Diumenge 23 de gener - la curiositat de les addiccions

Em surten seguidors de sota les pedres i jo que m'alegro. Bé, podeu posar alguna coseta, eh!

A lo mío. Ja us vaig avançar que dijous a la nit vaig sortir a una festa privada que es feia a un bar, on tothom va començar a fumar com bojos, i jo, malgrat les ganes i la beguda no en vaig provar ni un. El Xavi em va dir, és la prova de foc, però jo no ho tinc tant clar. Va ser relativament fàcil. Aguantar. Com em va dir el meu pare, un ex-fumador, es tracta d'esperar un moment, aguantar uns segons, aixecar-te, donar una volta, posar-te les mans a la butxaca i dir-te a tu mateix. És un segon, uns minuts, passarà, i sí, al final passa. Però això de l'adicció té la seva vessant curiosa. Per exemple, ahir dissabte va ser fatal, després de tants dies quan semblava que tot passava, i que cada cop era més fàcil, doncs ahir vaig estar tot el sant dia amb ansietat, buff. I no tinc cap explicació. I el més curiós és que estava a un lloc tancat, on estava prohibit fumar i on m'hagués sigut difícil anar a fumar. I estava rodejada de no fumadors, i jo morta de ganes... va passar, com ja sabia que passaria, però què complicat.

Dic que són curioses les addiccions perquè algú em diu que es passaven el mono de la cigarreta al vespres menjant xocolata, i a mi no és el cigarret probable que més em costa de superar. Llegint, posant-me música, navegant per Internet se'm passa ràpid. Em costen els cigarros més improbables, per exemple, el primer del matí que jo solia fer tard, a mig matí si el feia. El de les 12:00 o la 13:00. Ostia, aquest és el complicat per a mi, ara per ara, i realment era el més prescindible de tots, ja que a vegades no començava a fumar després de dinar, encara que em fumés el cartró sencer després.

Ok, vaig a dinar a Begur. Demà, més.

Abans de marxar. M'he demanat una cosa que es diu quitòmetro, que no sé si és una tonteria o una cosa d'ex-fumadors talibans (us parlaré d'ells ben aviat, he descobert una gent que em provoca una barreja de risa descontrolada i por davant la natura humana extraordinaria) però et calcula els dies que portes sense fumar, les hores i els diners que t'has estalviat. Jo volia pintar el meu pis, potser dedico els diners abstractes a això, encara que de veritat no els tinc! Ciao bambini, ara sí.