dilluns, 21 de febrer del 2011

17 de gener, Quasi al vespre - Pipes i la resposta adequada

Doncs aquesta tarda, després de rebre un parell de notícies fastigoses, d'aquestes que l’Eva i jo hem batejat alguna cosa com, les alegries de la vida, o sigui, un parell de marrons o pollos de cuidado que et fastiguegen la tarda, he sortit per anar a buscar al Marçal i m'he comprat un paquet de pipes. M'havia jurat obrir-lo a casa, però ho he fet mentre m'esperava, això sí, recolzada a la paperera del costat del semàfor, que és on espero que arribi l'autocar (nota del traductor). En fin, que jo tinc una mania una mica pallà, és que m'encanta escoltar conversacions alienes, i si puc opinar, osti, doncs m'alegren el dia, i així, després dels disgustos laborals, encara podria tenir una alegria. Confesso que algunes vegades preferia anar amb bus que amb la moto, només per seure darrere de gent que parlava entre elles, i per exemple, un deia, "tinc un secret, però no li pots dir a ningú", osti, demasié pal cuerpo, jo era capaç de variar la meva parada del bus, només per seguir la conversa. M'encaaaanta. Doncs res, que menjar pipes aturada et permet sentir converses, minis potser, però alguna enganxes. El tema és que em moria de ganes d'explicar-li la meva vida algú, quan una parella de poc traspassa en vermell amb el seu fill en un cotxet, i es he hagut d'avisar, "tios, que això és una sortida de la ronda del Litoral, que els cotxes van follats", i he pogut parlar una miqueta. I tot això ho explico perquè a ells no els hi he dit que havia deixat de fumar, la cosa anava més, “uix, gracias, como todo el mundo pasaba”, i és clar, no hi ha hagut ocasió.

No, avui només li he dit a la monitora de l'autocar del Marçal i al conductor de l'autocar, que m'ha dit "yo también" pues vaya.

La pregunta que em ronda és, si algú em diu, "tens foc?" jo que he de dir "no, estic deixant de fumar"; o "no, jo no fumo", què en penseu?

El Xavi s'ha oblidat un got ple de "colilles" al balcó de l'estudi, he sortit per parlar-hi per telèfon, i ho he vist. En fi, sort que li havia prohibit fumar a casa.

He sopat cols de brusseles i truita, després pinya. La merda és que m'he menjat un quilo de pipes. (Boníssimes, les pelem, i ens les mengen de vint i pico en vint i pico de cop, el Marçal diu que fa l'aspirador). Per compensar, el Marçal i jo hem fet uns balls amb la wii dance, bastant xulos. A veure si demà vaig al gimnàs. Voldria comprar aigua de vichy però la nena del super on valen 1,08€ va ser el blanc de la meva ira l'altre dia, i és clar, ara no puc tornar, almenys en uns dies. No era jo, era la manca de nicotina la que parlava, però és clar, a ella que li explico.

Un dia us explicaré la llista de llocs on no puc anar a causa del meu mal geni. Però ara no. Abans de dormir m’haig d’enrecordar de treure’m el xiclet de la boca, vaig llegir quan era petita que te’l podies empassar adormida i s’enganxava a les parets del coll i et mories ofegat. Bona nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada