La perruqueria

Avui he anat a la perruqueria; no és una cosa que faci molt sovint, no per res, si no per pura desidia, ja que com a tothom em convindria anar un cop al mes per tapar-me les canes. M'he mirat al mirall i m'he vist els cabells llarguíssims i amb lo gorda que estic, no sé, em feia un efecte especial que no m'agradava gaire i total que he agafat hora. Això d'agafar hora és una de les raons per la que no vaig tan sovint a la pelu com em convindria ja que sóc incapaç de programar detalls d'aquest estil a la meva vida i no puc trucar i quedar, no sé, un parell de dies després, se'm complica molt el tema.

Jo de tota la vida que anava a una perruqueria super pija del meu barri a on em deixava mig salari. Les criatures que pentinaven es dedicaven a agafar-me amb dos dits un bleix de cabells amb cara de fàstic i em deien, "qué horror de puntas" "tienes el pelo muy deshidratado" i "llévate un xampú de estos de 1000€ el litro que es lo único que puede arreglar este desastre" "y para la hidratación,  que usas?" i jo murmurava aterrida "no sé, suavizante" "pero cuál?" cridaven, i jo "bueno, antes compraba en el super, uno de 2 euros pero ahora he ido a la farmacia, te lo juro, y me he comprado uno de 10 euros, que es muy caro, no?" i elles, "ni hablar, ni hablar, dónde vas a parar, es que no te has visto? nada, te llevas este suavizante-mascarilla-protector anti oxidante que vale solo 40euros, que te va a durar muchísimo y ya verás la diferencia" i jo, és clar, acollonida, comprava el que fos, no podia ni imaginar com m'havia atrevit a sortir al carrer amb aquells pèls. "Y las canas?" cridaven posant els ulls en blanc i tapant-se la boca, "tienes una canas horrorosas" i jo "ah sí?" " sí, y vamos a hacerte un baño de color de mil millones de euros que te va a quedar de coña y que vas a tener que repetir cada mes, así estarás ligada a nosotros por los siglos de los siglos...".

Fins que un dia em vaig cabrejar i la meva amiga Montse em va recomenar una pelu molt guay, que porten dues noies molt simpàtiques que només entrar em van dir, "què et faràs?" i  jo, "doncs no sé, tallar bastant perquè tinc el cabell deshidratat i tenyir-me o algo per les canes, eh!" i elles "però que dius, si tens un cabell preciós i les canes, oh, tens unes canes brutals que ni tant sols es veuen, però que si les veus, oh, et queden moníssimes i et fan molt elegant" i jo "com?, i no em tenyeixo?" i elles, "amb aquest color de cabell? no cal, hi ha gent que mataria per tenir aquest color de cabell". Sóc fan d'elles al facebook i ara és la meva perruqueria.

Total que he anat avui i ha sigut realment una estona agradable. Anar a la pelu és agradable, i es fa molt curt quan trobes un munt de revistes i les mires totes molt i resulta que durant l'estona que duren les metxes que és el que jo m'he fet avui. Tenen una revista que es diu I Touch i que costa 1,50, tirada de preu, i està plena de fotos i de paraules, la veritat és que estresa una mica i confón una mica també ja que no sé quina he agafat que parlava de coses una mica desfasades com "si és cierto o no que la Shakira y el Piqué son novios", quan tothom ho sap a aquestes alçades, no? deu ser difícil editar revistes quan tens la immediatesa d'Internet. Però el que realment m'ha flipat és que no coneixia ni al 5% de la gent que hi sortia, qui coi són tota aquesta gent? Hi ha un tal Mario Casas que sortia a les tres revistes que m'ha donat temps de mirar i que deu ser molt famós, però jo ni punyetera idea. Hi ha comparacions de com li queden a dues noies desconegudes per a mi però molt conegudes ja que es repeteixen constantment, el mateix vestit i pots votar a veure a qui li queda millor. Fascinant. Bé, he sortit guapíssima i a més encantada amb els piropos que he rebut, llàstima que m'he hagut de posar el casc i ara se m'ha aixafat una mica el pentinat.