Primera hora de la tarda del tercer dia sense fumar, i primer de tot, una curiositat. Fa tres dies em feia la sensació de que era absolutament impossible trobar algú que fumés, quan volia foc. Ara em fa la sensació que tothom fuma a les portes de les botigues, pel carrer... en fi.
També vull donar les gràcies a totes les meves amigues i als meus amics perquè em donen suport, em diuen campiona, tu pots, aguanta! Gràcies sobretot a la Bea, Anna, Marona, Elen, mami, a les meves charmanetes pel suport i per les trucades, per estar a prop meu. Jo aguanto.
Avui m'he anat de rebaixes i m'he comprat un vestit de punt negre, dues jaquetes (una blau marí tipus tabardo i una grisa súper xula) i unes bambes pels meus plans de fer esport que no es poden fer ben fets si no tens una equipació adequada. També m'he fotut un croissant per esmorzar i una coca d'emmental suïs fos, olives i una llonganissa ibèrica que s'havia demanat el Xavi per dinar. I amb el cafè de després de dinar li he començat a donar voltes a això d'engreixar-me, que no mola gens ni mica, no senyor. Llavors, ha sigut just quan he decidit que m’havia de comprar unes bambes que el Xavi ha trobat horroroses (l'he deixat dormint al cotxe) ja que no ha pogut opinar i pastelejar com a ell li agrada. És un mandón i si ell no opina li sembla tot lleig i em diu que no tinc ni idea. És com una criatura.
Està decidit. Em posaré a fer exercici, cada dia del món, o almenys caminaré durant una hora al dia, no sé a quina hora, és clar. Això és un altre tema per pensar i decidir. No sé si m'estic posant massa pressió a sobre, és probable, però jo sóc així de bèstia. Però tinc maneres per desfogar-me. Per exemple, parlar sobre deixar de fumar em tranquil·litza bastant. Aquest matí, abans d’anar de rebaixes, li he fotut el rotllo de no fumar a no sé qui, pobre, em sembla que era un senyor que ha vingut a arreglar el tema de la pressió de l'aigua, jo no perdo comba. Espero que li hagi semblat educatiu.
La darrera cosa que us volia explicar és que fa un parell de dies que me'n vaig a dormir moooolt d'hora, ja que ara per ara, la nit és el pitjor moment. Divendres al vespre, estava sola amb el Marçal i a les nou li vaig dir, apa, noi, al llit, i a les 6 del matí ja estava desperta. Com que he anat a prendre un cafè en grup he tornat a parlar d'això (què plasta sóc!)i algú del grup m’ha dit que es veu que és una cosa bastant normal entre la gent que deixa de fumar, dormen molt. Bé, fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada