Un seguidor más y un quilo (al menos esto espero) menos y Mon LLibre

De la semana pasada a esta he ganado un seguidor, ja tengo 18, mayoría de edat, bueno, igual así llego a los treinta en verano!

Nada, que hoy hablaba con una periodista de Madrid sobre la visita de Sven Nordqvist y la posibilidad de contratarla como free lance y estábamos en medio de una conversación agradable, intercambiando opiniones, y yo la oía, uffff, bufffff, ufffff bufffff, estaba fumando la tia! y yo más muerta que muerta, que de poco tengo un síncope, por que estaba hablando de pie, apoyada en mi balconcito del despacho, con toda la luz de este sol tan precioso que tenemos en Barcelona, con un cortado y me hubiese partido un brazo a cambio de un cigarrillo. La hemos jodido. Aquí estamos, casi cuatro meses después de no probar ni media calada, con 10 quilos más y una rodilla jodida, y todavía me dan ganas de fumar.

Siguiendo con Sven, he empezado a ver blogs para organizar la promo de la visita, y la verdad es que hay gente muy buena con lo que escribe y en la definición técnica y estética del blog, qué envidia, por qué yo he hecho la fotito de mi balcón soleado y solo la podré colgar en mi facebook porque no tengo ni puñetera idea de hacer un blog como deu mana.

He empezado una dieta siken, estas bestias que solo tomas complejos proteínicos y he tenido que cancelar toda mi vida social relacionada con cenas, bebidas, mojitos, cubatas, paellas y similares hasta nuevo aviso. Ayer ya no fui a la cena de las chicas del club, y no tengo ni idea de cómo les fue los mojitos. O muy aburrido o tan divertido que ni siquiera se atreven a decirme nada. Voy a llamar en un rato para enterarme.

Final, mañana es Mon llibre, así que todos los que tengais niños pequeños, venid al CCCB. Es una fiesta muy chula, de libros y con talleres. Yo voy a ir con Marçal al taller de Taro Gomi, la Janeta se apuntará, seguro. Aunque esta mañana Marçal me ha dicho, cuando le he despertado, ¿cuándo podré dormir hasta que yo quiera? y yo le he dicho, el sábado y el domingo, y él me ha dicho, no, que Xavi me ha dicho que tenemos que ir a un taller el sábado y a un museo el domingo, qué vida más dura, pobre chaval, él querría mirar la tele y jugar con la wii. Je, je.

Dimars 1 de febrer - Guapos i menjar

El noi de la tintoreria que em porta la roba un cop per setmana és tan guapo com inepte, pobret! Guapíssim i joveníssim, més jove que la meva filla, que ja és dir. Bé, no sé perquè m'estranyo perquè en general m'agraden (només per mirar-los, eh! que consti) els més joves, però aquest potser traspassa la frontera perquè és una criatura. Doncs bé, la criatura que em porta la roba ha hagut de venir tres vegades a casa per anar portant per fases el que m'havia de portar de forma urgent la setmana passada ja que el Xavi la necessitava. Llavors, o és tontet, o ho fa per veure'm, o per fastidiar al Xavi i per veure'm... la vida, això només ho explico perquè estic de bon humor per primer cop en dues setmanes i mitja, de bon humor de veritat i profundament des de que he deixat de fumar, fa bon dia, no tenim males notícies del negoci i crec que estem entreveient bones perspectives. I tampoc crec que ho faci per veure'm, per un tema important que ara us explicaré.

La setmana vinent crec que ja començaré amb el tema, deixar de menjar, no per res, però és que encara que no m'he pesat he trencat un botó d'una jaqueta i no puc respirar quan em poso els texans, o sigui, que he aconseguit engreixar-me en un parell de setmanes i més val ara que més endavant, quan hagi d'empendre l'operació boia de mar així, deprisa y corriendo y de cualquier forma. El perill que té fer-ho tant d'hora és que em canso tant de no menjar que pot ser que m'aprimi i m'engreixi abans de l'estiu un parell o tres de vegades.

I és que el meu metge em va dir que és més difícil deixar de menjar que de fumar. Jo no sé. Hi ha gent que s'hipnotitza per deixar de fumar però també per deixar de menjar, i jo, que em conec, m'he deixat la possibilitat oberta per la segona opció. No sé, se m'acudeixen moltes raons per deixar de fumar però només una o dues per deixar de menjar, i això que us dic és veritat, perquè qui digui que no ha passat gana fent una dieta, jo crec que és com qui diu que depil.lar amb cera no fa mal o alguna cosa semblant. Sempre passes gana, SEMPRE!

Em pregunto com serà això de que t'hipnotitzin. Què deu ser, alguna cosa com; "no tindràs mai més gana, ni ansietat" o més del tipus, "la nevera et fa fàstic" o més aviat, "m'encanten les verdures bullides i sobretot, cuinar-les, em fa fàstic el fuet, el xoriç, el pernil, el pa...." i si ara m'agraden els dolços, a mi que mai no m'han agradat? Abans de fer la hipnosis aquesta haig d'estudiar bé tot, no sigui que el que arregli per una banda, la faci malbé per una altra i em dongui per endrapar pastissets, en fi, haig de reflexionar.

