Bon dia noi, aquest serà un post que hauré en diverses etapes ja que haig d'anar a missa de 10 i això m'ha portat més feina de la que pensava del tipus, i què em poso per anar a missa de 10 a Racine, o a qualsevol lloc, posats a fer. Per sort, vaig agafar el meu vestidet d'estiu, però això ja us ho explicaré demà. També he pensat anar a espiar els parroquians que surten de la missa de 8 i fixar-m'hi però francament, crec que no és el meu target.

Ahir el Javier i la Perla, amics del Ricard ens van convidar a un Festival Mexicà, que és una festa anual que fan al country side de Racine, a un lloc on fan les fires agrícoles -vam anar a una fa quatre anys amb l'Ada una amiga venecolana que encara no hem vist, però que encara continua sent amiga-, que és una fira estrictament com us la imagineu, i que hem vist tant com Nova York. Vaques i similars en subasta, carreres de gossos, hot dogs -us fixeu en l'associació d'idees- tir, paios vestits de vaquers, llocs de fast food etc. Però res, això és el que em van explicar. Sembla que la fira de Racine es va fer fa un parell de setmanes, llàstima! Llavors, uns mexicans d'un estat impronunciable celebren aquesta festa que té un programa complert i detallat amb un fulletó que em van donar.

Com que el Ricard es va comportar i li va dir al Javier que no calia que anèssim a la missa de les 2, ya que mi hermana no es mucho de misas -!- vam arribar un parell d'hores després. Enmig del verd, bonic, un lloc ple d'una espècie d'hangar enorme on es celebrava encara la missa que va durar una eternitat. Com que l'altar estava al fons de tot i hi havia tot de taules on menjariem, ens vam asseure discretament al fons. Però en va. Just vam arribar al moment de les almoïnes i aquí la gent es pren molt en sèrio això i van venir nens vestits amb trajos regionals amb cistelles per recollir calés, i el Marcal, que fan mama, i jo res, ja t'ho explicaré després, i després no va haver temps ja que es donen la pau i resulta que te l'has de donar amb tota l'esglèsia o hangar en aquest cas i tot de persones vinga a venir a donar-nos la ma -sort que no es feien l'abracada que es fan aquí per saludar-se- i el Marcal, però que fan aquesta gent mama, i jo, res, ja t'ho explico després, tu dona la ma i digues gracias o igualmente o alguna cosa així i passarà ràpid. En fi, que vaig sortir a fumar amb el nen al darrere.

Després de la missa venia un processó on tot de dones, noies i nenes caminaven al voltant de l'hangar amb unes torres de flors al cap i al davant de tot, dos grups d'homes carregant dos globus -sí, aerostàtics- on posava Racine i dos gegants, com els nostres, vamos que hagués pogut estar a Llinars si no fós perquè els homes, tots, la majòria anaven amb botes puntiagudes i barrets de vaquers. L'orquestra infumable i jo amb un mal de cap horrorós per la ressaca del dia anterior. Patri, no beguis més, em repeteixo.

Després el baile del globo, que es tracta de que fan ballar els globus, els gegants i les ofrenes amb una melodia monótona que va canviant de ritme, ara més ràpid, ara més lent, però ells, vinga, tota l'estona fent el mateix, sense variar, com si la música estigués desconectada de la dansa. I quan ja em pensava que em desmaiava per la calor, perquè el Marcal seguia pesat i em preguntava i ara què fan, m'has vist cara de mexicana a mi, i jo que sé fill, llavors vam entrar tots i tothom a còrrer per agafar lloc. A mi, em va agafar desprevinguda, però sort que la gent que ens rodejava són super amables i encantadors, i van guardar un lloc per mi a una taula d'adults i un lloc al Marcal a la dels nens. Després de parlaments, menjar i toma ja, una llarga cua. I un altra cop, no sé qui, m'havia guardat lloc als primers llocs així que no vaig haver d'esperar dempeus.

Abans d'explicar el menjar voldria explicar la gent que hi havia, i si vous plait -no trobo gaire accents- res més lluny de la meva intenció de riure'm d'aquesta gent, que van ser encantadors, molt macos, de debó. Hi havia una barreja extranya. Els senyors vestits de cow boys. Els vestits de cow boy, però en plan hortera, o sigui, sivelles enormes i platejades, botes puntiagudes de pell de cocodril granates o verdes fluorescents -us ho juro, vaig fer una foto, però no es veu gaire-, senyores amb els típics pirates, vestides amb unes bates que deu ser un trajo tipical, amb monyos i flors, noies enormes amb vestits súper cenyits i això si que ho tenen, tan les mexicanes com les americanes, molt maquillades -i jo que no em maquillo i no tinc res aquí hauré de tornar al TJMAXX a comprar-me alguna cosa perquè desentono com una mala cosa: fumant i sense maquillar, els hi dec semblar un extraterreste. Els nens eren tot un poema, les nenes amb vestits tradicionals o com si fós el segon vestit d'una núvia -allò que es posen les noies de segon vestit, no el blanc.

Aquí reemprenc el post. Ja us vaig dir que seria un post accidentat. No, marxo.

El torno a reemprendre  i el deixo perquè per fí vaig a buscar el meu cotxe!

Be, amb tantes interrupcions i després amb totes les coses que vam fer dissabte ja no m'enrecordo de quasi res. Va haver baile amb orquestra, baile amb un pavo, que consistia que la gent agafava un pavo enorme per les potes i feia el mateix ball del matí o serà que no saben ballar d'una altra manera. Quan els hi vaig preguntar quin sentit tenia, doncs cap. Ells agafen el pavo i apa, a ballar. En algun moment, van tirar regals a l'aire i jo ara tinc una cullera de fusta  que posa oxaca i un drap blanc que serveix per tapar les tortilles, coses que m'aniran realment bé quan torni a Barcelona i faci les tortites, en fí, he pensat que també puc fer pa i tapar-lo amb això, molt pràctic.

El menjar! Espaguettis, pollo amb una cosa dolca que crec que ja no recordo com es diu, bona, carn que semblava la de falafel, arròs amb julivert i salsa picant, que m'encanta. Molt més tard van dir que donaven nieve, i jo flipant fins que va resultar que era gelat, que us pensaveu...

El Marcal va desaparèixer de la festa durant hores i quan el vaig anar a buscar per marxar estava amb un grup de nenes bàsicament i un parell de nens, i em va dir que ell volia marxar amb els mexicans, o sigui a la una del matí. Ja està molt integrat, però em temo que amb el grup étnic incorrecte.

Cap mexicà ni res em va convidar a ballar, o sigui que res més remarcable. Només que en un moment, vaig dir voy a fumar, i em acompanyar 5 -llavors si que venen, joder- i em van gorrejar de cop cinc cigarros, i és no sé dir qué no...

Fins ara, Patri