Desde dimarts que no escric un post, i m'ha passat la setmana volant, bé, encara no ha acabat però tal i com van les coses pot ser que aquest el faci en etapes i em duri fins llavors. Tinc tanta feina perdent-me per les carreteres de per aquí que no tinc temps de seure davant de l'ordinador i us tinc oblidats. I a l'Eva! Avui, com fa un dia de gossos i més enllà de comprar pasta de dents no tinc gaire cosa a fer, suposo que em podré posar al dia.

He decidit que no faré posts detallats de cada dia. Primer, perquè tampoc faig coses tan interessants i segon perquè no donc abast. Llavors, aniré fent i us aniré explicant el que cregui convenient. I no és per coses que m'han passat, que unes quantes. De tota manera, he decidit també titular el post d'avui, Reptes i situacions, em tenen fregida. La segona part és perquè al Genís li va agradar, no per res més.

I que vull dir amb això? Doncs que a partir de situacions que he viscut a on he hagut de defensar-me sola amb el meu anglès, ara ja amb cert accent de Wisconsin, entendre el què m'estaven dient i actuar després sense equivocar-me gaire. No com amb la Sue que em va explicar un viatge a UK de dues setmanes amb visita inclosa a Southampton i jo pensava que m'estava explicant les seves vacances recents i resulta que no, que les feia a partir de dilluns passat. O sigui, que m'estava parlant en futur o en gerundi, això que fan ells, i jo pensant que era passat, alegrement, i el Marcal va i em diu, clar mama, si ens ho va dir. Coi de crio que ja sap més què jo.

Abans de les situacions us haig de dir que el Marcal va comencar l'escola dimarts i que sembla que tot va bé. Divendres ja va a jugar a casa d'un amic. M'aterroritza pensar com trobaré la casa quan el vagi a buscar perquè tots aquí diuen, it's easy! i et comencen a donar explicacions, agafes per aquí, arribes a la 3era llavors gires per la sisena, i res, 2 milles i pico i ja està. I després els carrers tenen nom i posa north o south, east o west i no surt el número per enlloc. I no tinc ni idea quants km són 1 milla, ara ho buscaré a google. L'escola està a cinc metres de la casa parroquial, o sigui que evidentment, va sol. Doncs el primer dia ja van saltar les alarmes perquè no el vaig anar a buscar. Li vaig dir, digues a la directora que vas tu sol. Sembla que ha funcionat i ahir ja va venir sense incidents. Tenia de deures aconseguir un bookcover i malhauradament no va anar bé la cosa. Li he dit al Marcal que li pregunti a la seva profe, Ms Preston, a on coi es compra. Vam recòrrer els malls de Racine i només vam trobar uns bookcovers tamany llibre de llegir, no de text a Barnes&Noble. Normal. I em direu, què és un bookcover? Doncs jo també m'ho preguntava fins que els vaig veure. Són com unes fundes amb cremallera i gruixudes per posar un llibre a dins. Ja em sembla el colmo. L'única botiga que no vam anar va ser Target però és que estava esgotada de perdre'm i així mirant al voltant no la vaig veure. Com sigui allà! Em tenen fregida.

La cosa més remarcable de l'escola és el menú del migdia. Us el dic,

Tuesday, que és dimarts pels analfabets, Hot Dog on WG bun (ni idea que és WG bun i si són dues coses o una, o sigui, una cosa WG i l'altre bun o què, és algo relacionat amb el pa), baked beans, fresh fruit que va ser Watermelon que és síndria, carrot an Celery Sticks.

Wednesday, Pizza cheese and peperoni, steamed brocoli, chilled pineapple (!), i avui potser el més equilibrat, Salad bar (o sigui, buffet em penso), ham turkey, cheese, fresh veggies, raisins, orange slices WG breadstick. Tot això deuen ser els components del buffet. M'hagués encantat veure com el Marcal es menja l'steamed brocoli, si ho aconsegueixen què em truquin i m'expliquin com ho fan, però em temo que si és un buffet és ideal per escaquejar-se de la verdura.

