bon any i bones remirades!

Per aclamació popular de les meves 7 amigues, em veig forçada a escriure sobre el tema que més els hi emociona, els homes i si pot ser, els homes guapos. Jo els hi he dit que tampoc hi ha tan tema per parlar, més enllà de quins són més guapos que altres i poc més, però vaja, ja que sé que tinc 7 fans més dels 21 que em llegeixen i han tingut a deferència d'incriure's, cosa que agraeixo de tot cor, i que això és un tant per cent elevat que cal escoltar, doncs parlaré més del tema, intentant donar-li certa perspectiva al tema.

I un missatge previ: feu el favor d'apuntar-vos com a seguidores, please, que una té un cor i sentiments.

Jo puc parlar del que sé i del que imagino també. Però em sento més còmoda parlant del que sé, per això escric un blog i no un llibre, suposo. El que sé és que el concepte que tenim dels homes, les dones, varia segons l'edat. A mi, els homes o nois,  sempre m'han agradat en general, i de sempre, des de que tinc uns, posem, 13 anys, que me'ls miro, però ara que ja tinc quaranta i tants (no gaires) puc dir que ho faig amb una caradura que m'hagués posat fora de mi quan era joveneta.

Primer, me'ls mirava de lluny i era  víctima dels que m'agradaven, ja que jo era una pardilla que em creia que m'enamorava d'un diferent cada 10 díes, o de dos nois, aquest era el meu problema. I m'hagués tirat per la finestra per qualsevol dels paios dels que em penjava. L'edat, i l'estat actual, o sigui, amb parella estable, fa que és clar, sé que no m'enamoro i que segurament per cap aniria ni a la cantonada, però això no vol dir que no m'agradin.

Agradar és un tema molt ampli: a mi m'agraden físicament i segurament no podria lligar amb ells ja que reconec que no sabría que dir a un tio que no conec. Jo sé de llibres, de menjar, de deixar de fumar, de nens, cap tema que pugui ser molt d'interés per a ningú, ja ho sé. Preguntant a les meves amigues unes m'han dit que no només compta el físic, si no que han de conèixer a la persona (?) i altres, més exigents, demanen que acompleixi uns atributs de valors (?). I jo dic, que tindrà que veure això amb els culs ben posats?

L'altra dia, no diré ni quan, ni a on perquè si no aquells que em coneixeu sabríeu de qui parlo, anava amb una amiga i ens vam quedar les dues mirant a un tio que estava a un bar. Les dues vam girar el cap quan el vam deixar enrere i al veure que coincidiem vam riure i vam seure una mica més enllà, per tal de veure'l bé sense ser massa maleducades. La meva amiga en realitat va dir que el volia mirar millor abans de decidir si el trobava guapo o no. Jo li vaig cantar: ulleres de sol, posat interesant, boca fent un gest altiu com de fàstic, antebraços amb múscul i un jersey blau xulo. Que més vols? L'haig de veure de peu, em va dir, per acabar-me de fer la idea general. I què més dóna? En realitat, és tant llunyà veure'l de peu (i el vam veure quan es va aixecar per consolar la seva criatura i vam estar d'acord que tenia el cul caigut i que al final, no ens agradava gaire) com veure'l despullat. No ho creieu?

No em queda més que desitjar-vos un bon any, el meu ha sigut tan horrible que estic tot el dia sentint la ràdio que diu que Júpiter passa per Taure (el meu signe) cosa que només passa cada 12 anys i que em ve un cicle de diners, amor i no sé què més.

petons, Patri