Avui fa un bon dia de sol i marxarem a Calella quan s'acabi la festa interminable de Carnestoltes, però jo m'he llevat una hora més tard del que tenia previst i el Marçal ha arribat tard (ell dorm com una bèstia, sembla mentida), el Xavi segueix inconscient, i el menjador fet una porqueria perquè ahir un grup d'amics va venir a sopar i noi, érem pocs però casa meva sembla l'escenari de la revolució russa. Quina mandra. Jo ara m'assec davant de l'ordinador, després d'haver anat al meu bar a pendre'm un tallat i penso en les diferents perspectives que tinc:
a) recollir i marxar al club a fer 20 minuts de bici i el vermouth.
b)marxar al club, fer 20 minuts de bici i vermouth
c)recollir més que el menjador, que ja convindria, o sigui, plegar roba, recollir menjador, l'habitació del Marçal... i marxar o no.És clar, llavors no tindré tant temps ja que haig d'anar a veure el Marçal disfressat a una hora raonable.
Jo el que faria és marxar. O tornar al llit. Però ja veig que la vida no funciona així, i que el que hauria de fer seria: recollir, no perdre el temps a l'ordinador, plegar la roba i anar al club, no dinar a fora i a les 5 en punt plantar-me a la rúa, veure al nen, fer-li fotos, tornar a casa, potser treballar, o llegir o el que fos, i fer les bosses per marxar i no arribar de matinada.
Què passarà el realitat?
Recolliré ja que és una guarrada marxar deixant el menjador tal i com està (encara que la Carmela ve dilluns i ho podria recollir i jo tornaré al vespre i em trobaré una casa impecable), però aniré al club, NO faré bici i m'aniré a xerrar amb les amigues i farem el vermouth (martini, olives i patates), una migdiada a la sala de socis o a les tumbones de la platja, no dinaré i em posaré de mal humor, arribaré tard a la rua de carnestoltes i el marçal es posarà súper content quan em vegi i m'oblidaré la càmara, no tindré mai fotos del nen vestit de dimoni crec, recolliré al marçal, faré una bossa pel cap de setmana ràpid i corrents, malament, i m'oblidaré de la meitat de les coses, marxarem a Calella on ens esperen els amics; espero que faci moooolt solet, anirem a Begur a menjar paella de llamàntol i a El Crit a mullar-nos la punta dels dits, ens emborratxarem diumenge a la nit i dormirem a la platja del Golfet, serà un cap de setmana fantàstic, la vida és bella.
fins la propera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada