Dilluns 17 de gener - un bar II

No vull posar-me a discutir amb tothom sobre els fumadors passius i tota la pesca, no ho faré. Només penso que hi ha un lloc per cada cosa. Realment, m'alegra menjar sense fums, és molt més agradable, fins i tot per a mi que m'he fumat tots els cigarros del món. Però els bars, amics meus, han de ser una altra cosa. Ara que he decidit no fumar, i que haurien de ser un espai agradable per a mi s'han convertit en una ludoteca infantil, i tampoc és això. Jo no vaig a prendre cubates amb el Marçal. Vaig a la platja, al parc o llocs així. En fi, ja sé que la gent que surt de nit no s'ha de fumar els cigarros dels altres, però la nit és una mica això, no? una mica pedorra i transgressora, gamberra, la nit és viure a l'inrevés o ho era fins ara. Es convertirà en un espai tan saludable que al final, m'entrarà urticària. Entre això i els horaris de tancament dels bars ens haurem de refugiar als espais privats, a casa nostra per poder saltar-nos les normes. Amb molta pena m'acomiado del meu bar preferit per prendre cafè. C'est la vie!

Bé, segueixo sense fumar. Pels matins ho porto bé. Les tardes són un malson i segueixo patint com una mala bèstia. Mastego xiclets de nicotina sense parar i ara li donc voltes a un altre tema: no em causaran mals majors del tipus càries o similars? desplaçament de mandíbula?, algú ho sap? Ostres... No he aconseguit anar al club a fer una horeta de gimnàs, m'ha fet una maaaandraaaa... per molta bamba xaxi que m'he comprat, sóc una ameba! No sé si us he dit que són negres, i que fan conjunt amb un xandall que em vaig comprar a Lima i que no he estrenat, però la idea era fer-ho, sí senyor. Sí que m'he donat el gust del menjar libanès, bé, no libanès exactament, en realitat era grec, però ja m'ha anat bé. Quan li he demanat al cambrer la meitat dels plats de la carta i ell m'ha mirat amb ulls de, tia ets una foca, li he hagut d'explicar que tenia mooooolta gana, i és clar, els hi he fotut el rotllo a tots els del restaurant amb això de deixar de fumar. Ho sento. Es lo que hay. Ara, els he convidat a xiclets i han estat encantats ja que ells tampoc poden fumar durant les hores de feina i molts d’ells s’ho estan pensant, i jo els ajudo. Una que és bona.