Porto al meu fill i al meu nebot cada matí al casal de tenis que fan a Vall parc, un club a la carretera de l'Arrabassada una mica venido a menos, petit, una mica pollós i amb una pujada que faig cada punyetero dia derrapant amb el cotxe mentre els nens criden emocionats. Vaig apuntar a la criatura perquè volia fer tenis, pesat ell insistent, i uns dies abans de la famosa setmana blanca vaig començar a buscar com una boja. Era aquest o la Salut, que no tinc el gust de conèixer. Em va decidir (mala mare i mala tieta) que a Vall Parc podia fer la inscripció online i no calia ni acostar-m'hi excepte portant a les criatures. A la Salud em feien anar. Ni hablar.
Avui ha sigut el primer matí de solet i la veritat que el lloc feia una altre pinta. La ciutat s'esten fins al mar des del parking, és bonic. El problema que he tingut aquest matí és que no sé quin coi de carrer he agafat per baixar i jo què sé per on he anat, uns llocs raríssims, plens d'escales i carrers raros. Jo no sé si aquesta ciutat me la coloquen nova cada dia, sempre faig descobriments. Al final, crec que he arribat al carrer Muntaner o alguna cosa així i he pogut tornar tranquil.lament. Bé, tornar a casa meva tampoc és tan difícil, haig d'anar cap al mar, i si no m'he voltat sense adonar-me'n (que em passa), generalment és tot recte cap avall.
I ara el tema que més em preocupa. Ho estic fent fatal això de no menjar. O fer dieta. Jo no sé, ho penso, em juro a mi mateixa que em portaré bé, i entro al meu bar preferit per esmorzar el bocata del dia (avui xoriç, nada más y nada menos) i un tallat. No havies de fer règim Patri? sí, però tinc gana, i una que ha suportat mal de caps, tremolors de mans i cames, ansietat, atacs d'ira, nervis, etc per deixar de fumar sola i a pèl, no és capaç de reprimir-se davant la porta de la nevera o del meu bar preferit. I el bocata de mitja barra. En fí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris deixar de menjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris deixar de menjar. Mostrar tots els missatges
dijous, 10 de març del 2011
dilluns, 7 de març del 2011
D'aquí una setmana farà dos mesos que no fumo i és el moment de deixar de menjar.
D'aquí just una setmana, farà dos mesos que no fumo i ho penso celebrar. Celebrar no vol dir fer un festa, pendons, que us conec i aprofiteu qualsevol oportunitat per "trasnochar y beber". Encara no sé quin tipus de celebració serà, però ho faré.
També vull aprofitar per anunciar que dimarts 8 de març, dia de la dona, és el dia que he escollit per deixar definitivament de menjar. És una metàfora, és clar. Deixar de menjar hidrats i greixos i tot allò que he endrapat per fer front a l'ansietat i a la mala llet que em provoca no fumar.
No us penseu que no he pensat molt en què havia de fer respecte el menjar i aprimar-me. La veritat és que estic convençuda que tampoc passa res per tenir uns kilos de més, que mira, és la vida que són dos dies, jo em trobo bé, nedo sovint i camino una hora quan m'ho proposo, estic àgil i sana, ara no fumo, o sigui, que podria ser una gorda feliç i ja m'està bé.
El que passa és que ja no em puc cordar les camises i m'hauria de gastar un paston en roba; passaré un temps als Estats Units i no em resisteixo al Denny's, millor anar amb uns quilos de menys perquè em penso regalar almenys un parells d'esmorçars o de brunchs d'aquells que fan història. I abans d'USA, Bolònia on hi ha bona pasta, mmmm, moltes temptacions irresistibles!
I després, seguir amb la batalla perquè és un fet: hi ha gent com jo, que tota la vida haurem de lluitar pels quilos de més, es lo que hay.
