La Sue ens ha vingut a recollir a les 10:00. El timbre de la porta no funciona, així que ella havia de tocar la finestra de la cuina, i jo, que hauria d'estar, no sé, fregant plats alegrament mirant la gespa, havia de saludar alegrement i dir Hi Sue! How are you? (I ara aprofito per reproduir la salutació més habitual o que s'ha de fer: fine, and you? God, thanks! Have a nice day! Oh Thanks, you too!). Fin. Abans de continuar haig de dir que el Ricard m'ha fet repetir dues vegades com quedava amb la Sue i m'ha fet preguntes com: A quina hora ve la Sue? A les 10. Com us comunicareu si no tenim timbre? Per la finestra de la cuina (aquí jo poso els ulls en blanc i faig un to -cansino, com es dirà en català?-. etc). Deu pensar que sóc retardada o alguna cosa semblant.
Doncs res, el tema és que per variar he hagut d'arrossegar el Marçal a la meva dutxa i com sempre, hem hagut de còrrer ja que sí que he saludat alegrement a la Sue des de la finestra, però ni els plats estaven rentats ni jo era la personificació de l'alegria. Però res.
La Sue ha resultat una excel.lent cicerone, de debó. És una dona gran però simpàtica, amb un Lincoln (cotxe) preciós, vermell i amb seients de pell blanca i una porta del maleter que es puja i baixa sola, cosa que ha fascinat al Marçal i l'hem tancat i obert com 60 cops, i la Sue encantada de la vida, santa paciència.
La meva idea era anar a Milwakee però el Ricard ha dit que als americans no els hi agraden els canvis i que si ell li havia dit que ens passeges per Racine, màxim arrivèssim a Kenosha jo no podia canviar els plans inicials. Doncs jo obedient tu, que no vull lios amb els americans en general i molt menys amb la Sue. Ella em proposava anar a Main Street, o a veure hightlights de Racine o un matí de shopping. Doncs un mix: hightlights i shopping, is possible? Yes of course.
Val a dir que tot el que hem visitat, excepte la beach a on et pots banyar ja ho coneixia, però la Sue estava tan entusiasmada que no he dit res i hem tornat a visitar el far, el museu del far, la botiga del far, i voltants. A veure, és bastant maco així que tampoc m'ha molestat. L'únic problema és que hi havia bastants mosquits, però a part d'això res a dir. Si voleu informació sobre el far, ho busqueu a Google perquè la veritat és que hi ha molta i si us l'explico aquí semblarà una guia turística i serà un post llarguíssim. Només dir que a la botiga museum hi havia les fotos dels fareros i eren bastant xules. El més remarcable de tot és que hi havia corbs, a fora, no a la botiga, (sí, aix) i hem vist a dos esquirols, i que esquirols en anglés es pronuncia pràcticament igual que en català, i això ha donat pas a una alegre i vivaç (espero) conversa de com algunes paraules en diferents llengues s'assemblen, i que és més difícil l'anglès, l'alemany o el castellà, com si jo ho sabés, i així hem passat una bonica estona.
Després hem recorregut els edificis que té el Wright a Racine. Si ho he entés bé, hi ha primer la casa que va construïr per la família Johnson (sí, els de Johnson&Johnson a Family company, us ho juro que ho posa a algun lloc, com Planeta, empresa familiar, hay que joderse). Resulta que el Johnson inicial tenia un fill i una filla una mica exigents i en el moment de la construcció el nen, més petit que el Marçal, va voler construïr un mirador de vidre per veure el bosc a la taulada i la nena una mena de galeria acristallada, que jo voldria tenir també, a la seva habitació. La casa és d'una sola planta i molt elegant. I el jardí del voltant realment preciós. La Sue ens ha dit que hi havia porcs senglars i la veritat és que ja no m'ha semblat tan maco. Ara és un edifici de l'ajuntament (o no, sempre hi ha un toc de misteri quan em parlen aquests americans) i que el lloguen per fer conferències, empreses, per polítics etc. No hem pogut entrar ja que hi havia alguna cosa secreta a dins i només hem pogut veure-la des de fora i només des d'una perspectiva. Quan es va morir un dels components de la parella (que em matin si era l'home o la dona) el que va quedar viu es va construir una casa uns metres més enllà que ara és un hotel, però només hi pots anar si estàs convidat a una conferència. Una llàstima.
