Porto al meu fill i al meu nebot cada matí al casal de tenis que fan a Vall parc, un club a la carretera de l'Arrabassada una mica venido a menos, petit, una mica pollós i amb una pujada que faig cada punyetero dia derrapant amb el cotxe mentre els nens criden emocionats. Vaig apuntar a la criatura perquè volia fer tenis, pesat ell insistent, i uns dies abans de la famosa setmana blanca vaig començar a buscar com una boja. Era aquest o la Salut, que no tinc el gust de conèixer. Em va decidir (mala mare i mala tieta) que a Vall Parc podia fer la inscripció online i no calia ni acostar-m'hi excepte portant a les criatures. A la Salud em feien anar. Ni hablar.
Avui ha sigut el primer matí de solet i la veritat que el lloc feia una altre pinta. La ciutat s'esten fins al mar des del parking, és bonic. El problema que he tingut aquest matí és que no sé quin coi de carrer he agafat per baixar i jo què sé per on he anat, uns llocs raríssims, plens d'escales i carrers raros. Jo no sé si aquesta ciutat me la coloquen nova cada dia, sempre faig descobriments. Al final, crec que he arribat al carrer Muntaner o alguna cosa així i he pogut tornar tranquil.lament. Bé, tornar a casa meva tampoc és tan difícil, haig d'anar cap al mar, i si no m'he voltat sense adonar-me'n (que em passa), generalment és tot recte cap avall.
I ara el tema que més em preocupa. Ho estic fent fatal això de no menjar. O fer dieta. Jo no sé, ho penso, em juro a mi mateixa que em portaré bé, i entro al meu bar preferit per esmorzar el bocata del dia (avui xoriç, nada más y nada menos) i un tallat. No havies de fer règim Patri? sí, però tinc gana, i una que ha suportat mal de caps, tremolors de mans i cames, ansietat, atacs d'ira, nervis, etc per deixar de fumar sola i a pèl, no és capaç de reprimir-se davant la porta de la nevera o del meu bar preferit. I el bocata de mitja barra. En fí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada