Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xiclets de nicotina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xiclets de nicotina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de febrer del 2011

17 de gener, Quasi al vespre - Pipes i la resposta adequada

Doncs aquesta tarda, després de rebre un parell de notícies fastigoses, d'aquestes que l’Eva i jo hem batejat alguna cosa com, les alegries de la vida, o sigui, un parell de marrons o pollos de cuidado que et fastiguegen la tarda, he sortit per anar a buscar al Marçal i m'he comprat un paquet de pipes. M'havia jurat obrir-lo a casa, però ho he fet mentre m'esperava, això sí, recolzada a la paperera del costat del semàfor, que és on espero que arribi l'autocar (nota del traductor). En fin, que jo tinc una mania una mica pallà, és que m'encanta escoltar conversacions alienes, i si puc opinar, osti, doncs m'alegren el dia, i així, després dels disgustos laborals, encara podria tenir una alegria. Confesso que algunes vegades preferia anar amb bus que amb la moto, només per seure darrere de gent que parlava entre elles, i per exemple, un deia, "tinc un secret, però no li pots dir a ningú", osti, demasié pal cuerpo, jo era capaç de variar la meva parada del bus, només per seguir la conversa. M'encaaaanta. Doncs res, que menjar pipes aturada et permet sentir converses, minis potser, però alguna enganxes. El tema és que em moria de ganes d'explicar-li la meva vida algú, quan una parella de poc traspassa en vermell amb el seu fill en un cotxet, i es he hagut d'avisar, "tios, que això és una sortida de la ronda del Litoral, que els cotxes van follats", i he pogut parlar una miqueta. I tot això ho explico perquè a ells no els hi he dit que havia deixat de fumar, la cosa anava més, “uix, gracias, como todo el mundo pasaba”, i és clar, no hi ha hagut ocasió.

No, avui només li he dit a la monitora de l'autocar del Marçal i al conductor de l'autocar, que m'ha dit "yo también" pues vaya.

La pregunta que em ronda és, si algú em diu, "tens foc?" jo que he de dir "no, estic deixant de fumar"; o "no, jo no fumo", què en penseu?

El Xavi s'ha oblidat un got ple de "colilles" al balcó de l'estudi, he sortit per parlar-hi per telèfon, i ho he vist. En fi, sort que li havia prohibit fumar a casa.

He sopat cols de brusseles i truita, després pinya. La merda és que m'he menjat un quilo de pipes. (Boníssimes, les pelem, i ens les mengen de vint i pico en vint i pico de cop, el Marçal diu que fa l'aspirador). Per compensar, el Marçal i jo hem fet uns balls amb la wii dance, bastant xulos. A veure si demà vaig al gimnàs. Voldria comprar aigua de vichy però la nena del super on valen 1,08€ va ser el blanc de la meva ira l'altre dia, i és clar, ara no puc tornar, almenys en uns dies. No era jo, era la manca de nicotina la que parlava, però és clar, a ella que li explico.

Un dia us explicaré la llista de llocs on no puc anar a causa del meu mal geni. Però ara no. Abans de dormir m’haig d’enrecordar de treure’m el xiclet de la boca, vaig llegir quan era petita que te’l podies empassar adormida i s’enganxava a les parets del coll i et mories ofegat. Bona nit.

Dissabte 15 de gener - És de nit

És per la nit i m'he menjat una muntanya de xiclets de nicotina i estic esgotada. Ja m'ho havia dit la noia simpàtica de la farmàcia, has de mastegar-lo a poc a poc, jo la mirava, però no l'escoltava, ho reconec. Només pensava en si aguantaria sense fumar i els xiclets serien suficients. Només ara recordo el que em va dir. Mastego amb tanta fúria que tinc la mandíbula fora de lloc. He llegit a algun blog que els xiclets són un bon recolzament, jo no ho sé. La Carmen va deixar de fumar l’any passat i ho va fer amb xiclets i amb xocolata. El 6Q em diu que els tres primers dies són els pitjors. Jo crec que avui és el meu tercer dia i això no té pinta de millorar. El Pere diu que amb sexe i xiclets, gominoles i menjant. La Eva diu que sóc jo, que és el meu cap, vaja, que la dependència no és física. Vés a saber. La noia simpàtica de la farmàcia també em va explicar que la dependència es podia medir amb el número de hores que passen sense fumar des de que t’adorms. O sigui, que si jo no començava fins les 11 del matí, per exemple, i havia anat a dormir a les 12 de la nit, posem per cas, eren 11 hores d'abstinència que indicaven en realitat poc enganxe. A la simpàtica li vaig explicar que jo a vegades començava a les tres de la tarda a fumar, però llavors recuperava, joder si recuperava. Això no indica dependència, diu, indica que sóc una fumadora social o alguna cosa així. Vés per on. I jo dic llavors, si en realitat tot està al meu cap, acabarà alguna vegada?