Aprimar-se és cosa seria, i ho sabeu totes molt bé. En primer lloc, no hi ha cap dieta en el món mundial en la que no passis gana o almenys ansia. En aquestes dietes que es posen de moda en les que menges tot el que vols, o sigui, proteines, no et pots fotre un bocata de xoriç ja que no es poden menjar hidrats o mandarines, que a mi m'encanten. I tot això ho anyores mooolt. Les dietes tradicionals són avorrides i soses: verdura bullida i carn, peix o pollastre a la planxa i així fins la eternitat.
Jo, com tot el que faig, ho faré a lo bèstia: la dieta de la Pili: pols amb aigua per fer batuts proteínics. Tres al dia durant tres dies, i després ja veurem. Em diuen que per passar el temps pont entre batut i batut pastanagues, pebrots en vinagre i aigua, molta aigua. Cada cop que tens ganes de fumar, un glop. Cada cop que tens ganes de menjar, un glop. I tot acompanyat per un mètode infalible que ja hem provat i que funciona molt bé per fer passar els nervis i que us explicaré en privat, però encara estem discutint de l'eficàcia en cremar greixos o calories. Però ho averiguarem.
El metge em va dir que m'esperés, però jo crec que ja estic preparada, ja que he passat per totes les situacions amb les que em podria haver fumat un cigarret i no ho he fet, o sigui que ara ja toca el que toca. M'acomiado menjant-me un entrepà de xoriç ibèric que m'ha comprat el Xavi, què amable és.
Demà em peso, i no crec que ho publiqui perquè serà la hòstia, però ho faré en privat i ja us diré com va la cosa. Fins demà.
També vull aprofitar per anunciar que dimarts 8 de març, dia de la dona, és el dia que he escollit per deixar definitivament de menjar. És una metàfora, és clar. Deixar de menjar hidrats i greixos i tot allò que he endrapat per fer front a l'ansietat i a la mala llet que em provoca no fumar.
No us penseu que no he pensat molt en què havia de fer respecte el menjar i aprimar-me. La veritat és que estic convençuda que tampoc passa res per tenir uns kilos de més, que mira, és la vida que són dos dies, jo em trobo bé, nedo sovint i camino una hora quan m'ho proposo, estic àgil i sana, ara no fumo, o sigui, que podria ser una gorda feliç i ja m'està bé.
El que passa és que ja no em puc cordar les camises i m'hauria de gastar un paston en roba; passaré un temps als Estats Units i no em resisteixo al Denny's, millor anar amb uns quilos de menys perquè em penso regalar almenys un parells d'esmorçars o de brunchs d'aquells que fan història. I abans d'USA, Bolònia on hi ha bona pasta, mmmm, moltes temptacions irresistibles!
I després, seguir amb la batalla perquè és un fet: hi ha gent com jo, que tota la vida haurem de lluitar pels quilos de més, es lo que hay.
Aprimar-se és cosa seria, i ho sabeu totes molt bé. En primer lloc, no hi ha cap dieta en el món mundial en la que no passis gana o almenys ansia. En aquestes dietes que es posen de moda en les que menges tot el que vols, o sigui, proteines, no et pots fotre un bocata de xoriç ja que no es poden menjar hidrats o mandarines, que a mi m'encanten. I tot això ho anyores mooolt. Les dietes tradicionals són avorrides i soses: verdura bullida i carn, peix o pollastre a la planxa i així fins la eternitat.
Jo, com tot el que faig, ho faré a lo bèstia: la dieta de la Pili: pols amb aigua per fer batuts proteínics. Tres al dia durant tres dies, i després ja veurem. Em diuen que per passar el temps pont entre batut i batut pastanagues, pebrots en vinagre i aigua, molta aigua. Cada cop que tens ganes de fumar, un glop. Cada cop que tens ganes de menjar, un glop. I tot acompanyat per un mètode infalible que ja hem provat i que funciona molt bé per fer passar els nervis i que us explicaré en privat, però encara estem discutint de l'eficàcia en cremar greixos o calories. Però ho averiguarem.
El metge em va dir que m'esperés, però jo crec que ja estic preparada, ja que he passat per totes les situacions amb les que em podria haver fumat un cigarret i no ho he fet, o sigui que ara ja toca el que toca. M'acomiado menjant-me un entrepà de xoriç ibèric que m'ha comprat el Xavi, què amable és.
