Vaig començar a fumar quan tenia 13 o 14 anys i feia vuitè de bàsica, amb les meves companyes de classe de les Salesianes. Crec que el primer cop va ser assegudes al carrer Consell de Cent. Jo no m'empassava el fum. Quedavem totals, allí assegudes mirant com passaven els nois de l’escola masculina que ens agradaven tant. Quan feia 1er de BUP, i no feia l’horari complert, un matí que era a casa, el meu pare va venir a esmorzar a casa, jo estava sola, i em va enganxar. Jo fumava una cigarreta que li havia mangat a la meva mare mentre m'assecava els cabells i no vaig sentir pel soroll de la porta per culpa de l'assecador. No recordo si em va renyar o què, ni crec que ell s'en recordi. Ni sé si llavors ja estava enganxada del tot. Vaig seguir fumant. Amb l'embaràs de la Mar tres o quatre cigarretes al dia. Quan li vaig donar el pit, no crec que fumés ja que vaig llegir que el fum passava directament de la llet materna a la criatura i aquesta imatge em va fer moooolt fàstic. Després, vaig seguir fumant, fins que vaig tenir al Marçal: vaig sortir de l'hospital i no vaig tornar a fumar fins que no em vaig reincorporar a la feina de forma normal i vaig deixar de donar-li el pit. Total, quasi dos anys. No vaig fumar perquè m'imaginava les coses horroroses que fem els fumadors: baixar al carrer en pijama per buscar un paquet al bar del davant, deixant a la criatura sola al pis. Jo em deixava les claus, se’m tancava la porta de cop i no podia entrar. El Xavi de viatge, la Mar vés a saber i jo a fora, amb la criatura a dins, i sense poder entrar. Una espurna que cau sobre el braç de la criatura. Una ferida sagnant. Coses així. Es veu que van ser raons de pes, ja que no em va costar gens deixar-ho i estava molt concentrada amb el meu bebé i amb les seves necessitats, ja que li donava el pit a demanda i anava tot el dia amb el pit a fora i el nen penjant. Ara deixo de fumar perquè estic farta de les cigarretes, de l’olor, de gastar calers amb una cosa tan estúpida, tant cara i tant dolenta per la salut. Deixo de fumar perquè no es pot fumar enlloc, perquè cada cop vaig a més, perquè no vull que els meus fills fumin. Perquè noto que faig mal alè, que tinc les dents brutes i les puntes dels dits groguenques. Perquè se’m fan unes arrugues lletges al voltant de la boca, se’m posa cara de rap. No continuo. Estic de mal humor i no em surten textos divertits. Demà vull parlar de la diferència de públic que he notat al meu bar preferit. Al meu ex-bar, de fet. Però avui no ja que em sortiria un text trist i avorrit. I és divertit.
Apa, bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada