Seguim amb el tema del menjar i que consti que ja vaig avisar que la cosa aniria així, i si us cansa el tema només heu de tancar el blog i andando. De tota manera, a sota parlo de nòvios i de guapos, així que si us interessa el tema només heu de saltar-vos un parell de paràgrafs.
El tema és que tinc una gana i una ansietat que em menjaria una vaca cada vint minuts. No és només la gana, és tenir ganes de menjar a cada moment. I no sé si menjo massa o no, crec que menjo desordenadament. He navegat per veure això de la hipnosi i realment és tot un món nou i trepidant que exploraré.
El principi de tot radica en que, efectivament, per mi és possible deixar de fumar (encara que vull fer unes acotacions respecte a unes coses que em passen) que deixar de menjar, i que per això sí que hauré de demanar ajut. És increïble, però així és. L'acte de no agafar un cigarro i de decidir no fumar-lo és racional, tot el contrari de l'acte absolutament irracional d'obrir la nevera i endrapar.
Ahir vaig anar a sopar amb unes amigues a un lloc impressionant, un lloc de tapes, al Raval, de tota la vida que em van encantar. Vam beure com a cosacas i després vam anar al Marsella que no feia anys ni res que no hi anava, apa les nits memorables del Marsella, doncs estava igual però amb 30 anys més, o sigui, tota la pintura caient-se, quin bar més guai. Les meves amigues i jo semblavem les mares de tota la concurrència és clar, però nosaltres encantades de la vida fotent-nos el gintonic.
Després, que va haver un després, vam anar al Sifó, que jo crec que és nou, i havia un cambrer moníssim que va lligar amb una de les meves amigues, que li va dir, i dónde va la gente después (nota aclaratòria, es que tancaven a les 2:30, com pot ser? M'heu de dir llocs asequibles de preu i que tanquin a les 5 cony) i li va dir, los chicos a una disco y las chicas a mi casa. Per pixar-se. Que mono.
I al final vaig anar a saludar al meu nòvio (amb el permís del Xavi) que ja us explicaré més tard coses d'ell, però ja us avanço que és guapíssim i moooolt més jove que jo. Ahir em va ensenyar unes fotos i jo li dic, es tu novia? així, com qui no vol la cosa, ja que em moro de ganes de saber si té nòvia i qui és, m'estic liant. Aquest noi és cambrer del bar on va el Xavi generalment i jo ocasionalment. Tenia una nòvia i la va deixar aquest estiu, pel que vaig deduïr ja que ell i el Xavi estan tota l'estona parlant i després el Xavi o no s'enrecorda o no m'ho vol dir per enveja podrida o ni escolta i l'importa un bledo, total que no ho sé segur i em fa una mica de cosa preguntar-li (al guapo). Llavors a les fotos sortia una menor d'edat que treballa amb ell i que no té ni tetes ni res, i espero que no sigui la seva nòvia, francament, perquè em decepcionaria. Però és clar, jo li perdono tot.
Bé, marxo que tinc una reunió.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novio. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
