D'aquí una setmana farà dos mesos que no fumo i és el moment de deixar de menjar.

D'aquí just una setmana, farà dos mesos que no fumo i ho penso celebrar. Celebrar no vol dir fer un festa, pendons, que us conec i aprofiteu qualsevol oportunitat per "trasnochar y beber". Encara no sé quin tipus de celebració serà, però ho faré.

També vull aprofitar per anunciar que dimarts 8 de març, dia de la dona, és el dia que he escollit per deixar definitivament de menjar. És una metàfora, és clar. Deixar de menjar hidrats i greixos i tot allò que he endrapat per fer front a l'ansietat i a la mala llet que em provoca no fumar.

No us penseu que no he pensat molt en què havia de fer respecte el menjar i aprimar-me. La veritat és que estic convençuda que tampoc passa res per tenir uns kilos de més, que mira, és la vida que són dos dies, jo em trobo bé, nedo sovint i camino una hora quan m'ho proposo, estic àgil i sana, ara no fumo, o sigui, que podria ser una gorda feliç i ja m'està bé.

El que passa és que ja no em puc cordar les camises i m'hauria de gastar un paston en roba; passaré un temps als Estats Units i no em resisteixo al Denny's, millor anar amb uns quilos de menys perquè em penso regalar almenys un parells d'esmorçars o de brunchs d'aquells que fan història. I abans d'USA, Bolònia on hi ha bona pasta, mmmm, moltes temptacions irresistibles!

I després, seguir amb la batalla perquè és un fet: hi ha gent com jo, que tota la vida haurem de lluitar pels quilos de més, es lo que hay.

Aprimar-se és cosa seria, i ho sabeu totes molt bé. En primer lloc, no hi ha cap dieta en el món mundial en la que no passis gana o almenys ansia. En aquestes dietes que es posen de moda en les que menges tot el que vols, o sigui, proteines, no et pots fotre un bocata de xoriç ja que no es poden menjar hidrats o mandarines, que a mi m'encanten. I tot això ho anyores mooolt. Les dietes tradicionals són avorrides i soses: verdura bullida i carn, peix o pollastre a la planxa i així fins la eternitat.

Jo, com tot el que faig, ho faré a lo bèstia: la dieta de la Pili: pols amb aigua per fer batuts proteínics. Tres al dia durant tres dies, i després ja veurem. Em diuen que per passar el temps pont entre batut i batut pastanagues, pebrots en vinagre i aigua, molta aigua. Cada cop que tens ganes de fumar, un glop. Cada cop que tens ganes de menjar, un glop. I tot acompanyat per un mètode infalible que ja hem provat i que funciona molt bé per fer passar els nervis i que us explicaré en privat, però encara estem discutint de l'eficàcia en cremar greixos o calories. Però ho averiguarem.

El metge em va dir que m'esperés, però jo crec que ja estic preparada, ja que he passat per totes les situacions amb les que em podria haver fumat un cigarret i no ho he fet, o sigui que ara ja toca el que toca. M'acomiado menjant-me un entrepà de xoriç ibèric que m'ha comprat el Xavi, què amable és.

Demà em peso, i no crec que ho publiqui perquè serà la hòstia, però ho faré en privat i ja us diré com va la cosa. Fins demà.