Treballa a una botiga de roba de dona, així les pot mirar tan com vol. Ell estima a les dones. Les admira. Li encanta mirar-les, contemplar-les, tocar-les. Acariciar-les. Quan elles s’emproven la roba, el caçador por fregar lleugerament el seus colls elegants i enjoiats. Els hi pot acariciar els braços quan les ajuda a vestir-se. Els hi pot acariciar les cuixes per allisar una arruga d’una faldilla. Els hi pot fregar lleugerament els pits quan els hi corda una camisa. Les pot abraçar per la cintura quan les col·loca davant del mirall i admirar-les, sense vergonya i sense dissimular, clavant els ulls al naixement dels pits, a la corba del cul, al plec del pubis. El Caçador està a l’aguait i quan veu una dona dona, li acosta el vestit, li apuja la cremallera, l’olora, se li atansa i li recolza el seu penis suaument al seu cul, de forma subtil, de manera que ella mai sap si ho ha somiat o és de debò, que aquell jove tan guapo se li està insinuant, se li acosta massa, però és tan poca cosa, és tan lleuger que no està del tot segura i se separa ràpidament. Ja feia tan anys que no lligava així, que quasi està convençuda de que s’ha equivocat, de que és impossible. El caçador s’agenolla als peus de la pressa i li allisa la faldilla, li abaixa lliscant la tela sobre les cuixes, tensa la roba sobre la corba dels malucs. Una mà molt suau, que sembla que no toqui, però que palpa, que toca. El Caçador estima a les dones grans. No li agraden les jovenetes ni tan sols les més boniques. Li agraden els pits de les que han sigut mares, pits grossos i pesants, una mica caiguts. Les anques amples. Ell vol a les que tenen problemes per trobar la talla adequada a la seva botiga. Les que dubten davant del mirall i el miren interrogants. Les que mouen el cap quan veuen la seva figura al mirall. El Caçador intueix quan pot actuar, olora a les seves presses i sempre, fins ara, li ha funcionat, i espera que segueixi així, ara que la feina està tan fatal, no sigui cas que calculi malament i un dels conillets salti i es posi a cridar. Sempre podria dir que són imaginacions de la clienta, però sap que això podria ser nefast per ell, podria perdre la feina. I això no li convé gens. Per això, el Caçador és molt molt caut i surt de cacera molt de tant en tant.
Ella entra a la botiga. Té un cert aire despistat que li agrada. Escolta música o manté una conversa per telèfon mòbil i uns auriculars que es treu per parlar amb ell. Es una pressa de luxe, ho veu de seguida. Cabells llargs i brillants. Una cara bonica, encara jove, però no gaire. Al voltant dels quaranta. Calçada amb uns bonics botins de taló de pell, roba cuidada. Rodoneta. I amb una pitrera d’infart. Ella mira distretament la roba. Desplega un jersei que torna a deixar. Passa la mà per una camisa i despenja una jaqueta. El caçador li pregunta si la pot ajudar, ella el mira (unes pestanyes llarguíssimes) vull un vestit i ell li treu un de punt, talla 42. Ho hauràs de tornar a buscar- riu ella- almenys una 44, és que no m’has vist? I ell, incapaç d’apartar la mirada dels pits, somriu i li treu un vestit de punt que ella es posa i es mira al mirall. Estic horrorosa. Prou. I fa gest de marxar. El caçador es posa alerta. No la vol deixar escapar. I què, doncs? T’emproves un vestit i ja està? Va dona, busquem una altra cosa. I ella accedeix. Li treu un vestit negre, preciós, que la dona es posa al vestidor i surt amb la cremallera abaixada. Es posa d’esquena perquè ell li apugi. Suaument, recolza una mà a la seva cintura i amb l’altre li aparta els sedosos cabells. Ella es deixa fer, amb els braços caiguts mentre es mira al mirall. Ell no la vol mirar, només palpa la carn sota la roba i ensuma l’olor de sabó de la cabellera que es recolza suau. Li apuja la cremallera i li acaricia l’esquena. Deixa que et miri. Es posa darrere seu, front el mirall de cos sencer que hi ha al fons de la botiga. Es miren a través del mirall. Ell amb les mans recolzades a la seva cintura, ella amb els ulls clucs. Necessitaria unes mitges. Potser m’agradaria més el vestit. Ell li allisa amb les dues mans els costats, per sota el pit fins la fina ratlla de les calces i es desplaça. Jo te les deixo. La dona s’asseu a un tamboret: estira una cama i es posa una mitja i se l’apuja lentament. S’apuja lleugerament el vestit i es posa bé la part de dalt de la mitja. Ell s’agenolla al seu davant i li agafa el peu. Li posa lentament l’altra camal de la mitja. L’apuja acariciant el turmell. Recolza el peu de la dona a la seva cuixa i amb les dues mans l’acaba de pujar, genolls, cuixes, dits que toquen per sota la faldilla. Ella tanca els ulls i sospira. Tanca les cames deixant les mans del caçador entre les cuixes. Mans calentes que s’apropen a les engonals, a la vagina.
Se senten veus. Entra el fred i el dringar de la campaneta de la porta. Ella es posa dempeus, com una deessa es planta davant del mirall i ell segueix a terra, agenollat als seus peus.
Una clienta entra i saluda. Ell s’aixeca. Ella fa un gest i decideix que no es queda el vestit. Entra al vestidor i es canvia ràpidament. Si us plau, baixa’m la cremallera. Ell respira a la seva orella. Et deixo les mitges al mostrador. El Caçador s’eixuga la suor del front mentre la veu marxar de nou, amb l’abric posat, i entreveu com li fa un somriure des de les escales per pujar de nou.
Aquí estem, per si vols venir un altre dia. Sí, aquí em trobaràs.