Aquesta casa està situada a un barri realment nice, amb grans mansions, i tot i que manté el mateix patró de casa, casa, casa, casa, casa, és tot molt bonic, molt verd i amb molts arbres. La Sue m'ha dit que ella vivia aprop, així que un respecte.
Després hem anat a la beach, i encara que és un llac sembla un mar, i té una platja énorme de sorra fina amb un beach club on durant els mesos d'estiu (ara ja no) pots anar i ballar zumba. Jo quasi que agraeixo que no ho facin. La Sue hi va, m'ha dit. Dèu meu.
El que sí que he notat que la gent no es banyava ni prenia el sol, el que fa es passejar i picnics. L'aigua està congelada tot l'any. Una mica absurd anar a la platja i no banyar-se, però mira, hi ha gent per tot. No és que jo em banyi gaire, però almenys prevaleix la idea de que si vull, em banyo. No sé si sabeu, i no sé si així és també a Racine, que la gent i particularment, les dones americanes, se solen banyar (potser als Hamptons no, tampoc tinc ni idea) en samarreta, i no pel fred, és per un tema de puritanisme. Jo volia explicar-li que nosaltres, a la que hi ha un gra de sorra i un raig de sol, generalment, ens despullem deseguida i fem topless, però qualsevol li explica això en anglès i jo ja estava esgotada així que ho he deixat còrrer. Després de viatjar durant anys he aprés que és recomenable no disertar sobre temes així culturals i que realment no obtindré cap benefici explicant-ho, i que estaré hores, i ella tampoc ho entendria etc, així que m'he limitat a mirar la platja, dir-li que era molt bonica i que llàstima que ja no facin zumba, que jo hagués anat, vamos, pitant. I tots contents.
Ens hem creuat amb tot d'ànecs al parking i la Sue ens ha dit que són els American Ducks que estan més grassos que els Canadian Ducks (no sé perquè no m'extranya, però tampoc li he dit, i ella no està grassa així que he aplicat el mateix que abans i he dit, So cute, i ja està). Al voltant de la platja hi ha un barri de casetes de fusta petites i pintades de colors, boniques, ara que vista una vistes totes. Ah! I un camp de golf que quan neva els nens es tiren per trineu. I que és un poble apart de Racine ja que el van construir al voltant del far. Sé que ha dit alguna cosa més, però ara tinc una nebulosa i no sé quin sentit tenia fer un poble quan el farer (keeper, em sembla una paraula bonica) vivia precissament al far.
El següent edifici requereix permís de visita, gràcies a dèu, ja que el Marçal s'estava posant guenyo i era questió de minuts que trigués a posar-se pesat i a dir que tenia gana. És, com no, oficines de la Johnson i té una mena d'OVNI daurat i enorme a l'entrada i unes oficines amb cap finestra. Ideal. L'ovni és literal i jo crec que fa uns anys, quan el vaig visitar amb l'Ada, una amiga del Ricard que va tenir la genial idea d'ensenyar-nos la seu de la Johnson ja que ella hi treballava mentre nosaltres ens menjavem amb patates el jet lag, va ser una visita fatal, digne de recordar, conté un auditori però no ho asseguro. Una mica més enllà, però abans d'arribar a l'edifici en sí hi ha una mena d'hangar amb una avioneta penjada. Primer la Sue semblava que deia que era original, però després resulta que no, que era una réplica, cosa que m'ha fet pensar durant uns minuts que o estic retrocedint amb l'anglès o són ells o alguna cosa no marxa prou bé... Minuts de silenci per part meva que el Marçal ha aprofitat per posar-se pesat del tot.
A dinar s'ha dit. què vols, m'ha dit la Sue, un gran Mall súper chachi guay però car o un no tan gran, outside que vol dir a l'aire lliure i amb preus ajustats. M'ha faltat temps: JO VULL ANAR AL TJMAXX!!! The best shop of the world. La meravella més meravellosa. Les meves germanes i jo hem xalat de debó a un TJMAXX i si aneu a USA, si us plau, feu una visita, nosaltres som fans absolutes i la pena d'avui ha sigut no fer-me la tarja de sòcia, m'ha fet una mica de mandra i ara m'apenedeixo ja que han obert botiga online, uff, no sé si serviran a Barcelona.
