Hola hola hola! Avui és un día llarg i dur, llarg perquè el temps passarà lent lent lentíssim i dur ja que ens farà mal el cap, tindrem resaca i mooolta son. Ahir, jo i cinc amigues meves vam fer la nostra sortida mensual al restaurant més car i més pijo que vam trobar ja que estavem ansioses perquè l'Anna estrenés els Manolos que li va regalar la seva súper sogra (hurra per la sogra).
Jo vaig estar pensant si em posava les meves súper sabates blaves colombianes, però us recordo que em vaig trencar el genoll l'any passat i fa aprop d'un mes un taxista em va tirar la moto a sobre del genoll malferit i vaig pensar que potser no era molt bona idea. La Luz va venir amb les seves súper sabates però va aprofitar un moment de l'obscuritat de la sala de dancing i se les va treure, la pobra també té un esguinç, és que ja no estem per segons què. Aquí us poso una foto de les meves sabates.
Doncs lo prometido és regla. Vam anar a un local nou que havíem vist a la Vanguardia, como no. Es diu DIME i està al costat del NUBE o alguna cosa així. Vam decidir no anar al NUBE ja que segons no sé qui, estava ple de pilinguis que vol dir fulanes, cosa que jo no sabia i ara resulta que a part de sopar aprenc vocabulari. Es veu que això de les pilinguis s'extén per tota Barcelona perque el DIME hi havia més pilinguis per m2 que quilos que em sobren a mi que són uns quants. M'explicaré. La noia que t'espera a la porta és mona, però no mata, però la que et ve a recollir i et porta a la taula és com una actriu de Hollywood.
Nosaltres vam arribar tres ja exaltades, havíem tingut un viatget de taxi acollonant: resulta que la Pilar va trucar a la Cris i li va dir que anèssim a recollir-la per casa seva. La Cris li va fer un WhatsApp a la Carme dient que la pasés a recollir amb el taxi per casa seva. Total, que jo no tenia la moto i també li vaig dir a la Carmeta que em passes a recollir per Pla de Palau. Al pujar al taxi, la Carmeta em va dir que també haviem d’anar a buscar la Pilar a casa seva. Total, que ens plantavem al seu portal en el moment en que la Cris ens enviava un missatge dient que la Pilar, cansada d’esperarnos, havia agafat un autobus. Torna al taxi i digues al taxista (que es pensava que estavem absolutament boges), que no, que ara anem a buscar a la Cris. I mentres, la Pilar que truca dient que està a un taxi i que va a casa l’Anna a mirar els seus Manolos. Una volteta meravellosa per la nit de Barcelona que acaba deixant-nos a la zona alta, mortes de risa I de vergonya ja que haviem fet les patetiques, però no tant com quan vam tornar cap a casa, dient les mateixes tonteries, però una mica begudes, i ja se sap, que la Carmeta té una certa fluxera respecte als taxistes (I alguna autobusero, diu, jo no ho sé). Doncs eso.
Que torno al restaurant amb una tia bona ens porta a la nostra taula, just tocant a la taula on es va seure el Rafael Amargo (moníssim) amb 3 pilinguis i una que deuria ser la seva representant ja que era la única que no semblava una pilingui i que no li fotia ni punyetero cas, però va marxar amb ell.
A una altra taula hi havia el Josep Sandoval. O sigui, que ens van tractar de puta pena ja que el nostre sopar va consistir en esperar-nos Durant HORES a que la nostra cambrera (vestida amb un corsé, ho juro) i una minifaldilla, semblava una vedette, tia bona, ens portés els segons plats. Ens vam pimplar 5 ampolles de vi, ens vam queixar i un tal Jordi (que ara em matin si recordo el nom que era l’encarregat o no sé qui era), ens va convidar als gintonics. El sopar no estava mal, lent si no ets conegut o pilingui, però tirant a bo. El vi fantastic i això que vam pendre el més barato.
Al final, pues eso, que vam baixar a la sala de ball i ens vam beure gin tonics a la salud del tal Jordi (que va resultar ser amic de la Pilar, ella, que troba amics arreu) de Sitges o no sé qué, de l'Amargo i de les pilinguis. A la sala de ball, que vols que et digui: gent molt rara. Senyors grans amb molta gomina, mocador al coll (ho juro) i pantalons blancs amb jaqueta blava (ho torno a jurar). Les noies mones com ja he dit, i joves. I algun friqui que estava per allà preguntant-se, suposo, que coi feia.
Quan vam marxar, el porter no ens va deixar seure a una cadira per buscar les claus o alguna cosa així, mal parit, per què tots els porters d’aquests locals són així d’imbècils? Deuen anar a la mateixa escolar de porters EMPERADORS DE LA PORTERIA SARNOSA. Jo perquè estava feliç i m’havia pimplat a més del vi, dos gintonics, que si no… a més, uns nois molt simpàtics que ens vam creuar van dir que marxaven les més guapes del local (o sigui nosaltres, o sigui que encara no havien vist a les pilinguis que estaven molt més bones o almenys, de lluny ho semblava).
Potser semblo pesada amb això de les pilinguis, però es que estava ple. Molt mones, molt rosses, primes i ben vestides, però pilinguis. Per exemple, va haver una que va estar a la barra sola bevent-se cubates fins que el tal Jordi amic nostre, la va portar a la taula del Amargo. Podria ser la seva cosina, és clar, però jo crec que més aviat era una pilingui. Aneu al DIME!!
I us deixo una foto de l’Anna, jo i les Manolos noves.
