El fet de no valorar les consequències dels nostres actes

La nota d'avui va sobre no valorar les conseqüències dels nostres actes, o sigui, el comportament adol.lescent. Promet el tema. I que millor el que em va explicar, aquest cop, no exactament una amiga, una coneguda. Ella esta separada fa molts anys, quan els seus fills tenien uns 6 o 8 anys, fills que ara tenen 21 i 23 anys i sí, encara viuen amb ella. Ella em comentava que el que més li molestava no era que encara visquèssin amb ella, ni tant sols que ja no existís el tema de les visites setmanals amb el seu pare de manera que mai no sabia quan podria tenir una estoneta privada (ja que el tema nòvios el tenia aparcat pel moment, cosa que tampoc entenc ja que és una dona guapa i elegant però és clar, és gran) si no que els seus fills vivien com adol.lescents, o sigui, que no valoren les conseqüències dels seus actes, i jo li vaig preguntar "què vols dir exactament? posa'm un exemple" i ella em va explicar que els seus fills, per exemple, es dutxaven i deixaven les tovalloles i els barnussos mullats a sobre els llençols on hores després dormiríen i llavors el llit es mullava i és clar, els hi molestava bastant el tema, més quan era una dutxa nocturna, llavors segur que haurien de dormir amb els llençols molls. Allò vol dir no valorar les conseqüencies dels propis actes, no pensar que hi hauria certa diferència entre deixar una tovallola humida a sobre el llit o a sobre una cadira o simplement, al seu lloc per evitar haver de dormir amb el llit mullat o evitar, per un cop a la vida, que la teva mare fos la teva esclava. Jo vaig mig somriure i ella em va preguntar, "et fa gràcia?" però de bon rotllo i jo li vaig dir, "no el fet exactament, em fa gràcia que pensis que és un comportament adol.lescent". I penseu el que volgueu. Apa, petons.