Un text curtet, feia temps que no escrivia, tinc taaanta feina! però tornaré amb el tema, com deia, simplement em fascina. I ara que hi penso, potser és la barreja amb el tema dels secrets el que m'ho fa interessant.
divendres, 15 de maig del 2009
secrets i la mort
Hi ha un tema que em fascina, bé, uns quants però ara se m’acut aquest. El tema de la mort i els rastres que deixem i els missatges posteriors. No em refereixo als esperits, jo no hi crec, em refereixo més aviat als rastres reals i físics que deixem i que no controlem. No sé, imagina que em moro d’un accident, de sobte. El meu portàtil seria un rastre, la meva tauleta de nit, el meu móvil... coses secretes meves o no tant secretes però íntimes, particulars, que podrien ser devastades, em fascina, perquè el secret deixa de ser secret.
Un text curtet, feia temps que no escrivia, tinc taaanta feina! però tornaré amb el tema, com deia, simplement em fascina. I ara que hi penso, potser és la barreja amb el tema dels secrets el que m'ho fa interessant.
Un text curtet, feia temps que no escrivia, tinc taaanta feina! però tornaré amb el tema, com deia, simplement em fascina. I ara que hi penso, potser és la barreja amb el tema dels secrets el que m'ho fa interessant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

si és així és perquè vius amb gent que té menys respecte a la intimitat que maria patiño. De fet, no cal morir perquè algú descobreixi els teus secrets. Només cal ser despistat.
ResponElimina