Hem dinat a un Porck's no sé què que per variar oferien burguers i frites que pels no viatjats aclareixo que són patates fregides. Ténen una veritable varietat gastronòmica aquesta gent. Jo m'he menjat un italian beef que resulta que era un pa d'aquells que fan servir ells, amb vedella per sobre (bona) i dos pebrots estil piquillo. No m'he menjat el pa. I un altre cop sense cafè, aquesta gent em matarà. Durant el dinar hem parlat sobre les diferents categoria de burguers, es veu que el Wendy's (un preferit meu on vaig passar grans estones embarassada del Marçal dies abans que em possessin a dieta estricte degut al sucre) està al nivell més inferiors i són els pitjor restaurants del món dels burguers i que al top regna amb total solitud Burguer King, que fa les hamburgueses a la brasa. Què us sembla? Ja sóc una entesa en aquest tema. El McDonalds seria com el segon però, ojo, a molta distància. Surrealista.
El porck´s aquest estava a una punta del mall de Racine on hi ha Target, Bath&Bed, TJMAXX (ho poso en majúscules per allò del respecte!) un Khols i un Barnes&Noble que pensava que havien tancat però resulta que no i és on passaré algunes hores ja que és una gran llibreria i té una cafeteria fantàstica encara que amb cafè fastigós. Un incís que volia compartir. Aquest mall és bastant gran i està atravesat per una carretera, estil el que tenim a Badalona a on hi ha l'Ikea però en plan obert. Les botigues on hem anat estan juntes, una darrere l'altre. Doncs hem anat en cotxe a cadasquna d'elles. No sé, jo ja hagués aparcat a qualsevol banda, al mig, i hagués anat caminant, no? Doncs no, la Sue ha dit que en cotxe i hem anat parant, sortint, una botiga, cotxe, tres metres, aparcar, sortir, una altra botiga i així fins l'infinit. Gent rara aquesta de Racine...
A Khols li he comprat uns texans, un polo i una samarreta del Maincraft al Marçal que era el que desitjava més de tot el món mundial.
I per fí, per fí he pogut tornar a trepitjar el temple dels temples de les botigues, el TJMAXX. No ens hem pogut firar gaire perquè hem tingut problemes en localitzar mitjons de la talla adecuada pel nen. Problema que al final, després de parlar amb tres dependentes i la mànager (una dona amb el nas vermell, amb pinta d'ex-alcoholica i amb taques a la samarreta) que en teoria sabia la correspondència entre els números europeus de sabates i la seva equivalència a USA, hem sol.lucionat traient-se una sabata ella i medir-la amb una sabata del Marçal (us ho juro), i que han hagut de ser localitzats al magatzem. Allí hem comprat una cartera nova, els consabidos mitjons i calçotets. Tot tirat de preu i els calçotets nàutica, però haguéssim pogut ser Calvin Klein, aix com m'agrada la botiga. Jo tenia ganes de gastar i gastar, per allò de, osti, només m'he gastat 40$ i quan he mirat al banc només eren 32$, però el Marçal estava esgotat i jo una mica també i encara havíem de comprar el teclat que em vaig oblidar a Barcelona, teclat que hem comprat per 9,99$ i que sospito que durarà els tres mesos només, i que és una oferta del Labour day que és dilluns, i unes coixeneres que jo pensava que eren per la Sue però no, eren per mi. Negoci rodó, estic absolutament orgullosa de mi mateixa.
A les cinc de la tarda hem anat a la gran i esperada School Party. De debó nois, l'escola és IGUAL que les escoles de les pelis o sèries! El Marçal s'ha emocionat. Però de poc es desmaia quan ha vist les guixetes, i una portava el seu nom, vamos que s'ha emocionat de debò. El que sí que haig de dir és que han sigut molt amables, la directora ens ha rebut i ens ha acompanyat a la classe de Ms. Preston la tutora, que ara anava vestida de carrer i que ha fet deixar el material escolar que amablement ens havia comprat l'Elisabeth. El Marçal s'asseu al costat d'una nena rossa moníssima que li ha dit hello, i que ha provocat al meu fill la segona tanda de desmais. He estat parlant amb Ms. Preston que amablement ha dit que hi havia dos nens hispans que podien ajudar al nen, i jo he hagut de dir-li que gràcies, però que el tema precissament era que aprengués anglès. Sembla que ens hem entés, mira que tanta història perquè acabi sent amic del Eduardo i del Rafael que semblaven bons nois, però no.