Demà divendres tacos, i veig al planning del mes altres delicatessen com chicken nuggets, sloppy joes que no sé què és, però vamos, alguna cosa nutritiva i saludable segur, cheesburguer, nachos, mini corn dogs, toast sticks, grilled cheese, quesadillas o chicken Patty, un plat que porta el meu nom. Qualsevol nen del món estaria encantat amb aquest menjar, menys el meu que ara aposta seriosament pel healthy food i vol verdura i peix excepte brocoli al vapor que és el que li donen aquí, però això és un altre tema. Es veu que no aconsegueix acabar de menjar en els 20 minuts que tenen per fer-ho. El Marcal és així, sempre té una altra cosa a fer diferent quan ha de fer alguna cosa, i podeu llegir la frase un altre cop i serà  literal. En resum, que va content a l'escola i que està molt guapo amb el seu uniforme que és una mica posa't el que creguis però que consisteixi en pantalons caquis llargs o curts, o pantalons blaus llargs o curts, polo de color blau, granate o blanc, total que no sembla el meu nen. Demà és Friday i pot anar bastant casual però sense passar-se, amb una samarreta estampada que li van regalar i jeans. I ja ha fet amics i divendres va a casa d'un a jugar, no sé si faig bé o què, o haig de demanar els antecedents penals dels pares, ja m'ho direu.

Aix, i abans de parlar de reptes, també us vull explicar que el Labour Day el vaig passar a la beach de Racine, que és una beach petita i bufona, amb un llac que sembla un mar, on naveguen velers com si fos la platja de Castelldefels (també ho dic per la sorra fina) i excepte perquè aquí les dones no fan top less, semblaria qualsevol platja nostra. Hi ha de tot, senyores en banyador, amb els clàssics pirates o pantalons doblegats per sobre el genoll. Això si que ho té aquest país, menys despullar-te, pots anar com vulguis.

Llavors arribem, ja per fí, als reptes, o situacions a les que m'enfronto parlant amb un de Wisconsin i que haig d'entendre i actuar en consequència. El primer va ser que vaig haver d'anar al metge ja que m'ha sortit una cosa a la pell. L'asseguranca em va enviar a un centre mèdic a Franklin que és un poble o el que sigui a uns 30 minuts. El problema d'aquest lloc és que sembla que no hi ha down town, o sigui, no hi ha centre o potser sí, però que la gent troba normal anar al metge, al veterinari o a la papereria al costat de l'autopista. No sé si per la gent que viu fora de Barcelona és així, però noi, què complicat. Vaig arribar de miracle, seguint les instruccions del google maps, i excepte algun canvi de sentit, no vaig tenir més problemes. Allí em van pesar (en no sé què, lliures crec que són, una xifra asombrosa, que van dividir en dos pràcticament per saber en quilos i francament, la cosa no va millorar gaire), em van medir, em van pendre la pressió i la febre. Tot molt eficient fins que va venir la doctora, em va dir dear i quan li vaig ensenyar les taques va exaclamar, My god, no havia vist mai res igual! i com que li vaig explicar que m'havia despertat amb el frec dels llencols a la pell em va oferir una pastilla per dormir. En fí, que espero una segona opinió d'un dermatòleg, però per tranquil.litzar a la meva mare, només dir-vos que sembla que la cosa millora i ja no em fa mal, almenys això. Aquesta és la primera situació que vaig haver de salvar, ja que imagina explicar a algú de Wisconsin quins símptomes tens, i escoltar el què t'has de pendre i fer, i fer-ho bé, és clar. Total, que em va receptar una crema, un antibiòtic i que em posés roba de cotó. Genial. M'he comprat una camisa i dues samarretes i la tornada del Mall que havia de ser súper fàcil es va convertir en una volta pels pitjors barris de Racine,  a menys que vulgués comprar tabac, puros crec, rerbre un massatge o comprar videos porno. El tema seria trobar-ho de nou.

