Brindis

Aprofitant que la noia de la caixa xerra amb el noi dels encàrrecs, ha robat una ampolla de cava i se l'ha amagada dins la faixa. Darrere les begudes carbòniques, s'ha menjat una rajola de xocolata i ha agafat un cartró de llet per sortir del supermercat amb aquells aires de reina que la caracteritzen. Ha pagat la llet i, amb una mà recolzada a la barroca agulla de pit que li tanca l'escot, ha sortit del supermercat somrient coqueta al noi dels encàrrecs i arrossegant els peus inflamats, quina creu aquesta circulació, quan arriba la primavera!I és que l'hivern s'enretira, i els arbres comencen a tenyir-se de verd, els parcs s'omplen de flors i de nens, i a les fonts beuen coloms, que es banyen alegres. Ella es passeja pel parc, espantant als ocells i s'asseu a un banc. Allí reposa, satisfeta, amb el gust de la xocolata que encara li omple la boca.Després, torna a casa lentament, saludant a les veïnes. L'ascensor encara està espatllat i ha de pujar les escales amb molt de compte, subjectada fortament a la barana. Robes antigues i espellifades omplen totes les cambres del petit pis on viu. De les parets esquerdades en pengen retrats antics amb rostres en blanc i negre, que ja ni ella és capaç de recordar. Pocs mobles naveguen per les cambres; una taula mal calçada, dues cadires amb les molles a la vista, una gran calaixera atapeïda de roba marcida i de gots desaparellats, i un llit amb els llençols bruts i arrugats. Fa molt temps el pis era net i ple de mobles de caoba, llençols de fil que planxava una planxadora, una cuina lluent on ella preparava exòtics plats pels seus amants... De mica en mica, els amants no van tornar, ella es va haver de planxar la roba i els racons es van omplir de pols i teranyines. I a poc a poc, es va anar venent les joies, la vaixella, els llençols, les sedes, els vestits llampants i els mobles valuosos. Només la galeria, blanca i lluminosa, respira netedat, plena de grans plantes verdes i fresques que la mestressa amanyaga amb orgull, lentament, acaronant les fulles i les tiges, mormolant paraules d'amor oblidades com qui ressegueix el pit d'un antic amant molt vell i estimat... Ara, es maquilla de pepa, es vesteix amb parracs estridents, es col.loca una perruca  de fantasia, i prepara la taula per sopar: està esperant el seu amant que la ve a veure quan comença la primavera, des de fa seixanta anys. A la llum de la bombeta miserable, el cava que ha robat espurneja i les copes esquerdades brillen com si fossin diamants.  Des del carrer ressonen les passes d'algun vianant tardà que es retira cap a casa. Ella segueix esperant, mig adormida, amb el cap recolzat al braç i la perruca de gairell. Quan el silenci domina la nit, sent un calfred per l'esquena que la desperta i pensa que potser l'estan acariciant. Llavors obre l'ampolla de cava,  se'n pren la meitat i canta "...te lo mostraré, me lo mostrarás, pero ya no te querrás casar..." i "...me juraste amor eterno y en la fuente me caí, ahora dices que no me quieres y a la fuente no quiero i..." i balla i balla fins que cau a terra, marejada, mentre fa brindis a la soledat, enlairant l'ampolla, en honor  a tots els seus antics amants, fins que el veí, enrabiat, dóna cops de puny a la paret exigint silenci, i ella, trontollant, va cap al llit i s'abraça al coixí...