Després de la visita a la classe hem anat al gimnàs a on la secretaria m'ha ajudat a buscar un uniforme (però no us emocioneu, es tracta de posar-se un polo o blau o granate i serveix qualsevol marca, i uns pantalons caquis, llargs o curts o blaus, llargs o curts). I ja coneixeu al Marçal: s'ha tancat al lavabo i s'ho ha emprovat tot! Una senyora que es deia Laura molt amable m'ha ofert apuntar-me a un programa d'ajut a fer deures i després hem anat a la taula d'esports on després d'averiguar que no fan futbol (europeu) el Marçal s'ha apuntat a run-country que és correr pel bosc. Me'l mataran. Sort que llavors han aparegut l'Alex i la Nathalie que són amics i llavors tot han sigut alegries i juergues. De fet, s'ha anat a dormir a casa d'ells. Ja comencem.
Ara que estem en privat us explicaré que la Nathalie és una nena de set anys que va confessar a l'estiu que es volia casar amb el Marçal, o sigui que el meu fill tindrà molta feina aquest trimestre i no es passió de mare. És tot un conqueridor i les torna a totes bojes!
See you tomorrow, Patricia
Després hem recorregut els edificis que té el Wright a Racine. Si ho he entés bé, hi ha primer la casa que va construïr per la família Johnson (sí, els de Johnson&Johnson a Family company, us ho juro que ho posa a algun lloc, com Planeta, empresa familiar, hay que joderse). Resulta que el Johnson inicial tenia un fill i una filla una mica exigents i en el moment de la construcció el nen, més petit que el Marçal, va voler construïr un mirador de vidre per veure el bosc a la taulada i la nena una mena de galeria acristallada, que jo voldria tenir també, a la seva habitació. La casa és d'una sola planta i molt elegant. I el jardí del voltant realment preciós. La Sue ens ha dit que hi havia porcs senglars i la veritat és que ja no m'ha semblat tan maco. Ara és un edifici de l'ajuntament (o no, sempre hi ha un toc de misteri quan em parlen aquests americans) i que el lloguen per fer conferències, empreses, per polítics etc. No hem pogut entrar ja que hi havia alguna cosa secreta a dins i només hem pogut veure-la des de fora i només des d'una perspectiva. Quan es va morir un dels components de la parella (que em matin si era l'home o la dona) el que va quedar viu es va construir una casa uns metres més enllà que ara és un hotel, però només hi pots anar si estàs convidat a una conferència. Una llàstima.
Aquesta casa està situada a un barri realment nice, amb grans mansions, i tot i que manté el mateix patró de casa, casa, casa, casa, casa, és tot molt bonic, molt verd i amb molts arbres. La Sue m'ha dit que ella vivia aprop, així que un respecte.
Després hem anat a la beach, i encara que és un llac sembla un mar, i té una platja énorme de sorra fina amb un beach club on durant els mesos d'estiu (ara ja no) pots anar i ballar zumba. Jo quasi que agraeixo que no ho facin. La Sue hi va, m'ha dit. Dèu meu.
El que sí que he notat que la gent no es banyava ni prenia el sol, el que fa es passejar i picnics. L'aigua està congelada tot l'any. Una mica absurd anar a la platja i no banyar-se, però mira, hi ha gent per tot. No és que jo em banyi gaire, però almenys prevaleix la idea de que si vull, em banyo. No sé si sabeu, i no sé si així és també a Racine, que la gent i particularment, les dones americanes, se solen banyar (potser als Hamptons no, tampoc tinc ni idea) en samarreta, i no pel fred, és per un tema de puritanisme. Jo volia explicar-li que nosaltres, a la que hi ha un gra de sorra i un raig de sol, generalment, ens despullem deseguida i fem topless, però qualsevol li explica això en anglès i jo ja estava esgotada així que ho he deixat còrrer. Després de viatjar durant anys he aprés que és recomenable no disertar sobre temes així culturals i que realment no obtindré cap benefici explicant-ho, i que estaré hores, i ella tampoc ho entendria etc, així que m'he limitat a mirar la platja, dir-li que era molt bonica i que llàstima que ja no facin zumba, que jo hagués anat, vamos, pitant. I tots contents.
