Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Federico Castelluccio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Federico Castelluccio. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de novembre del 2011

L'home guapo

Ja sabeu que a mi m'agrada llegir, els llibres, menjar i els homes, no necessàriament en aquest ordre, o sí. El tema és que si una declara que li agrada mirar als homes com si fóssin una obra d'art, haurà de declarar també quin tipus d'home li agrada, o no? Jo crec que és de llei. I en això pensava, dic que m'agraden els homes, però no sóc taaaaan frívola i superfícial per dir que m'agraden TOTS els homes. Només els guapos. I què és un home guapo? Doncs para gustos colores, vull dir que hi ha guapos objectius del tipus, George Clooney o Jude Law que són guapos, te'ls miris com te'ls miris. Et poden semblar més o menys sexys. Et poden donar o no morbo, però guapos ho són. Després hi ha els que a mi m'agraden, que si m'heu llegit, són uns quants famosos o no com, el noi que li fa l'entrenament personal a una amiga, o el Bardem, i llavors podeu dir, doncs a mi sí m'agrada, doncs a mi no, a mi no me dice nada, bruteja, jo què sé. Hi ha guapos oficials que a mi no m'agraden gens com la jovenalla de Crepúsculo, el protagonista em sembla mal dutxat, i això fa una mica de fastiguet, no? I així mil. Però ara ve l'important que us volia explicar aquest matí i és: quin tipus d'home m'agrada a mi de veritat? Per què sí, tinc un model que es repeteix en el temps i en característiques físiques que m'agrada molt, molt. L'altre dia mirant una sèrie el vaig trobar, l'home de la meva vida és Furio Giunta dels Soprano, l'actor italo-americà Federico Castelluccio que és la cosa més guapa que he vist a la meva vida, que em talla la respiració. Un breu resum seria: moreno, amb un nas important, mirada una mica golfa i una mica canalla així de pinta. Here is:




Què us sembla? El trobeu guapo o no? El més curiós és que si faig memòria puc arribar a recordar homes que m'agradaven quan jo era bastant bastant petita i la veritat és que són més o menys del mateix estil. Una que és consequent o una sosa, vés a saber.