Demà em peso, i no crec que ho publiqui perquè serà la hòstia, però ho faré en privat i ja us diré com va la cosa. Fins demà.
dijous, 24 de febrer del 2011
menjar i el meu nòvio
Seguim amb el tema del menjar i que consti que ja vaig avisar que la cosa aniria així, i si us cansa el tema només heu de tancar el blog i andando. De tota manera, a sota parlo de nòvios i de guapos, així que si us interessa el tema només heu de saltar-vos un parell de paràgrafs.
El tema és que tinc una gana i una ansietat que em menjaria una vaca cada vint minuts. No és només la gana, és tenir ganes de menjar a cada moment. I no sé si menjo massa o no, crec que menjo desordenadament. He navegat per veure això de la hipnosi i realment és tot un món nou i trepidant que exploraré.
El principi de tot radica en que, efectivament, per mi és possible deixar de fumar (encara que vull fer unes acotacions respecte a unes coses que em passen) que deixar de menjar, i que per això sí que hauré de demanar ajut. És increïble, però així és. L'acte de no agafar un cigarro i de decidir no fumar-lo és racional, tot el contrari de l'acte absolutament irracional d'obrir la nevera i endrapar.
Ahir vaig anar a sopar amb unes amigues a un lloc impressionant, un lloc de tapes, al Raval, de tota la vida que em van encantar. Vam beure com a cosacas i després vam anar al Marsella que no feia anys ni res que no hi anava, apa les nits memorables del Marsella, doncs estava igual però amb 30 anys més, o sigui, tota la pintura caient-se, quin bar més guai. Les meves amigues i jo semblavem les mares de tota la concurrència és clar, però nosaltres encantades de la vida fotent-nos el gintonic.
Després, que va haver un després, vam anar al Sifó, que jo crec que és nou, i havia un cambrer moníssim que va lligar amb una de les meves amigues, que li va dir, i dónde va la gente después (nota aclaratòria, es que tancaven a les 2:30, com pot ser? M'heu de dir llocs asequibles de preu i que tanquin a les 5 cony) i li va dir, los chicos a una disco y las chicas a mi casa. Per pixar-se. Que mono.
I al final vaig anar a saludar al meu nòvio (amb el permís del Xavi) que ja us explicaré més tard coses d'ell, però ja us avanço que és guapíssim i moooolt més jove que jo. Ahir em va ensenyar unes fotos i jo li dic, es tu novia? així, com qui no vol la cosa, ja que em moro de ganes de saber si té nòvia i qui és, m'estic liant. Aquest noi és cambrer del bar on va el Xavi generalment i jo ocasionalment. Tenia una nòvia i la va deixar aquest estiu, pel que vaig deduïr ja que ell i el Xavi estan tota l'estona parlant i després el Xavi o no s'enrecorda o no m'ho vol dir per enveja podrida o ni escolta i l'importa un bledo, total que no ho sé segur i em fa una mica de cosa preguntar-li (al guapo). Llavors a les fotos sortia una menor d'edat que treballa amb ell i que no té ni tetes ni res, i espero que no sigui la seva nòvia, francament, perquè em decepcionaria. Però és clar, jo li perdono tot.
Bé, marxo que tinc una reunió.
El tema és que tinc una gana i una ansietat que em menjaria una vaca cada vint minuts. No és només la gana, és tenir ganes de menjar a cada moment. I no sé si menjo massa o no, crec que menjo desordenadament. He navegat per veure això de la hipnosi i realment és tot un món nou i trepidant que exploraré.
El principi de tot radica en que, efectivament, per mi és possible deixar de fumar (encara que vull fer unes acotacions respecte a unes coses que em passen) que deixar de menjar, i que per això sí que hauré de demanar ajut. És increïble, però així és. L'acte de no agafar un cigarro i de decidir no fumar-lo és racional, tot el contrari de l'acte absolutament irracional d'obrir la nevera i endrapar.
