Dissabte a la fira, al parc de la Ciutadella. Ja és tard i gràcies a dèu ja no fa tanta calor. Es prou tard, ja que hem entrat la tauleta i les cadires on els nens pinten. S'acosta un retaco que demana un llapis i s'asseu. Els peus no li arriben a terra, deu ser molt petit. Pinta una mica i m'ho ensenya i diu, ara vull comprar un conte. Mira, remira, es passeja i escull un conte de pirates de Takatuka, els meus companys de caseta. La mare li diu, estàs segur? O i tant! diu el retaco, i continúa amb veu de pito, de nen petit petit i sense respiració:
"L'any que ve la meva classe de la meva escola es diu els pirates i sempre ens fan llegir un conte del nostre nom i si jo agafo aquest conte i el llegeixo ara, avanço i així no haig de llegir dia a dia, i cansar-me, perquè ho hauré llegit abans..." i agafa respiració i obre la boca per continuar, però la mare el talla, "m'has convençut" i li compra el llibre.
Migdia de diumenge, ara sí que fa calor de debò. Tenim un porticó tancat i estem l'Helena i jo xerrant de coses banals, de nóvios i coses així, i entra una nena d'uns set anys. Ens diu, "hola, bona tarda" molt educada i riallera, i comença a mirar. Li dic, "vols que t'ajudi en alguna cosa? et comento alguns contes?" i ella contesta "uix, no cal, ara estic en la fase mirant. Hi ha tant per mirar. Tants llibres diferents. Jo m'haig de comprar un o potser dos, però com que tinc poc pressupost, vull mirar-ho tot bé, de dalt abaix i quan ho tingui tot mirat i remirat, llavors compraré, no abans". I li dic, "doncs em sembla molt bé, tu mira i ja et decidiràs". "Mira, em diu la nena, jo tinc el 1, 2 i 4 del Stilton, l'últim no l'he llegit ja que esperava a tenir el 3 i llegir-los en ordre, però jo crec que és un llibre que em caurà, algú me'l comprarà, de regal, jo el que vull ara és comprar-me un llibre que de debò m'agradi, que em vingui de gust. Em preocupen els preus". "Ah, sí", li dic jo, "i es pot saber perquè? "Doncs perquè són els meus propis diners", "jo sóc independent, em compro el que jo vull". No ens va comprar res, però vaig estar encantada de conèixer-la.
El meu fill ve a ajudar-nos a vendre, i ve precissament, el pitjor moment del dia. Ningú no s'atura. No és que no hagi gent, hi ha, però ni tant sols miren els llibres. La majoria van amb estelades i porten cartells de Salvem la llengua i coses així. No compren ni un sol llibre, que si t'ho mires bé, és una manera de salvar una llengua, però sembla que no estan disposats a posar un duro. I 15€ per un àlbum il.lustrat els hi sembla car. Un company editor em diu que ell té llibre a 5€ i també la gent pensa que són cars. Doncs això, passen els defensors de la llengua que no compren llibres i el meu fill es desespera. I se li acut muntar una activitat de titelles per organitzar una taller, gratis em diu, perque els nens s'acostin i comprin. El seu pare ve abans i no té temps de fer la representació. Llàstima.
"L'any que ve la meva classe de la meva escola es diu els pirates i sempre ens fan llegir un conte del nostre nom i si jo agafo aquest conte i el llegeixo ara, avanço i així no haig de llegir dia a dia, i cansar-me, perquè ho hauré llegit abans..." i agafa respiració i obre la boca per continuar, però la mare el talla, "m'has convençut" i li compra el llibre.
Migdia de diumenge, ara sí que fa calor de debò. Tenim un porticó tancat i estem l'Helena i jo xerrant de coses banals, de nóvios i coses així, i entra una nena d'uns set anys. Ens diu, "hola, bona tarda" molt educada i riallera, i comença a mirar. Li dic, "vols que t'ajudi en alguna cosa? et comento alguns contes?" i ella contesta "uix, no cal, ara estic en la fase mirant. Hi ha tant per mirar. Tants llibres diferents. Jo m'haig de comprar un o potser dos, però com que tinc poc pressupost, vull mirar-ho tot bé, de dalt abaix i quan ho tingui tot mirat i remirat, llavors compraré, no abans". I li dic, "doncs em sembla molt bé, tu mira i ja et decidiràs". "Mira, em diu la nena, jo tinc el 1, 2 i 4 del Stilton, l'últim no l'he llegit ja que esperava a tenir el 3 i llegir-los en ordre, però jo crec que és un llibre que em caurà, algú me'l comprarà, de regal, jo el que vull ara és comprar-me un llibre que de debò m'agradi, que em vingui de gust. Em preocupen els preus". "Ah, sí", li dic jo, "i es pot saber perquè? "Doncs perquè són els meus propis diners", "jo sóc independent, em compro el que jo vull". No ens va comprar res, però vaig estar encantada de conèixer-la.
El meu fill ve a ajudar-nos a vendre, i ve precissament, el pitjor moment del dia. Ningú no s'atura. No és que no hagi gent, hi ha, però ni tant sols miren els llibres. La majoria van amb estelades i porten cartells de Salvem la llengua i coses així. No compren ni un sol llibre, que si t'ho mires bé, és una manera de salvar una llengua, però sembla que no estan disposats a posar un duro. I 15€ per un àlbum il.lustrat els hi sembla car. Un company editor em diu que ell té llibre a 5€ i també la gent pensa que són cars. Doncs això, passen els defensors de la llengua que no compren llibres i el meu fill es desespera. I se li acut muntar una activitat de titelles per organitzar una taller, gratis em diu, perque els nens s'acostin i comprin. El seu pare ve abans i no té temps de fer la representació. Llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada