Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fumadora social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fumadora social. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de febrer del 2011

Dissabte 15 de gener - És de nit

És per la nit i m'he menjat una muntanya de xiclets de nicotina i estic esgotada. Ja m'ho havia dit la noia simpàtica de la farmàcia, has de mastegar-lo a poc a poc, jo la mirava, però no l'escoltava, ho reconec. Només pensava en si aguantaria sense fumar i els xiclets serien suficients. Només ara recordo el que em va dir. Mastego amb tanta fúria que tinc la mandíbula fora de lloc. He llegit a algun blog que els xiclets són un bon recolzament, jo no ho sé. La Carmen va deixar de fumar l’any passat i ho va fer amb xiclets i amb xocolata. El 6Q em diu que els tres primers dies són els pitjors. Jo crec que avui és el meu tercer dia i això no té pinta de millorar. El Pere diu que amb sexe i xiclets, gominoles i menjant. La Eva diu que sóc jo, que és el meu cap, vaja, que la dependència no és física. Vés a saber. La noia simpàtica de la farmàcia també em va explicar que la dependència es podia medir amb el número de hores que passen sense fumar des de que t’adorms. O sigui, que si jo no començava fins les 11 del matí, per exemple, i havia anat a dormir a les 12 de la nit, posem per cas, eren 11 hores d'abstinència que indicaven en realitat poc enganxe. A la simpàtica li vaig explicar que jo a vegades començava a les tres de la tarda a fumar, però llavors recuperava, joder si recuperava. Això no indica dependència, diu, indica que sóc una fumadora social o alguna cosa així. Vés per on. I jo dic llavors, si en realitat tot està al meu cap, acabarà alguna vegada?