Ahir vaig anar a sopar amb unes amigues a un lloc impressionant, un lloc de tapes, al Raval, de tota la vida que em van encantar. Vam beure com a cosacas i després vam anar al Marsella que no feia anys ni res que no hi anava, apa les nits memorables del Marsella, doncs estava igual però amb 30 anys més, o sigui, tota la pintura caient-se, quin bar més guai. Les meves amigues i jo semblavem les mares de tota la concurrència és clar, però nosaltres encantades de la vida fotent-nos el gintonic.
Després, que va haver un després, vam anar al Sifó, que jo crec que és nou, i havia un cambrer moníssim que va lligar amb una de les meves amigues, que li va dir, i dónde va la gente después (nota aclaratòria, es que tancaven a les 2:30, com pot ser? M'heu de dir llocs asequibles de preu i que tanquin a les 5 cony) i li va dir, los chicos a una disco y las chicas a mi casa. Per pixar-se. Que mono.
I al final vaig anar a saludar al meu nòvio (amb el permís del Xavi) que ja us explicaré més tard coses d'ell, però ja us avanço que és guapíssim i moooolt més jove que jo. Ahir em va ensenyar unes fotos i jo li dic, es tu novia? així, com qui no vol la cosa, ja que em moro de ganes de saber si té nòvia i qui és, m'estic liant. Aquest noi és cambrer del bar on va el Xavi generalment i jo ocasionalment. Tenia una nòvia i la va deixar aquest estiu, pel que vaig deduïr ja que ell i el Xavi estan tota l'estona parlant i després el Xavi o no s'enrecorda o no m'ho vol dir per enveja podrida o ni escolta i l'importa un bledo, total que no ho sé segur i em fa una mica de cosa preguntar-li (al guapo). Llavors a les fotos sortia una menor d'edat que treballa amb ell i que no té ni tetes ni res, i espero que no sigui la seva nòvia, francament, perquè em decepcionaria. Però és clar, jo li perdono tot.
Bé, marxo que tinc una reunió.
dimecres, 23 de febrer del 2011
el pes, tema recurrent
Havia escrit una nova entrada i ha desaparescut. En fi. Deia que tinc una amiga que té la meva edat i per això no tinc excusa per dir que és més jove, que sempre va vestida de negre com jo. Sol posar-se pantalons sastre negres, jaquetes de punt curtes i samarreta, com jo. Austeres i pulcres. Sense estridències. Ella sol estar moníssima. Jo, avui, m'he vestit així i de poc no em desmaio perquè semblo una boia. Negre i sense estridències. Dèu, quin desànim.
I jo, enlloc de posar-me a règim o fer footing o runing o com es digui, vaig a menjar-me un falafel, que m'agrada bastant, tinc un desig en plan, si no em menjo un em fumo un cigarro ara mateix i penso, no sé si engreixa molt però aprimar, està clar que no aprima.
Tinc temporades de tot amb això del pes. El cert és que sóc quasi tan pesada com en el tema deixar de fumar i sempre estic parlant de que no haig de menjar tant per no engreixar-me, i ho segueixo fent. Dic menjant. Parlo molt de que hauria de fer exercici, i no el faig. Parlo molt amb els meus amics alternatives a la dieta, o sigui, com cremar moltes calories així de cop, i molts de vosaltres ja sabeu de què parlo (si, és el que penseu). O sigui, que és un tema recurrent a la meva vida, el que vol dir que m'importa i em molesta, però alhora també penso, total, què, tinc gana i què passa? estic rodoneta (je je). Doncs no, avui em poso a règim tu, i penso aprimar-me. És una pena ja que m'havia comprat un cambonzola que fotia molt bona pinta i ara no sé què passarà amb ell, és un pena i guardaré dol, encara que la meva vida social va viento en popa i he aconseguit tenir quatre sopars en menys d'una setmana i no sé com organitzar-me. Quasi que deixo el règim fins el mes que ve.