Ens hem creuat amb tot d'ànecs al parking i la Sue ens ha dit que són els American Ducks que estan més grassos que els Canadian Ducks (no sé perquè no m'extranya, però tampoc li he dit, i ella no està grassa així que he aplicat el mateix que abans i he dit, So cute, i ja està). Al voltant de la platja hi ha un barri de casetes de fusta petites i pintades de colors, boniques, ara que vista una vistes totes. Ah! I un camp de golf que quan neva els nens es tiren per trineu. I que és un poble apart de Racine ja que el van construir al voltant del far. Sé que ha dit alguna cosa més, però ara tinc una nebulosa i no sé quin sentit tenia fer un poble quan el farer (keeper, em sembla una paraula bonica) vivia precissament al far.
El següent edifici requereix permís de visita, gràcies a dèu, ja que el Marçal s'estava posant guenyo i era questió de minuts que trigués a posar-se pesat i a dir que tenia gana. És, com no, oficines de la Johnson i té una mena d'OVNI daurat i enorme a l'entrada i unes oficines amb cap finestra. Ideal. L'ovni és literal i jo crec que fa uns anys, quan el vaig visitar amb l'Ada, una amiga del Ricard que va tenir la genial idea d'ensenyar-nos la seu de la Johnson ja que ella hi treballava mentre nosaltres ens menjavem amb patates el jet lag, va ser una visita fatal, digne de recordar, conté un auditori però no ho asseguro. Una mica més enllà, però abans d'arribar a l'edifici en sí hi ha una mena d'hangar amb una avioneta penjada. Primer la Sue semblava que deia que era original, però després resulta que no, que era una réplica, cosa que m'ha fet pensar durant uns minuts que o estic retrocedint amb l'anglès o són ells o alguna cosa no marxa prou bé... Minuts de silenci per part meva que el Marçal ha aprofitat per posar-se pesat del tot.
A dinar s'ha dit. què vols, m'ha dit la Sue, un gran Mall súper chachi guay però car o un no tan gran, outside que vol dir a l'aire lliure i amb preus ajustats. M'ha faltat temps: JO VULL ANAR AL TJMAXX!!! The best shop of the world. La meravella més meravellosa. Les meves germanes i jo hem xalat de debó a un TJMAXX i si aneu a USA, si us plau, feu una visita, nosaltres som fans absolutes i la pena d'avui ha sigut no fer-me la tarja de sòcia, m'ha fet una mica de mandra i ara m'apenedeixo ja que han obert botiga online, uff, no sé si serviran a Barcelona.
Hem dinat a un Porck's no sé què que per variar oferien burguers i frites que pels no viatjats aclareixo que són patates fregides. Ténen una veritable varietat gastronòmica aquesta gent. Jo m'he menjat un italian beef que resulta que era un pa d'aquells que fan servir ells, amb vedella per sobre (bona) i dos pebrots estil piquillo. No m'he menjat el pa. I un altre cop sense cafè, aquesta gent em matarà. Durant el dinar hem parlat sobre les diferents categoria de burguers, es veu que el Wendy's (un preferit meu on vaig passar grans estones embarassada del Marçal dies abans que em possessin a dieta estricte degut al sucre) està al nivell més inferiors i són els pitjor restaurants del món dels burguers i que al top regna amb total solitud Burguer King, que fa les hamburgueses a la brasa. Què us sembla? Ja sóc una entesa en aquest tema. El McDonalds seria com el segon però, ojo, a molta distància. Surrealista.
El porck´s aquest estava a una punta del mall de Racine on hi ha Target, Bath&Bed, TJMAXX (ho poso en majúscules per allò del respecte!) un Khols i un Barnes&Noble que pensava que havien tancat però resulta que no i és on passaré algunes hores ja que és una gran llibreria i té una cafeteria fantàstica encara que amb cafè fastigós. Un incís que volia compartir. Aquest mall és bastant gran i està atravesat per una carretera, estil el que tenim a Badalona a on hi ha l'Ikea però en plan obert. Les botigues on hem anat estan juntes, una darrere l'altre. Doncs hem anat en cotxe a cadasquna d'elles. No sé, jo ja hagués aparcat a qualsevol banda, al mig, i hagués anat caminant, no? Doncs no, la Sue ha dit que en cotxe i hem anat parant, sortint, una botiga, cotxe, tres metres, aparcar, sortir, una altra botiga i així fins l'infinit. Gent rara aquesta de Racine...
A Khols li he comprat uns texans, un polo i una samarreta del Maincraft al Marçal que era el que desitjava més de tot el món mundial.