Tornar del metge sí que va ser un malson ja que entre que el Marcal estava de mal humor i suposo que tenia gana, i que jo no tenia ni idea de com fer-ho. Normalment, miro com anar i no recordo que hauré de tornar.  Vam estar donant voltes per mig estat, fins arribar a Milwaukee que és just en direcció contrària a Racine, o sigui, Milwaukee adalt, després Racine i després Chicago, més o menys. Però vaja, poder trobar la 94 que és la Interestatal és un descans perquè vas amunt o avall, i no té pèrdua, i a més, és l'únic lloc on posen lletreros i possava, Chicago ben gran. I havia tingut la precaució de preguntar quina sortida era Racine i per la vostra informació és la 329 (haviem anat a sopar a Milwaukee la nit abans, a un centre comercial, al Joe's no sé què), un lloc prou bo però col.locat a un mall, total haguéssim pogut estar a qualsevol mall del país i tampoc hagués passat res. Encara que al costat estava Macy's on vaig poder confirmar que la roba de dona és lletja i les sabates també. I prefereixo el TJMaxx, posa`ts a que tot sigui lleig, almenys baratet. El tema remarcable del Joe's aquest és que en teoria les racions són European Style, o sigui, petites, però jo vaig demanar veal a la parmesana i hi havia 4 trossos de carn, i em vaig poder menjar un, i no vaig poder amb els espaguettis ja que haviem menjat abans amanida, mushrooms amb no sé què a dins, i calamars arrebossats, tot molt bo però abundant per ser un sopar encara que fos a les 5 de la tarda. Suposo que ja sabeu que quan a un restaurant no t'acabes el menjar te'l posen a recipients perquè te l'enduguis. És una guarrada, però jo ho suporto estoicament. El Richard i el Marcal de poc que no vomiten quan van veure lliscar els meus espaguettis fins el recipient. Molt fins aquests nois. Em vaig negar a endur-me les restes del sopar del nen que eren quatre mongetes verdes i una bola de puré de patata, tampoc s'ha d'exagerar la cosa.

L'altre situació repte va ser la cita amb la meva teacher d'anglès, classes que comenco divendres matí. Us copio el mail que em va enviar.

Patricia, Morning is good for me.   How about 10:00?  Our house is not difficult to find.  I know you can find it on google maps, but perhaps I can orient you.  From Sacred Heart going West, drive over the bridge at the Root River.  Keep going until you get to the Round About.  Drive around the circle so as to continue West. (From Highway 38 to Highway K.)   When you come into the town of Franksville, note that there is a park on one side and a gas station on the opposite side of the street.   Turn left just past the gas station.  This will be Kraut Road.  When you come to the interstate pass under.  On the other side, the name of the road changes to 50th Rd.   That's our road.   Our house is on the right hand side just as you start down a slight hill. (less than one mile)  There are tall oak and hickory trees growing in front of our house.   If you pass our house, you will pass our neighbor's pond.   Turn around and turn back into our driveway.

M'enteneu oi? Com voleu que arribi a algun lloc així? Si jo em perdo a Barcelona! Em tenen realment fregida amb això de les direccions i el north, west i tota la pesca. I que diguin que és easy. Després de mirar el google maps i fer-ho la veritat és que va ser molt fàcil. No calia especificar això de drive around the circle perquè ja ho veus si saps que has d'anar cap al West o recte, en el meu cas. Tampoc cal incidir en que has de passar per sota la interstate, t'ho trobes i excepte entrar-hi només pots tirar endavant, però quan ho vaig llegir m'imaginava tot de passos per amunt i avall que em van espantar una mica. Però res, el remarcable va ser el paisatge, la peli de Los chicos del maíz es queda curta. Camps i camps de blat de moro enormes, farms amb banderes americanes plantades a la porta, i ningú a les carreteres llargues. Stops deserts i tot de bitxos volant, suposo que àligues o corbs o vés a saber el què. L'Elaine per cert, molt simpàtica i el seu marit encara més. Està escrivint un llibre sobre ciència ficció que va sobre viatges en el temps,  però que no em va explicar (gràcies a dèu!) perquè si no sabia física (no, no en sé) no l'hagués entés, serà la hòstia de comercial, ja veureu. A més d'escriure llibres que no llegirà ningú, el senyor fa salsa de tomàquet que regala per nadal a les seves amistats. Com em va explicar com la feia no sé si m'anava a regalar un pot o simplement compartia sabiduria. Va ser la segona opció ja que no em va regalar res, però mai se sap perquè comenco divendres encara que després farem dilluns i dimecres i divendres treball persona.

Fins la propera, Patri