Fins després.

Dilluns 31 de gener - Doncs això, que és dilluns

Sóc de llibre (i primitiva): quan vaig deixar de fumar vaig decidir buscar-me públic, la raó va ser que si no ho deia a tot deu, em semblava que no podria deixar-ho, era com una teràpia i sóc tan dèbil i tinc tan sentit de la responsabilitat tot barrejat que per això em serveix. Després vaig llegir a no sé on que era el primer que havia de fer., dir-ho a tot deu. Després, per passar l'ansietat tinc ganes de menjar pa com una boja. Els hidrats de carboni tenen serotonina o alguna cosa així, que es veu que tranquil·litza i ahir vaig sortir de casa obsessionada en comprar pastilles juanola, que es veu que en teoria tenen ansiolític, encara que la charmaneta em diu que pugen la tensió. Bé, avui ha sigut un dia estrany, una dia de merda, en realitat, no he donat una treballant i a sobre, feia moooolt fred i això que plogui és un rotllo. No estic molt d'humor, no he fet res que m'havia proposat fer avui, i el poc que he fet, no m'ha sortit bé. Dec e-mails a molta gent del cap de setmana, us dic alguna cosa demà, sense falta, no he parlat amb la Mar i volia fer-ho. Tot el cap de setmana he tingut la blackberry perduda. Tinc ganes de pintar el meu pis i el Xavi diu que m'esperi, però jo crec que és un tema de Feng Shui, de canvis vitals, de moment, canvio de laqueli ja que volia una per la tarda i que em cobrís al nen. També necessito canviar les estanteries del meu estudi, em posen malalta, amb tots els llibres caient-se i apilats de qualsevol manera.

No he fet exercici i m'he menjat una bossa de quicos. He tingut tota la tarda desazón, i per arreglar-ho, he jugat a la Wii amb el Marçal, la cosa que ara encara estic molt més nerviosa, aquests jocs són una bírria i a mi no em convenen gens.

Moment cultural: m'he llegit Anagramas de la Lorrie Moore que m'ha agradat molt més que Al pie de la escalera. Segueixo amb la Margaret Mead però jo haig d'intercalar una mica de ficció a la meva vida, si no, no tiro.

Vull veure pelis a casa, però ho vull fer de forma legal, sabeu pàgines? he trobat una que es diu filming però és molt hight, necessito coses més comercials. No sé perquè les productores no ho treuen tot alhora, jo crec que funcionaria perque hi ha gent que sempre anirà al cine, i jo ho faig quan no tinc criatures, però m'agrada molt que m'expliquin històries.

Dissabte superat sense massa problemes: em donen molta enveja la gent que fuma només quan surt i després s'oblida, jo no sóc així, quan m'enganxo a una cosa així, m'ho fumo tot, no hi ha manera de ser equilibrada, tot extrems... a la meva edat...

En fi, fins la propera

dilluns 24 de gener - Fataaaaaal

Ostiiiiiii avui, qué difíciiiilll, jo crec que porto els pitjors tres dies i això no millora, ESTIC COM UNA MOTO, i ara sí que haig de fer un esforç brutal per no fumar-me un dels cigarros que ha deixat el Xavi tirat al rebedor. Com podeu veure, s'enrotlla el colega! Em tremolen les mans i no puc calcular si em donen bé els canvis a la botiga. Estic fatal. Però, es pot saber quan em durarà això? Quan deixaré de pensar en fumar? quan deixaré de tenir aquesta opressió d'angoixa? Cap ex-fumador em contesta, alguns et diuen, dies, altres 6 o 7 mesos (!!!), setmanes... em tremolen les mans i em fan mal les cervicals, quasi que vagi al metge, que em dongui alguna coseta que em dongui una alegria i m'animi.

Temes varis: Acabo de rerbre el quitómetro, ja us informaré quan investigui de què va el tema.

Ex-fumadors: la meva mare fumava Lola, un paquet que tenia un o varis girasols de packaging. Algú s'enrecorda? Ara puc confessar que la Elen i jo havien mangat algun que altre paquet por ahí, i alguna vegada haviem trobat paquets de mentida que suposo que vindríen de l'estanc. Ho he somiat?

Haig de parlar de les malalties que em provoca deixar de fumar, però ara estic massa nerviosa.

Li he dit a la del colmado que estava deixant de fumar i que estava molt nerviosa. Ella m'ha explicat que va deixar-ho fa deu anys i amb cara de pena m'ha dit que fa uns mesos va anar amb uns amics, es fa fumar un piti i que s'ha tornat a enganxar. PER L'AMOR DE DEEEEEUUUU això és fataaaaaal! Ella m'ha dit que sempre sempre sempre estava pensant amb el tabac, jo de poc em suicido enmig del local, com pot ser això?

Diumenge 23 de gener - la curiositat de les addiccions

Em surten seguidors de sota les pedres i jo que m'alegro. Bé, podeu posar alguna coseta, eh!

