el pes, tema recurrent

Havia escrit una nova entrada i ha desaparescut. En fi. Deia que tinc una amiga que té la meva edat i per això no tinc excusa per dir que és més jove, que sempre va vestida de negre com jo. Sol posar-se pantalons sastre negres, jaquetes de punt curtes i samarreta, com jo. Austeres i pulcres. Sense estridències. Ella sol estar moníssima. Jo, avui, m'he vestit així i de poc no em desmaio perquè semblo una boia. Negre i sense estridències. Dèu, quin desànim.

I jo, enlloc de posar-me a règim o fer footing o runing o com es digui, vaig a menjar-me un falafel, que m'agrada bastant, tinc un desig en plan, si no em menjo un em fumo un cigarro ara mateix i penso, no sé si engreixa molt però aprimar, està clar que no aprima.

Tinc temporades de tot amb això del pes. El cert és que sóc quasi tan pesada com en el tema deixar de fumar i sempre estic parlant de que no haig de menjar tant per no engreixar-me, i ho segueixo fent. Dic menjant. Parlo molt de que hauria de fer exercici, i no el faig. Parlo molt amb els meus amics alternatives a la dieta, o sigui, com cremar moltes calories així de cop,  i molts de vosaltres ja sabeu de què parlo (si, és el que penseu). O sigui, que és un tema recurrent a la meva vida, el que vol dir que m'importa i em molesta, però alhora també penso, total, què, tinc gana i què passa? estic rodoneta (je je). Doncs no, avui em poso a règim tu, i penso aprimar-me. És una pena ja que m'havia comprat un cambonzola que fotia molt bona pinta i ara no sé què passarà amb ell, és un pena i guardaré dol, encara que la meva vida social va viento en popa i he aconseguit tenir quatre sopars en menys d'una setmana i no sé com organitzar-me. Quasi que deixo el règim fins el mes que ve.