Dimarts 8 de febrer - Ja està

Sí, així és, així funciona, de sobte, se t'ha passat i ja no hi penses tan, almenys no tens aquell mal cos, aquella ansietat que em feia parlar de forma precipitada i el meu mal humor constant run run run. De sobte, t'has oblidat del tabac. Bé, hi penses de tant en tant, ara em fumaria una cigarreta quan parlo amb una amiga per telèfon, quan ordeno mails i els contesto, en aquests moments puntuals i perquè també em pregunten, què tal, com ho portes? i jo dic bé bé, ja està això, però ara és el més perillòs, ara que pensaré que estic per sobre, que total per una calada, i és quan ens hem de plantar, ni hablar, ara no fumo, mai més. El tabac, com les drogues, és perillós, ja que no és veritat que sigui dolent, és molt bo!

Demà és el meu dia de cine, hi vaig amb una amiga un cop al mes. És una mica patètic ja que fa un anys hi anava un cop a la setmana. La vida se'ns ha complicat. Tinc dos problemes: no estic tan al dia com abans de les pelis, i se'm fa més difícil escollir, imagineu anant un cop al mes (bé, no compto les infantils, aquestes les he vistes totes, no ens perdem NI UNA). Em fa l'efecte, per altra banda, que el panorama és més aviat desalentador. (és correcte?, tampoc sabria dir quina paraula en català reflexa aquest estat d'ànim tan particular) i no veig cap peli que em tempti. Jo creia que al meu sector es publicava massa, es desperdiciava molt paper, massa tonteria, coses molt dolentes que es venen poc o molt, coses molt prescindibles... però les coses al cine són molt pitjors. Hi ha moltes més pelis dolentes que llibres dolents, i sabent el que costa una peli, doncs, a veure, que les coses no estan per anar llençant-les por ahi.

Això del cine em fa pensar en una cosa que se'm va acudir l'altre dia. Vaig llegir que la Penélope Cruz i el Bardem havien tingut una criatura que havia nascut a Los Angeles, a un súper hospital que costava uns 3000$ la nit, una quan dona a llum deu estar com tres nits? Doncs, com a mínim, els hi ha costat 9000€. I no estan inclosos els extres, que el Bardem bé que hauria de menjar alguna cosa, i no vull ni pensar el que pot costar un menú. I sense comptar altres despeses com els viatjes de la family a LA, la casa d'allí, i que ja se sap, que quan tens algú a l'hospital, doncs menges més a fora, tens més gasto, vamos, i pot ser que compri flors, llibres, revistes, potser una joia,etc etc, que ni ajuntant el que guanyin els dos, no? la darrera peli del Bardem és mig independent, de pressupost reduït. Ella ha fet tres pelis i mitja, i ja tenen pasta per pagar un hospital així? I amb els actors que hi ha per Hollywood, i la crisis, i les baixades pirates, com es menja això? a mi, que m'ho expliquin, perquè no ho entenc.