dijous, 20 de desembre del 2012

El dia 12 de desembre vaig assistir a la presentació oficial dels premis "Ciutat de Badalona" a la sala Betúlia. Jo, per variar, em vaig posar nerviosa. Havia de parlar en públic, i la veritat és que és una cosa que he fet bastant poc, però no dir pràcticament mai. Vaig estar donant voltes i al final, vaig escriure un petit text que després (ho confesso) em va fer vergonya treure. Em semblava com presumptuós o vés a saber! que em feia cosa treure el paper allà al mig! I després, em vaig penedir una mica, perquè l'Anna, la co-premiada (premi novel.la Ciutat de Badalona) portava papers i malgrat la presentació que li va fer un amic, que va ser una mica rotllo, la seva la portava escrita i estava molt bé.

El Genís és el meu cavaller presentador. M'encanta sentir-lo ja que li pirra la novel.la i parla molt bé d'ella. I aquí hi ha un punt sobre l'ego sobre el que haig de reflexionar més, però em torna loca quan parlen de la meva novel.la (i diuen que els hi agrada, of course). I jo dic, va torna'm a dir què en penses, com quan el Marçal o la Mar eren petits i jo deia, com s'han portat? torna'm a dir el què t'han dit...

Dissabte 22 a les 12 del matí faig la presentació, la meva presentació, a Casa Anita. És un misteri saber quants vindran. Em fa curiositat. Una que em deia que no podria em va dir, però a tu no t'importa oi? i jo li vaig dir, com? doncs clar que m'importa! En fi. Ara us penjaré, la invitació, unes galetes que he encarregat a la meva neboda, i comunicar-vos que l'editorial s'ha desfasat i posa 12 ampolles de cava....





1 comentari:

  1. Parlar en públic em costa menys que no em pensava, però encara m'imposa!

    M'agrada molt el títol del teu bloc, tot i que tu publiques en paper. Gràcies per seguir-me.

    ResponElimina