dilluns, 21 de febrer del 2011

Segueix sent divendres 14 de gener – A primera hora de la tarda

La meva charmaneta petita demostrant molt poc respecte fraternal, em diu que sóc monotema, i una plasta, i que deixi de fumar d’una punyetera vegada i que deixi de donar la vara. Jo suposo que em faig pesada, però m'és igual. Penso escriure aquí fins que se'm passi, fins que em sagnin els dits tan picar el teclat. Total, no ho llegiu i ja està. Si ho escric és per alliberar-me. Com que treballo sola, no tinc a ningú amb qui parlar i la majoria de gent que conec està treballant. I tampoc puc estar trucant. I francament, si no ho arribo a fer públic, hagués fumat a la primera de canvi. Ja m'adono que és com un striptease emocional, però a mi em serveix, de moment. Com els xiclets. Hi ha altres coses que em serveixen, però us les diré en privat. Bé, no, us ho dic ara. És fer sexe. Follar. Tranquil.litza bastant, però potser no sempre pots, o no hi ha algú a mà. Jo ara, hauria d'estar fent una contracoberta i revisant uns arxius PDF, però sóc incapaç, demà serà un altre dia. És una altra cosa que té deixar de fumar, que no em puc concentrar. Prefereixo llegir un llibre que vaig trobar a la biblioteca i que no em vaig comprar en el seu moment, però és avorrit i una decepció. Sort que no el vaig comprar en el seu moment, encara que era xulo de coberta, i tenia una il.lustració bonica i una contra magistral. Vaig estar a punt de robar-lo a una llibreria de l’aeroport, una vegada que em van deixar sola a un passadís enorme i il.luminat, em sembla que a Madrid. No hi havia ni déu. El segurata estava lligant amb la titi de la perfumeria i la de la llibreria no sé, al lavabo però va trigar hores. Al final no ho vaig fer. Sóc d’una manera que em fa cosa, tu, és la por.

Bé, continuo mastegant frenètica i m'adono que no he dinat. Em fa una por horrorosa engreixar-me 10 kilos, però la veritat és que mastegant, m’he oblidat. M'aterra que això segueixi així durant molts dies.

Està confirmat: el desenganxe físic dura entre dues i tres setmanes, m'ho ha dit la noia simpàtica de la farmàcia. Ella em volia vendre 20 xiclets i jo, com ja sabeu, m'he comprat 150, que em conec.

Ahir parlava amb dues amigues, una fa uns anys que ha deixat de fumar i em va dir: yo ni tocarlos, si me fumo uno, me fumo todo el cartón. Aix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada