Avui fa un bon dia de sol i marxarem a Calella quan s'acabi la festa interminable de Carnestoltes, però jo m'he llevat una hora més tard del que tenia previst i el Marçal ha arribat tard (ell dorm com una bèstia, sembla mentida), el Xavi segueix inconscient, i el menjador fet una porqueria perquè ahir un grup d'amics va venir a sopar i noi, érem pocs però casa meva sembla l'escenari de la revolució russa. Quina mandra. Jo ara m'assec davant de l'ordinador, després d'haver anat al meu bar a pendre'm un tallat i penso en les diferents perspectives que tinc:
a) recollir i marxar al club a fer 20 minuts de bici i el vermouth.
b)marxar al club, fer 20 minuts de bici i vermouth
c)recollir més que el menjador, que ja convindria, o sigui, plegar roba, recollir menjador, l'habitació del Marçal... i marxar o no.És clar, llavors no tindré tant temps ja que haig d'anar a veure el Marçal disfressat a una hora raonable.
Jo el que faria és marxar. O tornar al llit. Però ja veig que la vida no funciona així, i que el que hauria de fer seria: recollir, no perdre el temps a l'ordinador, plegar la roba i anar al club, no dinar a fora i a les 5 en punt plantar-me a la rúa, veure al nen, fer-li fotos, tornar a casa, potser treballar, o llegir o el que fos, i fer les bosses per marxar i no arribar de matinada.
Què passarà el realitat?
Recolliré ja que és una guarrada marxar deixant el menjador tal i com està (encara que la Carmela ve dilluns i ho podria recollir i jo tornaré al vespre i em trobaré una casa impecable), però aniré al club, NO faré bici i m'aniré a xerrar amb les amigues i farem el vermouth (martini, olives i patates), una migdiada a la sala de socis o a les tumbones de la platja, no dinaré i em posaré de mal humor, arribaré tard a la rua de carnestoltes i el marçal es posarà súper content quan em vegi i m'oblidaré la càmara, no tindré mai fotos del nen vestit de dimoni crec, recolliré al marçal, faré una bossa pel cap de setmana ràpid i corrents, malament, i m'oblidaré de la meitat de les coses, marxarem a Calella on ens esperen els amics; espero que faci moooolt solet, anirem a Begur a menjar paella de llamàntol i a El Crit a mullar-nos la punta dels dits, ens emborratxarem diumenge a la nit i dormirem a la platja del Golfet, serà un cap de setmana fantàstic, la vida és bella.
fins la propera.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paella. Mostrar tots els missatges
dissabte, 5 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
