dijous 3 de febrer - Al club I

He anat al club, i enlloc de canviar-me i fer una estoneta d'exercici per allò de cremar greixos ja que estic menjant el triple de lo habitual, i a més tots els hidrats de carboni que trobo, m'he quedat al bar, prenent-me (això sí) una aigua de vichy mentre el Marçal entrenava.

De fet, m'he quedat perquè quan anava conduint escoltant la ràdio he sentit una entrevista a un corresponsal a El Cairo, tancat i barrat a una habitació d'un hotel assetjat per partidaris de Mubarack. He seguit escoltant la radio i seguint les notícies pel twiter, i he sabut que hi havia bastants periodistes estrangers desapareguts, agredits o detinguts, que al corresponsal de La Vanguardia, un vellet entranyable, l'havien agredit, que havien detingut als periodistes de TV3 i els havien ficat a un bus amb els ulls envenats. I jo pensava, tu aquí, prenent una aigua amb gas, veient el mar, el passeig que han fet nou que tan s'assembla al passeig de Copacabana, amb tot de gent corrent (jo li deia fent footing, però em sembla que ara es diu d'una altra forma, running o alguna cosa així) i no massa lluny, un caos, baralles, inseguretat i molta por, terror, era el que desprenia la veu d'aquell noi tancat a una habitació d'hotel. Al final ha vingut el meu amic Enric i hem parlat una mica de l'exercici, de les onades (ell fa surf) i de la vida en general.

En fí. Que no he fet exercici, però ho faré demà.

Que no m'oblidi de parlar-vos d'un descobriment que he fet llegint a la Margaret Mead, i que m'ha deixat astorada.

I també haig de parlar de "Dios existe I" i de "Dios existe II", també del pas del temps, de l'edat i de com ens tornem. I que he rebut una bona notícia d'una amiga, i estic molt orgullosa i contenta de tenir-la com amiga.

Dilluns 31 de gener - Doncs això, que és dilluns

Sóc de llibre (i primitiva): quan vaig deixar de fumar vaig decidir buscar-me públic, la raó va ser que si no ho deia a tot deu, em semblava que no podria deixar-ho, era com una teràpia i sóc tan dèbil i tinc tan sentit de la responsabilitat tot barrejat que per això em serveix. Després vaig llegir a no sé on que era el primer que havia de fer., dir-ho a tot deu. Després, per passar l'ansietat tinc ganes de menjar pa com una boja. Els hidrats de carboni tenen serotonina o alguna cosa així, que es veu que tranquil·litza i ahir vaig sortir de casa obsessionada en comprar pastilles juanola, que es veu que en teoria tenen ansiolític, encara que la charmaneta em diu que pugen la tensió. Bé, avui ha sigut un dia estrany, una dia de merda, en realitat, no he donat una treballant i a sobre, feia moooolt fred i això que plogui és un rotllo. No estic molt d'humor, no he fet res que m'havia proposat fer avui, i el poc que he fet, no m'ha sortit bé. Dec e-mails a molta gent del cap de setmana, us dic alguna cosa demà, sense falta, no he parlat amb la Mar i volia fer-ho. Tot el cap de setmana he tingut la blackberry perduda. Tinc ganes de pintar el meu pis i el Xavi diu que m'esperi, però jo crec que és un tema de Feng Shui, de canvis vitals, de moment, canvio de laqueli ja que volia una per la tarda i que em cobrís al nen. També necessito canviar les estanteries del meu estudi, em posen malalta, amb tots els llibres caient-se i apilats de qualsevol manera.

No he fet exercici i m'he menjat una bossa de quicos. He tingut tota la tarda desazón, i per arreglar-ho, he jugat a la Wii amb el Marçal, la cosa que ara encara estic molt més nerviosa, aquests jocs són una bírria i a mi no em convenen gens.

Moment cultural: m'he llegit Anagramas de la Lorrie Moore que m'ha agradat molt més que Al pie de la escalera. Segueixo amb la Margaret Mead però jo haig d'intercalar una mica de ficció a la meva vida, si no, no tiro.

Vull veure pelis a casa, però ho vull fer de forma legal, sabeu pàgines? he trobat una que es diu filming però és molt hight, necessito coses més comercials. No sé perquè les productores no ho treuen tot alhora, jo crec que funcionaria perque hi ha gent que sempre anirà al cine, i jo ho faig quan no tinc criatures, però m'agrada molt que m'expliquin històries.

Dissabte superat sense massa problemes: em donen molta enveja la gent que fuma només quan surt i després s'oblida, jo no sóc així, quan m'enganxo a una cosa així, m'ho fumo tot, no hi ha manera de ser equilibrada, tot extrems... a la meva edat...

En fi, fins la propera