I per fí, per fí he pogut tornar a trepitjar el temple dels temples de les botigues, el TJMAXX. No ens hem pogut firar gaire perquè hem tingut problemes en localitzar mitjons de la talla adecuada pel nen. Problema que al final, després de parlar amb tres dependentes i la mànager (una dona amb el nas vermell, amb pinta d'ex-alcoholica i amb taques a la samarreta) que en teoria sabia la correspondència entre els números europeus de sabates i la seva equivalència a USA, hem sol.lucionat traient-se una sabata ella i medir-la amb una sabata del Marçal (us ho juro), i que han hagut de ser localitzats al magatzem. Allí hem comprat una cartera nova, els consabidos mitjons i calçotets. Tot tirat de preu i els calçotets nàutica, però haguéssim pogut ser Calvin Klein, aix com m'agrada la botiga. Jo tenia ganes de gastar i gastar, per allò de, osti, només m'he gastat 40$ i quan he mirat al banc només eren 32$, però el Marçal estava esgotat i jo una mica també i encara havíem de comprar el teclat que em vaig oblidar a Barcelona, teclat que hem comprat per 9,99$ i que sospito que durarà els tres mesos només, i que és una oferta del Labour day que és dilluns, i unes coixeneres que jo pensava que eren per la Sue però no, eren per mi. Negoci rodó, estic absolutament orgullosa de mi mateixa.
A les cinc de la tarda hem anat a la gran i esperada School Party. De debó nois, l'escola és IGUAL que les escoles de les pelis o sèries! El Marçal s'ha emocionat. Però de poc es desmaia quan ha vist les guixetes, i una portava el seu nom, vamos que s'ha emocionat de debò. El que sí que haig de dir és que han sigut molt amables, la directora ens ha rebut i ens ha acompanyat a la classe de Ms. Preston la tutora, que ara anava vestida de carrer i que ha fet deixar el material escolar que amablement ens havia comprat l'Elisabeth. El Marçal s'asseu al costat d'una nena rossa moníssima que li ha dit hello, i que ha provocat al meu fill la segona tanda de desmais. He estat parlant amb Ms. Preston que amablement ha dit que hi havia dos nens hispans que podien ajudar al nen, i jo he hagut de dir-li que gràcies, però que el tema precissament era que aprengués anglès. Sembla que ens hem entés, mira que tanta història perquè acabi sent amic del Eduardo i del Rafael que semblaven bons nois, però no.
Després de la visita a la classe hem anat al gimnàs a on la secretaria m'ha ajudat a buscar un uniforme (però no us emocioneu, es tracta de posar-se un polo o blau o granate i serveix qualsevol marca, i uns pantalons caquis, llargs o curts o blaus, llargs o curts). I ja coneixeu al Marçal: s'ha tancat al lavabo i s'ho ha emprovat tot! Una senyora que es deia Laura molt amable m'ha ofert apuntar-me a un programa d'ajut a fer deures i després hem anat a la taula d'esports on després d'averiguar que no fan futbol (europeu) el Marçal s'ha apuntat a run-country que és correr pel bosc. Me'l mataran. Sort que llavors han aparegut l'Alex i la Nathalie que són amics i llavors tot han sigut alegries i juergues. De fet, s'ha anat a dormir a casa d'ells. Ja comencem.
Ara que estem en privat us explicaré que la Nathalie és una nena de set anys que va confessar a l'estiu que es volia casar amb el Marçal, o sigui que el meu fill tindrà molta feina aquest trimestre i no es passió de mare. És tot un conqueridor i les torna a totes bojes!
See you tomorrow, Patricia
Endavant Patri... Poc a poc es va veient l'adaptació....no diguis que és un lloc birriós.... Enveja tenim de no poder ser aquí amb tu...
ResponEliminaHola Patri,
ResponEliminaM'agrada molt llegir-te! Realment desprèns tanta naturalitat i frescor que em sembla que m'hauré de fer adicta al blog, per veure si soc capaç d'explicar les "meves " coses al món, així amb frescor algun dia...
Estàs fent una estada que serà excepcional!
Ara és moment de ser conscient i gaudir del procés de descobriment i adaptació... Poc a poc d'aprendre i de gaudir del que ja serà "rutina"....
I cada dia, un o mil descobriments... de tot tipus: del Marçal, de l'entorn, del país, de la gent i sobretot descobriments teus, marevellosos!
Gaudeix dels moments i especialment de tu, que val i vals molt la pena!
Mil petons