No em puc resistir a explicar-vos que dissabte, aprofitant que el Xavi i jo estavem sols, vam anar de rebaixes. El Xavi té una cosa bona en relació a les botigues: li encanta comprar, i sobretot roba, paga ell i encara que els diners surten del mateix lloc, jo faig veure que no va la cosa amb mi i que no m'entero. Quan anem a la caixa, jo surto a fora la botiga, i així tampoc sé el que em gasto. Total que sóc feliç. El puc arrossegar de botiga en botiga, mobilitza a les dependentes davant dels meus atacs de timidesa i les fa currar, una talla més o una menys. Odia les botigues barates i sempre anem a les més xules. Últimament, sembla que es cansa una mica, però dintre d'uns límits tolerables. La cosa que té dolenta és que pasteleja molt, opina, i manipula. Té certs punts retro, i em fa l'efecte que alguna vegada em veu vestida com la seva mare. Sort que jo tinc certa visió anorèxica de mi mateixa i em veig com una joveneta, com quan tenia 20 anys, i sóc capaç de comprar-me qualsevol cosa.
L'altre dia em vaig comprar, una jaqueta tipus tabardo curta de color blau que em queda de conya i que hauria de planxar, un vestit de punt negre amb cremallera, brutal, molt semblant als 1200 vestits negres que tinc, però més modern per la cremallera precisament. La dependenta em va dir que em quedaria de conya amb unes botes que jo havia vist a Muxart, però el Xavi va dir que ni hablar. Hauré d'anar jo sola, i enganyar-lo, que trista és la vida. També em vaig comprar una jaqueta grisa llarga, PRECIOSA, de Bimba&Lola, brutal, que com amb això de deixar de fumar, m'engreixi un sol gram ja no em podré posar. Les bambes nike per fer exercici i crec que res més. Em va faltar comprar camises i crec que uns pantalons negres. Sempre penso, ja els tens, no en necessites uns altres, però llavors, es que no hi ha manera derenovar vestuari.
El reis em van portar un bolso brutal, que té un conjunt de botes o sabates. El Xavi em va portar a la botiga per que mirés si en volia unes de conjunt. Craso error. Ell ja sap que jo vull les coses, però no vull saber quant costen, sóc una princesa. Total, que no me les vaig comprar i el Xavi em va dir que era tonta. No entén res. A mi em sembla una tonteria que els reis no haguessin afegit les sabates al regal. Només han de saber el meu número i a mi m'importa un bledo si em fan mal o no. Són d'aquelles sabates que no cal ni que et vagin bé, DONA IGUAL, són sabates per posseir, per afegir a la meva col·lecció de sabates . Això el Xavi no ho entén i li haig d'explicat tot. I encara espero que un dia d'aquests és presenti per sorpresa a casa amb un parell: si algú li vol comentar, així com de passada, tinc el número 38 (37,5 millor si el fan) NO VULL LA BAMBA (que és la que li agrada a ell i ho entendrà ràpid), vull la bota o la de sivella. Per si de cas.
6 dies sense fumar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada