És per la nit i m'he menjat una muntanya de xiclets de nicotina i estic esgotada. Ja m'ho havia dit la noia simpàtica de la farmàcia, has de mastegar-lo a poc a poc, jo la mirava, però no l'escoltava, ho reconec. Només pensava en si aguantaria sense fumar i els xiclets serien suficients. Només ara recordo el que em va dir. Mastego amb tanta fúria que tinc la mandíbula fora de lloc. He llegit a algun blog que els xiclets són un bon recolzament, jo no ho sé. La Carmen va deixar de fumar l’any passat i ho va fer amb xiclets i amb xocolata. El 6Q em diu que els tres primers dies són els pitjors. Jo crec que avui és el meu tercer dia i això no té pinta de millorar. El Pere diu que amb sexe i xiclets, gominoles i menjant. La Eva diu que sóc jo, que és el meu cap, vaja, que la dependència no és física. Vés a saber. La noia simpàtica de la farmàcia també em va explicar que la dependència es podia medir amb el número de hores que passen sense fumar des de que t’adorms. O sigui, que si jo no començava fins les 11 del matí, per exemple, i havia anat a dormir a les 12 de la nit, posem per cas, eren 11 hores d'abstinència que indicaven en realitat poc enganxe. A la simpàtica li vaig explicar que jo a vegades començava a les tres de la tarda a fumar, però llavors recuperava, joder si recuperava. Això no indica dependència, diu, indica que sóc una fumadora social o alguna cosa així. Vés per on. I jo dic llavors, si en realitat tot està al meu cap, acabarà alguna vegada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada