El Marçal

Vull dedicar aquesta entrada al meu fill estimat. Reprodueixo la conversa que vam tenir fa molt poc.

Conversa:
- Marçal et compro un xandall que per còrrer i fer el gym ara que fa (feia) molt fred potser et va millor.
-No, mama, que jo no sóc de xandalls, ja ho saps.
-Vale fill meu, però d'on surts tu?, no és tan raro tenir un xandall per fer esport... mira que aquí fa molt fred i et quedaran els genolls morats.
- que no, mama, que són molt lletjos, que jo no sóc de xandalls, que prefereixo shorts (ara parla així, ell).
- (sospir meu), però et compro un parell de pantalons.
- ja en tinc
- No, Marçal. En tens un que això és com no tenir-ne.
- i els de Barcelona. Per cert, falten 40 dies per tornar. (Ja en té ganes)
- T'aniran petits (ha crescut) i en tot cas, te n'has de comprar i aquí són molt baratos (TJMAXX, tots dempeus).
- Amb una condició
Ja us he dit que aquí els nens no es poden tocar, així que torno a sospirar, per no donar-li un clatellot.
- quina?
- que el que escollim i portem als vestidors serà el que m'emprovi i que no vindràs deu vegades amb coses i coses que has trobat i que jo no he escollit.

Quedem d'acord i anem als vestidors amb un munt de roba, que al final es redueix a un pantaló, un jersey, cap camisa (per què la vull, doncs per Nadal, jo que sé, per tenir-la) i una cosa horrorosa de colors que s'ha posat per anar a l'escola (has d'anar amb uniforme, jo vaig com vull, doncs molt bé, guapo, tu mateix). Així estan les coses.

Ahir vam anar de race, o sigui, a fer una carrera. La Julie que és la dona de l'entrenador, una americana rossa i alta, molt guapa, casada amb un senyor baix i grassonet que és el Sosa entrenador, m'ha dit que el propera dimarts és la darrera carrera. Se suposa llavors que han de sumar punts, i el Marcal només n'ha fet dues. Fatal. Però bé, el tema és que ahir el meu nen va quedar desè, i ja sé que no és gaire, però no està mal i a més va estar el millor corredor de la seva escola, o sigui que la Julie se li va acostar cridant com una boja, God job Marcal, gooooood job, i tots els pares amb xandall i mares que estaven allí es van tornar com a bojos d'alegria. Comenco a entendre coses d'aquest país. La passió que tenen pels esports, fan que els seus nens els practiquin nit i dia, entresetmana i caps de setmana, i en practiques dos o tres per nen. Això vol dir a la pràctica que les mares o pares, o àvies, es passen tot el temps portant nens amunt i avall, ja que aquí no hi ha transport públic i evidentment, no poden anar sols si tenen 8 o 10 anys. I si són bons, després els bequen a la universitat. El resultat, és clar, és que són una potència en esports, però no sé, les converses amb els adults sempre són, hauria d'anar al gimnàs que pago, i no hi vaig etc. Parlant de gimnàs, la Gaby, la Blanca i no sé qui més han organitzat classes de zumba a una sala de San Patricio i m'han convidat, potser m'hi passo, pot ser divertit encara que no aprengui molt anglès perquè són la branca mexico-americana, i clar, parlen en espanyol.

Però el motiu principal del post d'avui és el lio que ha muntat a l'escola. No he acabat d'aclarir si eren uns deures no fets, o un control, o què, però el tema és que a la classe de religió havia d'escriure una pregària inventada. Resposta del Marcal, I'm don't believe in god, o sigui, jo no crec en déu i explicació seva, com vols que li faci llavors una pregària?

Total que la seva teacher, Ms Preston i la Major, Ms Scumacher han trucat, a qui?, doncs al Ricard. El tema és que segons elles, a més d'aquesta pregunta que pot obrir nous horitzons a altres nens de l'escola que ni se'ls ha acudit manifestar ateisme i quedar-se tan amples, tema que les preocupa de forma terrible, a més hi havia una altra pregunta sobre uns ensenyaments de Jesús que ha deixat en blanc. Imagino que en el fons els escandalitza que el nebot del capellà es declari ateu. On s'ha vist?

