Un petit conte abans de les vacances- Tarda d'estiu

Dedicat a la Elen, a la Marta, a la Laura i al Ricard, amb els que vam passar tantes tardes d'estiu al terrat. És un conte! 

 Quan els pares fan la migdiada, les nenes s’escapen dels seus llits i fugen cap el terrat. No volen dormir, només volen  jugar a les famílies, el joc de moda d’aquest estiu. El  germà petit les sent i, malgrat que sap que les seves germanes no el volen, salta del llit i les segueix amb dificultat per les escales enfilades. Divideixen el terrat en dues parts; la millor se la queda la germana gran. És la part més ampla, la que té un cobert  amb la pica de ciment d’on raja aigua de debò, una taula coixa i un balancí podrit que els serveix de sofà. El  tros més petit, sense cobert, ni mobles, ni res, és per la menuda. A banda i banda del terrat, una casa per cada germana. I cada casa, una família, amb fills i tot. Les dues germanes coneixen molt bé el seu paper en el joc de les famílies. El germà, però, no. Es passeja profanant les parets, no respecta divisions i ploriqueja enmig de la cuina fins que la germana gran li allarga un feix de papers i un llapis. El nen s’asseu en un racó  i escriu les cartes que després repartirà pel veïnat.

La tarda avança, el sol cau de ple sobre els caparrons,  i ara juguen a que és diumenge. És l’hora d’anar a missa. Ara sí que el germà petit juga: agafa l’estufa rovellada que serà l'altar i espera que les seves germanes es vesteixin de gala amb les tovalloles de la platja. Envoltades dels seus fillets immòbils d’ulls esbatanats escolten el sermó. A un senyal del nen, les germanes canten o s’agenollen, acomplint el ritual, sota el cel blau, amarats del silenci estiuenc de primera hora de la tarda que paralitza els adults; sota un sol de justícia que ignoren, els germans juguen. Quan s’acaba la missa, les nenes retornen a les seves obligacions de mare i obliden de nou el nen que rondina. Vol canviar les regles del joc, vol que tota la tarda fos diumenge. L’envien al racó del carter i ell pica de peus sobre els fulls bruts de gargots. Torna a profanar territoris i les germanes l’empenyen d’una casa a l’altra. No el volen. El nen, avorrit, s’asseu al mig del terrat, i marraneja; el sol llampurneja en el seu cap. Les germanes se’l miren i la petita s’enrabia; el marrec s’ha assegut al bell mig de l’habitació dels seus fills. L’estira pel braç i l’arrossega altra vegada al seu racó. No et moguis d’aquí, mocós!  El germà, rebel,  avança de quatre grapes fins la casa de la gran i li dóna un cop de puny a un dels seus fills. La nena que banyava a la pica un altre dels seus menuts, surt del cobert crida, agafa un peu del nen i l’arrossega bocaterrosa fora de casa. El sol braseja el terrat i el germà, que es revolta i esparnega. Té les cames esgarrinxades de brutícia i sang. Enrabiat, empenta la seva germana gran que cau a terra i es colpeja el cap contra el mur que separa el terrat de casa del terrat del costat.

Els rajos del sol cauen en picat sobre els caps dels germans. La petita, que s’ho mira agenollada a terra, s’acosta a la seva germana gran que s’aixeca enfurismada. Totes dues es llencen sobre el nen: punys petits i closos que apallissen, ungles d’infant afilades que esgarrapen la carona, blèns daurats que volen i es confonen amb la pols del sol rutil.lant d’agost, dents de llet que mosseguen, dits que pessiguen,... la sang raja per la boca de pinyó que la mare besa tan sovint, pel nas que el pare acaricia quan torna de la feina, les cames fan figa; el minyó cau i resta inert, amb un fil de sang entre els llavis que regalima sobre el terra que bull. Les nenes callen, els plors enmudeixen. Nenes i nines miren la figura que es rosteix sota el cel blau i el sol de justícia...

Ara ja poden jugar. Al joc de les famílies, el joc de moda d’aquest l’estiu.

Al pis d'abaix, els pares es desperten. S’agiten els cossos suats i somriuen quan senten corredisses pel terrat. La mare es lleva. És hora de mudar-se per sortir a passejar. Aniran fins el castell, a la cala més bonica de la costa i es menjaran un gelat.

