Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de febrer del 2011

Dissabte 5 de febrer - Al club II

Us ho juro: m'he posat el xandall, me l'he tret. M'he preparat una bossa per anar a fer exercici, i l'he desfet. M'he tornat a posar el xandall, i aquí estic, ostia, que no estic feta jo per fer esport, encara que m'ho proposi, encara que sàpiga que és el millor per a mi, encara que fa un dia esplèndid i si vaig al club podré llegir prenent el sol, i veuré a les meves amigues i ens riurem una estona, estic aquí clavada com una ameba...

El que deia la Margaret Mead era que "durant l'embaràs, els vòmits i marejos matinals són desconeguts a totes les tribus estudiades". Jo flipo. Es pot confirmar això? Ja em va costar acceptar que l'estat estúpid adolescent era cultural i només un fenomen que passava a la nostra societat rica, desenvolupada occidental que acurta la infantesa i allarga la joventut, però els vòmits i marejos matinals? Torres grans que es desmoronen.

Dios existe són tots els nois guapos que veiem pel món, guapos i que tenen, almenys, 10 anys menys que nosaltres (que jo i les meves amigues). Jo no sé com m'he tornat així, tan frívola, serà la vellesa? la edat? Osti, a més, mentre que siguin joves la línea de demarcació de m'agrada o no m'agrada és molt molt baixa, és patètic. Torno a les lectures.

Després de Margaret Mead quasi que em tiro més als autors que representen l'esquerra materialista i em llegiré alguna cosa de Marvin Harris. Crec que em falta de llegir Bueno para comer i en tinc un exemplar per casa. A veure si el trobo, que pot ser un drama. Novel.les llegeixo dues alhora: Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i Una historia singular de Kate Atkinson. Els dos m'agraden així que faré pito pito colorito per veure quin m'emporto al club. Jo mentre faig bici o camino per la cinta llegeixo. Només he conseguit copiar 5 cançons del meu ordinador al ipot o com es digui, i no sé com arreglar-ho, o sigui que potser m'enduc els dos llibres, si finalment, aconsegueixo moure el cul i anar-me'n cap allí. Segur que sí. Allá voy.

Au revoir