Dic que serà el penúltim perquè d'aquí en 15 díes tinc tot d'activitats organitzades que sembla que s'acabi el món i potser valdrà la pena fer-vos cinc cèntims, però potser no tinc temps o ganes. Demà dissabte torno Chicago amb l'Elisabeth i els nens (i mentre escric el bloc, m'escric amb ella per organitzar el dia). Intueixo que pot ser important anar ben abrigats. Anirem al Planetarium, l'únic lloc que conec a on pots anar amb nens i que està sota cobert. L'altra seria anar al Pier Navy que és una mena de parc d'atraccions mini però hi ha molt tros a fora i dona al llac-mar que tenen aquí i segur que serà insoportable estar més de tres minuts mirant com tothom es puja a la nòria menys jo, que no penso fer-ho segur, ja que no les suporto. Potser podria anar amb el Ryan a fer una altra activitat, si n'hi ha, tipus tòmbola o alguna cosa semblant.
Després launch al down town i no sé si ens donara temps a fer una darrera visita als outlets de la 94, suposo que no, ja que anem amb 4 crios que preferirien tirar-se a l'autopista rodolant abans que entrar a una botiga de roba. Jo tinc pendent anar a fer la darrera compra (sé que vaig dir que no ho faria) però vull uns levis i quin lloc millor que comprar-los a USA?
Diumenge anem a Green Bay a veure els Packards. Us haig de confessar que tinc ganes i que m'encanta la idea. Jo no miro sports ni amb avidesa ni sense, però l'ambient és tan brutal que no m'ho puc perdre amb els himnes i les cheerleaders i els veterans. Brutal. El Ricard només fa que dir-me que ens morirem de fred i que ell té un anorack especial pels Packards que no em pensa deixar. Així em tracta. Bé, jo tinc un anorack rosa i si no me'n vaig al TJMAXX i me'n compro un, que passa. Ara tinc una bufanda, un gorro i uns guants. Si agafo una manta, ja estarà i no crec que sigui raro ja que he vist moltes mares sobretot amb mantes a les carreres de cross country. Se les posen per sobre i a còrrer. No he vist mai gent tan poc preocupada pel seu aspecte, de debó. I si elles ho fan, no veig perquè no ho haig de fer jo. Green Bay és una ciutat a 180 kilòmetres al nord de Milwaukee, o sigui, que deu estar tocant a Canadà, llunyíssim i deu fer un fred polar. He mirat a la wikipèdia i la temperatura mitjana al novembre és de 10º, i arriven als -38º al gener o febrer. JODER. Per cert, a sota de les temperatures hi ha el cens de la població, extranyament creixent, jo no sé, jo hagués jurat que seria el contrari, en franca decadència per la gent que fuig o que cau morta i congelada pel carrer. Però em fa il.lusió, ja us ho explicaré. Suposo que el tema és matar-se a menjar hot dogs i beure cervessa per intentar oblidar i ja està. Fàcil.
Pels qui no teniu ni idea, els Packards a part de ser l'equip de tot Racine i rodalies (avui per exemple era el Packards day i els nens -i teachers!- anàven vestits amb els uniformes, amb tot excepte el formatge d'escuma que es posen al cap i que el Marçal es volia posar i que ens ha provocat una discussió aquest matí, ja que si no el poden portar, doncs no es porta i punto. Us hauria de fer una foto perquè no tinc paraules per descriure'l, de debó. Com que la Kara li va regalar al marçal un equip complert, el portaré a casa o no, ja que no sé com podrem posar tot a les maletes (torre d'ordinador nova, play, portàtil meu, mac mini -sort que és mini-, més totes les meves sabates noves. I convindreu que són més importants que un tall de gruyere gegant d'escuma estil els antics matalassos amb un forat per posar al cap.
El grup de mexicanes amb les que faig zumba, no us ho havia dit, encara que només he fet dos díes crec, volien que anés a sopar amb elles aquesta nit de divendres, però com que he deixat al Marçal sol alguns díes he declinat amablement la invitació. Total que m'organitzaran una vetllada musical el proper diumenge. Hi ha una noia que canta molt bé i que em demana que li faci una llista de cançons per anar assajant i cantar-les en el meu honor. Si teniu idees, ja ho sabeu. I quan es faci famosa sempre puc dir que va cantar a la meva festa com si jo i ella fóssim, no sé, la Shakira. Dissabte voldria veure a la Kara (fins ara li deia Kera, però està malament escrit i segurament mal pronunciat) i faltarà algun festejo amb l'Elisabeth. Crec que em reserven alguna cosa especial pel dijous al vespre abans de sortir però no sé gaire més. Entremig, haurem de muntar alguna cosa a l'escola, ja tinc a la Principal pensant amb el tema, amb les secretàries que ens hem fet amigues, i no sé si em deixo a algú. M'hauré d'acomiadar de la meva teacher, em queden 4 classes però em sembla que només en faré un parell, ja estic cansada de l'anglès, he arribat al meu límit, almenys per aquesta temporada, i la seva casa està molt lluny i segur que les carreteres congelades.
Em faltarà la Verònica que no sé molt bé si quedar amb ella la setmana vinent o l'altra. Crec que l'altra millor, així no la truco i quedo amb ella a missa que és un lloc on es pot fer molta vida social, però el seu marit em va caure molt bé, un ateu recalcitrant, i fan molta gràcia. No podré despedir-me de l'Ada i del Rubén perquè se'n va viatge a les Filipines o no sé a on l'envia la Johnson, però també l'he pogut veure un parell de vegades i tampoc cal exagerar, no?
Avui he fet un nou amic, el Rodolfo, que vaig conèixer a la primera classe de zumba i que també treballa a l'escola, un argentí molt cachondo que adora a la meva mare. No callava el tio i jo congelada amb xandall fumant un cigarro esperant al Marçal, no hi havia manera d'escapar-me. Però molt simpàtic, sí. Hem parlat de les nostres mares, bé, ell de la seva.
Total, que em queden deus misses més (això si no vaig a les del dimecres que són les misses de l'escola) i poca cosa més. Espero veure-us a tots ben aviat, encara que hem parlat sovint per whattsUp (ja sé que no s'escriu així però em fa mandra buscar-ho). I no us dic que tinc moltes ganes de veure-us perquè el Ricard s'enfada amb mi i diu que sóc una desagraïda, però no és cert, també, en certa manera, el trobaré a faltar. Per cert, que quan he tornat m'he trobat la nevera plena, el meu comentari de que no teníem menjar, o no en teníem gaire, no va agradar massa per aquí a la casa. Jo no tinc problema, al final sóc jo la responsable de la compra i la causant de la debacle, i a mi, francament, m'importa bastant poc. Tenia pensat anar amb el nen al Yardans a sopar que la setmana passada no vam poder anar i toquen música en directe i ens divertim molt. Per cert, es van oblidar de la llet descremada, i de les meves llimones, no és per res.
Fins aviat.
petons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada