Jo vaig fer una línia (dedicat als meus amics escriptors)

Un dia vaig fer una línia. I vet aquí que m'en vaig enamorar i me la vaig fer meva. Me l'estimava molt. Constantment l'acaronava i li deia cosetes. La rentava cada matí, la planxava suaument, li cantava cançons i fins hi tot dormíem plegats. Li vaig donar tot, a la meva línia. Però la traïdora, un bon dia que estavem prenent el sol, jo a una gandula i ella sobre la taula, va aprofitar que el balcó era obert de bat a bat i se'm va escapar. Vaig córrer com un boig darrera d'ella, baixant les escales de quatre en quatre, mig plorós i jugant me la vida. Just al moment que sortia per la porta la vaig veure com pujava a l'autobús i d'un salt, quasi en marxa, també jo hi vaig pujar. La línia, sense fer soroll es va arrossegar entre les cames dels passatgers fins que va arribar al peus d'una noia rossa, força maca per cert, va pujar per les mitges fins rodejar-li la cintura, envontant la amorosament i s'amagà al seu escot. Engelosit i mort d'enveja me la imaginava, ben calentona, allà al mig dels pits de la rossa. Em vaig intentar acostar, dissimulant, per poder introduïr la meva mà en el triangle de pell que deixava entreveure la brusa de seda de la noia, per tal de poder recuperar la punta de la meva línia, però la rossa, potser malinterpretant les meves intencions, però sense preguntar me les raons, em va llençar una mirada d'odi. Em vaig aturar, paral.litzat per aquella expressió d'aversió, amb una mà a l'aire, fent un posat bastant estúpid. I la rossa, va, i em clava un mastegot.
Vaig haver de deixar de banda la primera possibilitat de recuperar la meva línia per la via ràpida i vaig passar utilitzar un altre métode que m'havia donat bons resultats en el passat pensant que, segurament, tambè obtindria fruits ràpidament: és tracta de donar les explicacions oportunes, ja que parlant la gent s'entén. Però quan vaig començar a explicar a la rossa que jo vaig fer una línia, que s'havia escapat de la meva taula i havia anat a parar al seu escot pujant per les seves cames i envoltant la seva cintura, la rossa es va posar a cridar com una histérica i el conductor de l'autobús ens va portar directament a la comisaria. I aquí estic, pres a un calabós, mentre veig des d’una finestra amb barrots que dona fora al carrer, a la rossa que traspassa la porta de la comisaria, es treu la meva línia de la pitrera, l’acaricia, li fa un petó amorós, i la torna a desar dolçament a la calentor de la pitrera.