I jo, enlloc de posar-me a règim o fer footing o runing o com es digui, vaig a menjar-me un falafel, que m'agrada bastant, tinc un desig en plan, si no em menjo un em fumo un cigarro ara mateix i penso, no sé si engreixa molt però aprimar, està clar que no aprima.
Tinc temporades de tot amb això del pes. El cert és que sóc quasi tan pesada com en el tema deixar de fumar i sempre estic parlant de que no haig de menjar tant per no engreixar-me, i ho segueixo fent. Dic menjant. Parlo molt de que hauria de fer exercici, i no el faig. Parlo molt amb els meus amics alternatives a la dieta, o sigui, com cremar moltes calories així de cop, i molts de vosaltres ja sabeu de què parlo (si, és el que penseu). O sigui, que és un tema recurrent a la meva vida, el que vol dir que m'importa i em molesta, però alhora també penso, total, què, tinc gana i què passa? estic rodoneta (je je). Doncs no, avui em poso a règim tu, i penso aprimar-me. És una pena ja que m'havia comprat un cambonzola que fotia molt bona pinta i ara no sé què passarà amb ell, és un pena i guardaré dol, encara que la meva vida social va viento en popa i he aconseguit tenir quatre sopars en menys d'una setmana i no sé com organitzar-me. Quasi que deixo el règim fins el mes que ve.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Dimars 1 de febrer - Guapos i menjar
El noi de la tintoreria que em porta la roba un cop per setmana és tan guapo com inepte, pobret! Guapíssim i joveníssim, més jove que la meva filla, que ja és dir. Bé, no sé perquè m'estranyo perquè en general m'agraden (només per mirar-los, eh! que consti) els més joves, però aquest potser traspassa la frontera perquè és una criatura. Doncs bé, la criatura que em porta la roba ha hagut de venir tres vegades a casa per anar portant per fases el que m'havia de portar de forma urgent la setmana passada ja que el Xavi la necessitava. Llavors, o és tontet, o ho fa per veure'm, o per fastidiar al Xavi i per veure'm... la vida, això només ho explico perquè estic de bon humor per primer cop en dues setmanes i mitja, de bon humor de veritat i profundament des de que he deixat de fumar, fa bon dia, no tenim males notícies del negoci i crec que estem entreveient bones perspectives. I tampoc crec que ho faci per veure'm, per un tema important que ara us explicaré.
La setmana vinent crec que ja començaré amb el tema, deixar de menjar, no per res, però és que encara que no m'he pesat he trencat un botó d'una jaqueta i no puc respirar quan em poso els texans, o sigui, que he aconseguit engreixar-me en un parell de setmanes i més val ara que més endavant, quan hagi d'empendre l'operació boia de mar així, deprisa y corriendo y de cualquier forma. El perill que té fer-ho tant d'hora és que em canso tant de no menjar que pot ser que m'aprimi i m'engreixi abans de l'estiu un parell o tres de vegades.
I és que el meu metge em va dir que és més difícil deixar de menjar que de fumar. Jo no sé. Hi ha gent que s'hipnotitza per deixar de fumar però també per deixar de menjar, i jo, que em conec, m'he deixat la possibilitat oberta per la segona opció. No sé, se m'acudeixen moltes raons per deixar de fumar però només una o dues per deixar de menjar, i això que us dic és veritat, perquè qui digui que no ha passat gana fent una dieta, jo crec que és com qui diu que depil.lar amb cera no fa mal o alguna cosa semblant. Sempre passes gana, SEMPRE!
Em pregunto com serà això de que t'hipnotitzin. Què deu ser, alguna cosa com; "no tindràs mai més gana, ni ansietat" o més del tipus, "la nevera et fa fàstic" o més aviat, "m'encanten les verdures bullides i sobretot, cuinar-les, em fa fàstic el fuet, el xoriç, el pernil, el pa...." i si ara m'agraden els dolços, a mi que mai no m'han agradat? Abans de fer la hipnosis aquesta haig d'estudiar bé tot, no sigui que el que arregli per una banda, la faci malbé per una altra i em dongui per endrapar pastissets, en fi, haig de reflexionar.
Fins després.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
