Avui ha anat bastant millor. Només he tingut certs punts d'angoixa al migdia i ara, al vespre. Moments que seran superats. La cosa ha anat més rodada. I podria dir que excepte ara mateix que sí que em tiraria a sobre d'un cartró i me'l fumaria, menjaria i esnifaria tot alhora, els moments del migdia han sigut més aviat mentals, socials o com li vulgueu dir. Res que no es pugui curar amb les herbetes de Malea que no sé si van bé, el que sé és que tinc una molt bona que es diu alguna cosa com Festival Estival i ja mola el tema, no?
El que tinc són moments de "desazón", no sé, no trobo la paraula adecuada en català, no sé com seria o si existeix la manera de definir-ho. I començo a pensar que jo tinc precissament aquest problema, que a vegades tinc "desazón" i llavors necessito algun bastonet on recolzar-me: fumar (ara ja no), menjar o mossegar-me les ungles. Fa un temps, el Xavi em va fer anar a unes xerrades d'un tio que venia de la India (ara el Xavi s'enfadarà, però és un d'aquells llocs ple de ties que no paren de despullar-se emocionalment d'una manera absolutament bestial i que em provoquen vergonya aliena, i quan em pregunten perquè hi vaig jo, jo dic, perquè m'ho ha dit el meu marit, i em quedo tan ample, totes les ties es pensen que sóc una dona oprimida i el Xavi queda fatal, per això s'enfada) va dir que soliem necessitar bastons per anar per la vida, i que sí un deixava de fumar, doncs és clar, ens quedavem coixos. Això és el que em deu passar, o no, ja ho descobriré.
Un disgust: després de mesos, per fí he trobat el meu pijama Calvin Klein d'estar per casa moníssim. A casa meva passa això, hi ha coses que desaparèixen i es troben mesos, anys després. El disgust és que està completament donat de cintura, de goma, ja no me'l puc posar. Total, ja el donava per perdut...
L'altre disgust: he descobert que per menjar bé, haig d'anar a comprar molt sovint, sobretot fruita i verdura, i això em fa tanta mandra com anar a fer exercici. Hagués anat demà dissabte, però llàstima, ja tinc un altre plan.
Una alegria: en un bolso (el que em van portar els reis) he trobat xiclets de nicotina. Resulta que no m'havia menjat els 150, només uns 110.
Anècdota: Ahir li vaig fotre el meu rotllo de no fumar a una llibretera (pobra!) i a la venedora dels meus llibres. Ella em va dir que el mono eren tres setmanes. Bé, jo en porto dos, o sigui que ja queda menys. La meva charmana m'ha dit que ha vist un reportatge sobre això, m'agradaria saber el títol i mirar-me'l.
I per acabar, demà tinc la meva segona cita nocturna amb noies, de les quals un % que no recordo són fumadores, però em sembla que les que no fumen són majoria, mai m'havia fixat en això. Hauré de veure què passa; suposo que res. I ara, em vaig a fer unes herbetes relaxants. Per cert, he vist una peli anunciada al Festival de Sundance que es diu "Happythankyoumoreplease" que pinta molt bé, i estic llegint "Sexe i gènere" (no és el títol exacte però em fa mandra mirar-ho, si algú li interesa, li dic) de la Margaret Mead, una antropòloga una mica determinista, però divertida ja que es va casar tres vegades i arrossegava als seus marits a les Illes de Nova Zelanda per fer treballs de camp a les tribus indígenes. Potser per això es va casar tres vegades. Aquest ha sigut el moment cultural.
Estic iniciant un coneixement nou que ja l'explicaré, però és secret ja que és professional. Quan sigui el moment, l'explicaré. I ara també llegiré el tema d'Egipte que em sembla que és heavy.
La meva amiga Mònica ha deixat de fumar també, i pel que vaig parlar amb ella, amb molt mèrit per totes les vicissituds d'aquesta setmana. Desde aquí la meva solidaritat.
De moment, res més. Bona nit i bon cap de setmana, que ja tocava!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada