He anat al club, i enlloc de canviar-me i fer una estoneta d'exercici per allò de cremar greixos ja que estic menjant el triple de lo habitual, i a més tots els hidrats de carboni que trobo, m'he quedat al bar, prenent-me (això sí) una aigua de vichy mentre el Marçal entrenava.
De fet, m'he quedat perquè quan anava conduint escoltant la ràdio he sentit una entrevista a un corresponsal a El Cairo, tancat i barrat a una habitació d'un hotel assetjat per partidaris de Mubarack. He seguit escoltant la radio i seguint les notícies pel twiter, i he sabut que hi havia bastants periodistes estrangers desapareguts, agredits o detinguts, que al corresponsal de La Vanguardia, un vellet entranyable, l'havien agredit, que havien detingut als periodistes de TV3 i els havien ficat a un bus amb els ulls envenats. I jo pensava, tu aquí, prenent una aigua amb gas, veient el mar, el passeig que han fet nou que tan s'assembla al passeig de Copacabana, amb tot de gent corrent (jo li deia fent footing, però em sembla que ara es diu d'una altra forma, running o alguna cosa així) i no massa lluny, un caos, baralles, inseguretat i molta por, terror, era el que desprenia la veu d'aquell noi tancat a una habitació d'hotel. Al final ha vingut el meu amic Enric i hem parlat una mica de l'exercici, de les onades (ell fa surf) i de la vida en general.
En fí. Que no he fet exercici, però ho faré demà.
Que no m'oblidi de parlar-vos d'un descobriment que he fet llegint a la Margaret Mead, i que m'ha deixat astorada.
I també haig de parlar de "Dios existe I" i de "Dios existe II", també del pas del temps, de l'edat i de com ens tornem. I que he rebut una bona notícia d'una amiga, i estic molt orgullosa i contenta de tenir-la com amiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada