Us ho juro: m'he posat el xandall, me l'he tret. M'he preparat una bossa per anar a fer exercici, i l'he desfet. M'he tornat a posar el xandall, i aquí estic, ostia, que no estic feta jo per fer esport, encara que m'ho proposi, encara que sàpiga que és el millor per a mi, encara que fa un dia esplèndid i si vaig al club podré llegir prenent el sol, i veuré a les meves amigues i ens riurem una estona, estic aquí clavada com una ameba...
El que deia la Margaret Mead era que "durant l'embaràs, els vòmits i marejos matinals són desconeguts a totes les tribus estudiades". Jo flipo. Es pot confirmar això? Ja em va costar acceptar que l'estat estúpid adolescent era cultural i només un fenomen que passava a la nostra societat rica, desenvolupada occidental que acurta la infantesa i allarga la joventut, però els vòmits i marejos matinals? Torres grans que es desmoronen.
Dios existe són tots els nois guapos que veiem pel món, guapos i que tenen, almenys, 10 anys menys que nosaltres (que jo i les meves amigues). Jo no sé com m'he tornat així, tan frívola, serà la vellesa? la edat? Osti, a més, mentre que siguin joves la línea de demarcació de m'agrada o no m'agrada és molt molt baixa, és patètic. Torno a les lectures.
Després de Margaret Mead quasi que em tiro més als autors que representen l'esquerra materialista i em llegiré alguna cosa de Marvin Harris. Crec que em falta de llegir Bueno para comer i en tinc un exemplar per casa. A veure si el trobo, que pot ser un drama. Novel.les llegeixo dues alhora: Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i Una historia singular de Kate Atkinson. Els dos m'agraden així que faré pito pito colorito per veure quin m'emporto al club. Jo mentre faig bici o camino per la cinta llegeixo. Només he conseguit copiar 5 cançons del meu ordinador al ipot o com es digui, i no sé com arreglar-ho, o sigui que potser m'enduc els dos llibres, si finalment, aconsegueixo moure el cul i anar-me'n cap allí. Segur que sí. Allá voy.
Au revoir
