la Patri

Des de que jo recordo, sempre, m'han dit Patri. A casa, Patri això, Patri allò. Quant vaig tenir la primera feina seriosa (de grandeta) vaig pasar a ser Patricia o Patrícia. El primers pels de parla castellana, els segóns pels de catalana. I com és una feina internacional els guiris em diuen alguna cosa com PATRRRIZIA. Quan et fas adult el món es redueix a unes poquetes activitats diàries i a unes poquetes persones. Vull dir que el dia a dia és la feina, els nens, casa, el barri. Quant ets més jove tens més amics, vas a més llocs. I és clar, per la majoria de gent que em veu sovint, que conviu amb mi al dia a dia sóc la Patrícia. I així han passat 15 anys i només era la Patri sobretot pels meus pares, pel Xavi, per la meva filla quan em diu pel nom, la Mariví també em diu així...

I no sé, que Patricia em sona més seriós que Patri que pot ser confós per Paqui o Pepi, i no es que tingui res en contra, però és com de plaça, de mercat amb tots els respectes. I a les meves targes posa Literary Agent, La Patri. raro.

Amb el facebook he recuperat contactes de fa molts anys, i torno a ser la Patri. La Patri de sempre. Amb més anys. Amb motxil.la, però la Patri.