibre i l'editorial que el publica, Roca Editorial, així que el podeu anar comprant i llegint. Apa, bona tarda.