malalties, taques i denny's

No us podeu ni imaginar el que haig de fer cada dia per accedir al meu blog! no aconsegueixo entendre quina és la millor manera d'entrar-hi sense donar un parell de voltes virtuals i enganyar al meu ordinador, que patètic.

Avui us parlaré de les malalties i com ser un hipocondríac sense ser-ho realment, perquè això sóc jo. Jo no crec que tingui malalties, ni vaig gaire al metge. En realitat, em poso poc malalta excepte grip intestinal que és una cosa que m'ataca amb certa freqüència, excepte aquest any. I no m'automedico ni res. Això que les farmàcies m'agraden bastant, com les ferreteries i les papereries. Són botigues bastant xules. Tornant al tema: quan penso que tinc una malaltia, em cobreixo de glòria ja que un mal de cap pot ser un tumor cerebral i una ferida lepra o alguna cosa semblant.

Avui he anat al metge per ensenyar-li una taca que tinc a la cara. M'ha dit, "no la veig", "és clar", li contesto, "porto maquillatge" i la doctora em diu "i per què et poses maquillatge si m'has d'ensenyar la taca" és llesta la punyetera, eh? "Doncs perquè cada COP que em miro al mirall, només veig una TACA. Ok? pues eso, el maquillatge es treu. I li he dit, "tu creus que és càncer?" i ella m'ha mirat i em diu "jo crec que no". La Laura em va dir que el càncer de pell no era molt agressiu, així que tranquils. Com he insistit "imagina't que ho és i tu aquí, tan tranquil.la, espatarrada a la cadira, sense fer res, quin càrrec de consciència i el teu nom pel fang" ha accedit a posar-me a un grup d'investigació de teleimatges dermatològiques o no sé què: m'ha fet una foto de la taca i l'ha enviada per mail a la dermatòloga. Li he comentat que a mi tots el metges em posen a grups d'investigació, tindré cara de conill d'Indíes, o sóc part d'un grup especial i secret o cara de prima o no sé dir què no, però vaig estar també a un grup d'investigació del virus del papiloma encara que la meva participació no va anar més enllà de signar un paper. És una pena.


Com era la seguretat social no m'ha deixat apuntar-me a un endocrí per aprimar-me tot i que li he dit que si fos el cas de tenir una malaltia mortal a la pell que necessités una dieta, tindria un endocrí, i que de forma preventiva hauria de poder visitar-me, ella m'ha dit que nanai, que la cosa no va així, que vagi a la privada o que visiti a la infermera que em donarà una dieta. I que deixi de menjar. La boqueta tancada, cremallera. I s'ha quedat tan ample, la tia, i que la infermera m'ensenyaria a fer dieta, com si jo no sabés de règims, sóc una entesa, la màquina de la dietética. Si jo l'únic que vull és que algú em vigili i em renyi si no faig bondat. I he anat a fer 30 minuts de bici, una mica frustrada en general, si no ho faig jo, ningú ho farà per a mi. Estic molt orgullosa ja que els he fet bastant ràpid i l'entrenador personal de la meva amiga Luz m'ha dit que ho he fet molt bé. haig d'aprimar-me abans d'anar als Estats Units ja que penso passar-me per Denny's i menjar-me una tonelada de bacon, mmm!