Dilluns 17 de gener - Anem endarrere com els cargols (aix no, com els crancs)

No, amics, no he fumat, però aquest matí ha sigut el pitjor de tots els dies, junts i per separat, bé pel matí i ara mateix és un gran horrorrrrrrr, osti, tinc una ansietat física, real i palpable com mai n'he tingut cap dia d'aquests. Tinc l'estomac absolutament girat, nàusees, una ansietat brutal al pit, dolors cervicals, mal de cap, sequedat la boca... estic passant un mono de debò? Em recorda les novel.les aquelles de yonkies, Burroghs es deia? Van estar de moda quan jo tenia uns 14 o 15 anys. Recordo un episodi a una d'elles que un paio es quedava sol tancat a una habitació i passava tot sol el tràngol. Com jo, vaja. Sort que estic sola i em nego a baixar com una posesa al carrer a buscar una cigarreta, si no mataria per un cigarro. O mataria a algú, directament. A veure, els que heu deixat de fumar, us ha passat alguna vegada? VULL QUE M'HO DIEU (i sí, estic cridant).

He dinat (a la una del migdia, per l'amor de deu) les restes del menjar greco-libanès, no he anat a la piscina ni a fer exercici, però si les coses segueixen així, m'aniré a caminar durant dues hores. Aquesta vida em mata, joder.

Una curiositat: he buscar per la web pàgines d'aquestes sobre “métodos para dejar de fumar”, “vivir sin humo”, “mi último cigarrillo”, “el tabaco mata”, etc, i vés per on que el primer que has de fer, es veu, és explicar-ho a tothom. Hi ha una pàgina molt graciosa (només aquesta frase, la resta tot són videos de pulmons i de llengües amb càncer....) que diu "publícalo en un anuncio por palabras en el diario local, díselo al portero, a la vecina, a tu amigo". No sé si ho diu amb sorna, crec que no, perquè la resta de la pàgina no té ni mig gram d'humor, però li ha quedat catxondo. I que llesta és la nena, o sigui, jo que he encertat en la primera premisa per deixar de fumar! Vaig a posar-me la wii dancing l'estona de dinar i així em sortirà una mica la nicotina pels poros. Ara no estic d'humor i em tremolen una mica les mans, però quan estigui millor em faré fotos amb calentadors. (Això és un intent patètic de fer-me gràcia a mi mateixa).

Avui he mastegat uns catorze xiclets. La veritat és que ajuden. M’agrada bastant l’envàs, és com terapèutic. I no el confons amb uns xiclets qualsevol. Us vaig dir quin gust vaig escollir? Hi havia dos, jo vaig agafar menta fresca.

Estinc intentant canviar de tema. Algú té deu raons per deixar de fumar? jo només en trobo 4 i CREC QUE NO SÓN PROUS! Aix, Adeu!!

14 de gener - Seguint amb l’aventura: Segon migdia sense fumar i amb un paquet de Malboro davant meu tota l'estona que ni he tocat

Li explico la meva vida a tothom, deu ser cosa de l'ansietat. Estic molt nerviosa i el que em surt és parlar i parlar sense parar a qualsevol que em dirigeixi la paraula. Sóc plenament conscient de que parlo molt i molt ràpid. No deixo espais per respirar. Ni opció per contestar. Ni replicar. Pim pam. Li he explicat al de la botiga de roba d'home de sota de casa meva que feia un dia i mig que no fumava i, és clar, primer m'ha mirat raro (o sóc jo que ho he pensat, més aviat) perquè després ha afegit que feia molt bé, que estaria amb la pell preciosa, que em sentiria millor, guapíssima, total que ens hem fet amics tot i que jo semblo una boja parlant sense parar. A casa, el Xavi ha vingut al migdia a recollir uns papers i ha deixat oblidat un paquet de Malboro ple de cigarretes sobre seva taula de l’estudi, a un metre de la taula on jo treballo i jo estic a punt de desmaiar-me, i com que ara no hi ha ningú amb qui parlar, escric això. Una amiga em dona ànims a través de facebook i em dona una idea ja que o vaig a l'estanc o a la farmàcia a comprar Nicorette, que són fantàstics per combinar amb la xocolata. I és just el que faig. A la farmàcia on m'he comprat 150 xiclets de nicotina que havia de mastegar lentament i mantenir-lo de tant en tant darrere les dents deixant que el gust s’expandís per la boca. Com si fos un punyetero dinar Michelin o Ferran Adrià. Com estic pressa de l'ansietat, el primer xiclet l'he mastegat súper ràpid i de poc em desmaio. El gust de nicotina m’ha omplert la boca com una explosió. Ara, ho faré a poc a poc. La noia simpàtica de la farmàcia que deu ser d’una associació de no fumadors o alguna cosa semblant ja que de poc em fot un petò d’emoció al saber que volia deixar de fumar, i m’ha desitjat sort amb els ulls brillants i les galtes sonrosades. Tendre.

Apa, fins la propera.

Divendres 14 de gener de 2011 - Avui deixo de fumar

M’ha passat una cosa terrible que m’ha impedit sortir a fer la meva ronda matinal habitual: anar a comprar tabac a l’estanc dels xinos que és l’únic que és obert al meu barri a les 9 del matí i anar a prendre’m un cafè. Després els altres estancs es queixen, però obren a les 10, quan jo i la majoria dels fumadors desesperats del meu barri, ja ens hem fumat un quart de paquet. Els xinos, almenys els del meu barri són treballadors, pulcres, puntuals i molt antipàtics. Si vols pagar amb tarja un cartró et carreguen 1€, serà possible?

Bé, no ens desviem de tema. La cosa terrible ha sigut que ens hem quedat sense aigua a tot l'edifici. I he trucat cinc vegades a la companyia i no em foten ni cas. Per què? Doncs perquè cap dels meus estimats veïns ho ha fet. No ho entenc. Aquest matí ningú s’ha dutxat al meu edifici i ningú diu ni mu. O no és dutxen o els hi és igual. Flipa. Total que es pensen que són imaginacions meves. Em quedo a casa barallant-me amb tothom per aconseguir que vingui algú a reparar-ho. Estic tant emprenyada que el matí em passa sense gaire angoixes. Al migdia em dic, no has fumat Patri, doncs ja està, ja ho tens. I em preparo per passar la tarda.

La tarda, tot un altre tema. Estic com una moto i em pujo per les parets. La meva germana Laura que ha deixat diverses vegades de fumar i té molta experiència, en deixar-ho i en tornar-hi, m’ha dit per telèfon que em comprés quicos però crec que jo sóc més aviat dels xiclets, jo. Llavors, a mitja tarda em menjo un bocata al club, em compro una pizza pel camí de tornada i una bossa de quicos XL.

Ja és l’endemà del dia terrible. Tota la nit donant voltes somiant amb hidrats de carboni. M'he llevat a les 6 del matí i ja he esmorzat dues vegades i m'he menjat 10 mandarines. Estic d’una mala llet terrible i crido a tothom que trobo al meu voltant, o sigui, especialment al Xavi i una mica al Marçal. A les 10 truco enfurismada a la tintoreria ja que havien de portar-me unes camises dimecres i no han donat senyals de vida; crec que seran els que pagaran el pato de la meva mala bava matinal, pobres.