El dinar familiar

Dedicat a la meva mare, que fa les millors paelles del món


La mare compta amb cura l’última tasseta de cafè plena d’arrós i el llença a la paella on ja bull l’aigua. Deu minuts. Sent la porta i veu el seu marit carregat d’ampolles. Somriu. Avui no hi faltarà ningú. Feia setmanes que no els tenia a tots, i que consti que no és tant sols culpa dels nois, tambè ella s’ha descuidat algun dissabte i ha preferit sortir de cap de setmana. La filla gran entra a la cuina i la petoneja. Piquen a la porta, deu ser el nen. La germana del mig està posant les estovalles, només falta la més la petita. Encara dorm?, no, entra badallant a la cuina, la mare se la mira però prefereix no dir res, avui hi són tots i se sent contenta, ja li ho dirà després. Ara cal parar taula. La paella és a punt, nena posa els estalvis, aquells, els que tenen forma de papallona, pare seu aquí, el nen al seu costat, les dues grans, després la petita, estic tan contenta que hi sigueu tots, vejam, des de Nadal que no dinàvem tota la família plegada, la petita badalla un altre cop, ets una maleducada, diu la mare que ja no es pot aguantar més, estic morta de son, protesta la nena, a més encara no he esmorzat, no m’estranya, es pot saber a quina hora has arribat?, doncs bastant d’hora per ser dissabte, no t’he sentit, i què, és que dubtes de la meva paraula?, doncs, ara que m’ho preguntes, sí, ho sabia, ho sabia, n’estic farta, es pot saber de què?, que no confiis en mi, que em controlis dia i nit, doncs si no t’agrada ja ho saps, i el pare, assegut a l’altra banda de la taula, fa un glop de vi, i sospira desanimat, la mare, però somriu, estic tan contenta de tenir-vos aquí!, per uns instants tots menjen en silenci, què tal, és bona la paella? Ningú no contesta, la petita es baralla amb una gamba i el noi mastega mirant el sostre. Avui, mare, la paella no t’ha quedat..., què vols dir?, què no és prou bona?, no vull dir això, segueix la filla gran, és bona, com sempre, però..., i calla no sap què dir, fins que el seu pare li posa una mica més de vi, i l’únic fill mascle de la família enceta un breu comentari amb l’esperança de canviar de tema, heu sentit el que ha dit el ministre de sanitat?, i llavors la germana gran s’exalta, fa mesos que espera els resultats d’una ecografia, i la mare obre els ulls, una ecografia dius? El germà s’empassa un mos de pà i amb la boca plena etziba, no estaràs prenyada, germaneta?, ets un anormal, saps?, i la mitjana reulla al pare i comenta, les ecografies no només són per les prenyades, llest!, ara resulta que ets entesa en medecina!, no, no sóc entesa però tu no en tens ni idea, doncs més que tu, i el pare subratlla, molt parlar de sanitat i no has aprovat les matemàtiques, i el germà, ja hi som, la mare branda la cullera de fusta, algú vol més paella, i la petita, amb la boca plena diu jo i la mare tu no, tu t’has de vigilar, i doncs per què ho preguntes, i la germana segona, per emprenyar, i la gran fa una ganyota desaprovadora, i el pare fa un gest per manar silenci i el germà, algú em pot passar el pà, i la gran trabuca la copa i llença el que li quedava de vi quan li allarga la panera i tota l’estovalla de diumenge es tenyeix de morat, la mare gemega i la petita se’n riu i la mare, vermella, prou riure i vés a buscar la baieta, perquè, si jo no ho he fet, que hi vagi ella, no puc, tu ets més a prop de la cuina, llesta, ella, que s’asseu a l’altra banda de la taula i no s’aixeca ni que la matin, i el germà riu, així té el cul, què li passa al meu cul, que el tens més gros que una plaça de toros, i tu tens el careto més lleig que he vist a la meva vida, fins que la mare s’aixeca i la germana segona, seu mare que hi vaig jo, i quan torna, diu, no costava tant, i la gran, a tu que eres a prop, i el pare fa un altre glop de vi i la taula sembla fer tombs, i la petita, necessito mil peles, i la mare, per què les vols, i la gran, apa mare, i el germà, si no te les dóna, te les deixo jo, tu no perquè després te les haig de tornar, home, només faltaria, i el pare remuga, no és pels diners, és perquè no surti tant, apa pare si ja tinc setze anys, i la germana segona, a la teva edat jo no sortia de casa, tu perquè ets així. Així, com?, una bleda, i tu un vividor, algú vol fruita?, pregunta la mare, jo una miqueta més de vi, diu el pare, vi no perquè ja estàs prou borratxo, menja fruita nena, que encara has de créixer, no vull, una pruna, no vull, deixa-la mare, per què et fiques on no et demanen?, jo, no... ocupa’t de les teves coses, i tu deixa’m estar, ets una pesada, i tu doña perfecta, i què si ho sóc?, sí ja veus, i tu que n’has de dir, té raó, encara no has aprovat les matemàtiques, això no hi té res a veure,  no?, hi té molt a veure, i tu que no tens ni nòvio, ni tu tampoc, ja, però jo no en vull de xicota, no ni poc, què sabràs tu, tu no saps res de la meva vida, ni tu de la meva i si no tinc nòvio no és cosa teva, algú fa el cafè, i perquè no tu?, no t’has aixecat en tot el dinar, dóna’m una cigarreta, fuma dels teus, no en tinc, té ja te’n dono un jo, merci, si fós per aquesta, ja comenceu a fumar?, si ja hem acabat, per què seus al sofà pare?, hem de desparar taula, si ell s’asseu jo tambè, tu a callar i a desparar, per què, perquè sóc un home, doncs jo sóc petita, pel que vols, xata, doncs despara tu, que jo he ajudat la mare a fer el dinar, sóc una esclava, l’esclava de la família, que ho faci ella que ha estat tot el matí voltant pel carrer, de voltar res, nena, que he anat a estudiar, ara en diuen estudiar, escolta llest, calla o et fotré un clatellot que veuràs, apa, comença, valenta... però mare, per què plores?