A lo mío. Ja us vaig avançar que dijous a la nit vaig sortir a una festa privada que es feia a un bar, on tothom va començar a fumar com bojos, i jo, malgrat les ganes i la beguda no en vaig provar ni un. El Xavi em va dir, és la prova de foc, però jo no ho tinc tant clar. Va ser relativament fàcil. Aguantar. Com em va dir el meu pare, un ex-fumador, es tracta d'esperar un moment, aguantar uns segons, aixecar-te, donar una volta, posar-te les mans a la butxaca i dir-te a tu mateix. És un segon, uns minuts, passarà, i sí, al final passa. Però això de l'adicció té la seva vessant curiosa. Per exemple, ahir dissabte va ser fatal, després de tants dies quan semblava que tot passava, i que cada cop era més fàcil, doncs ahir vaig estar tot el sant dia amb ansietat, buff. I no tinc cap explicació. I el més curiós és que estava a un lloc tancat, on estava prohibit fumar i on m'hagués sigut difícil anar a fumar. I estava rodejada de no fumadors, i jo morta de ganes... va passar, com ja sabia que passaria, però què complicat.

Dic que són curioses les addiccions perquè algú em diu que es passaven el mono de la cigarreta al vespres menjant xocolata, i a mi no és el cigarret probable que més em costa de superar. Llegint, posant-me música, navegant per Internet se'm passa ràpid. Em costen els cigarros més improbables, per exemple, el primer del matí que jo solia fer tard, a mig matí si el feia. El de les 12:00 o la 13:00. Ostia, aquest és el complicat per a mi, ara per ara, i realment era el més prescindible de tots, ja que a vegades no començava a fumar després de dinar, encara que em fumés el cartró sencer després.

Ok, vaig a dinar a Begur. Demà, més.

Abans de marxar. M'he demanat una cosa que es diu quitòmetro, que no sé si és una tonteria o una cosa d'ex-fumadors talibans (us parlaré d'ells ben aviat, he descobert una gent que em provoca una barreja de risa descontrolada i por davant la natura humana extraordinaria) però et calcula els dies que portes sense fumar, les hores i els diners que t'has estalviat. Jo volia pintar el meu pis, potser dedico els diners abstractes a això, encara que de veritat no els tinc! Ciao bambini, ara sí.

Dilluns 17 de gener - Anem endarrere com els cargols (aix no, com els crancs)

No, amics, no he fumat, però aquest matí ha sigut el pitjor de tots els dies, junts i per separat, bé pel matí i ara mateix és un gran horrorrrrrrr, osti, tinc una ansietat física, real i palpable com mai n'he tingut cap dia d'aquests. Tinc l'estomac absolutament girat, nàusees, una ansietat brutal al pit, dolors cervicals, mal de cap, sequedat la boca... estic passant un mono de debò? Em recorda les novel.les aquelles de yonkies, Burroghs es deia? Van estar de moda quan jo tenia uns 14 o 15 anys. Recordo un episodi a una d'elles que un paio es quedava sol tancat a una habitació i passava tot sol el tràngol. Com jo, vaja. Sort que estic sola i em nego a baixar com una posesa al carrer a buscar una cigarreta, si no mataria per un cigarro. O mataria a algú, directament. A veure, els que heu deixat de fumar, us ha passat alguna vegada? VULL QUE M'HO DIEU (i sí, estic cridant).

He dinat (a la una del migdia, per l'amor de deu) les restes del menjar greco-libanès, no he anat a la piscina ni a fer exercici, però si les coses segueixen així, m'aniré a caminar durant dues hores. Aquesta vida em mata, joder.

Una curiositat: he buscar per la web pàgines d'aquestes sobre “métodos para dejar de fumar”, “vivir sin humo”, “mi último cigarrillo”, “el tabaco mata”, etc, i vés per on que el primer que has de fer, es veu, és explicar-ho a tothom. Hi ha una pàgina molt graciosa (només aquesta frase, la resta tot són videos de pulmons i de llengües amb càncer....) que diu "publícalo en un anuncio por palabras en el diario local, díselo al portero, a la vecina, a tu amigo". No sé si ho diu amb sorna, crec que no, perquè la resta de la pàgina no té ni mig gram d'humor, però li ha quedat catxondo. I que llesta és la nena, o sigui, jo que he encertat en la primera premisa per deixar de fumar! Vaig a posar-me la wii dancing l'estona de dinar i així em sortirà una mica la nicotina pels poros. Ara no estic d'humor i em tremolen una mica les mans, però quan estigui millor em faré fotos amb calentadors. (Això és un intent patètic de fer-me gràcia a mi mateixa).

Avui he mastegat uns catorze xiclets. La veritat és que ajuden. M’agrada bastant l’envàs, és com terapèutic. I no el confons amb uns xiclets qualsevol. Us vaig dir quin gust vaig escollir? Hi havia dos, jo vaig agafar menta fresca.

Estinc intentant canviar de tema. Algú té deu raons per deixar de fumar? jo només en trobo 4 i CREC QUE NO SÓN PROUS! Aix, Adeu!!