El Ricard els hi ha dit que tranquis, que no passa res, que prefereix un nen que pensi mil vegades a un tonto que no raoni, però que parlaria amb ell. I que era una excel.lent oportunitat educativa per parlar de déu amb ell i amb que estaria bé conèixer el discurs de Jesús encara que un fos ateu.

Total que hem anat a un sopar i pel camí, al cotxe, el Ricard, el nen i jo hem parlat del tema. Hi havia, és clar, molts temes a parlar i la veritat és que jo pensava que ho estavem fent de conya, en plan, està bé que contestis això però t'has d'adaptar i no t'has de tancar a conèixer coses sobre Jesús ja que va ser un personatge històric i hi ha coses que ell denunciava que encara passen, i bla bla bla. El Marcal ha dit que ell no tenia problema en fer religió fins certs límits, i demanar-li una pregària per déu, al que ell nega l'existència, era traspassar-los i que no estava disposat de cap manera. I que no tenia present cap més pregunta i no era conscient d'haver deixat res sense contestar. Al final hem quedat d'acord en que al Marcal li cau bé el seu avi, que és ateu i no va a missa, però que coneix tot això i que no per això és creient ni res, i que ell també tindria interés en saber més coses, o no, vés a saber.

En fí, que hem quedat que el Ricard l'ajudaria amb els deures de religió i que llavors seria un crack perquè què millor que un capellà t'ajudi? Aquest cap de setmana ha de fer un gràfic amb tots els sacraments, que m'ha semblat sentir que eren 7. No ho he pogut confirmar ja que a mi em surten bateig, comunió, confirmació... what else? Li hauré de preguntar al Ricard.

Doncs després, suposo que com a venjanca o el que sigui, durant el sopar, el Marcal s'ha portat de pena. S'ha dedicat a resoplar, a caure's de la cadira, a contestar, a fer soroll menjant, a interrompre, a demanar el mòbil i el molt capullo, a explicar que quan un menjava molt, el millor era vomitar per seguir menjant, i ho ha fet en anglès que ja ha après prou. I sopavem amb una parella que s'han dedicat a explicar que l'Obama era nascut a Kènia, of course, i que no tenia dret a ser president, us ho podeu imaginar? Hi ha cops que el Ricard i jo ens miravem i ens ofegavem de risa, o miraven a l'infinit per no posar-nos a riure, pel nen i per la situació, però al final m'he enfadat i s'ha anat directe al llit després de prohibir-li parlar durant el trajecte de tornada, fotre-li una bronca que és llarga d'explicar però que tenia a veure al comportament, a l'adaptació, al respecte pels senyors que ens convidaden i al Ricard que és el seu amic, etc etc. M'estic pensant el càstig perquè de debó s'ha passat. Segon cop que li hagués fotut un clatellot i és clar, aquí hagués sigut encara pitjor.

O sigui, que vaig fina amb la criatura. I demà marxem a Atlanta 4 dies a veure la Olga.

Ja hem tornat i acabo el post. Desfem la bossa de l'escola i em trobo notes de Ms Preston, a saber, Missing homework de religió i 3 dies sense portar l'equip de gym. Això darrer és pura mandra i que està pasota. I ara resulta que per fer els deures de religió s'ha de comprar una cartolina, i és clar, són les tantes i acabem d'aterrar d'Atlanta, després d'un viatge de cinc hores. I que en realitat, no són per dilluns, si no que no ténen data d'entrega... en fí.

De moment, castigat sense play i sense mirar videos estúpids de You Tube d'aquesta colla de tios que es dediquen a jugar al Maincraft i a dir tonteries. I ja veurem quan s'aixeca el càstig, que aquí ningú ha dit que això fos ni una democràcia ni assambleari, que mano jo i punt.