dilluns, 21 de febrer del 2011

dijous 3 de febrer - Al club I

He anat al club, i enlloc de canviar-me i fer una estoneta d'exercici per allò de cremar greixos ja que estic menjant el triple de lo habitual, i a més tots els hidrats de carboni que trobo, m'he quedat al bar, prenent-me (això sí) una aigua de vichy mentre el Marçal entrenava.

De fet, m'he quedat perquè quan anava conduint escoltant la ràdio he sentit una entrevista a un corresponsal a El Cairo, tancat i barrat a una habitació d'un hotel assetjat per partidaris de Mubarack. He seguit escoltant la radio i seguint les notícies pel twiter, i he sabut que hi havia bastants periodistes estrangers desapareguts, agredits o detinguts, que al corresponsal de La Vanguardia, un vellet entranyable, l'havien agredit, que havien detingut als periodistes de TV3 i els havien ficat a un bus amb els ulls envenats. I jo pensava, tu aquí, prenent una aigua amb gas, veient el mar, el passeig que han fet nou que tan s'assembla al passeig de Copacabana, amb tot de gent corrent (jo li deia fent footing, però em sembla que ara es diu d'una altra forma, running o alguna cosa així) i no massa lluny, un caos, baralles, inseguretat i molta por, terror, era el que desprenia la veu d'aquell noi tancat a una habitació d'hotel. Al final ha vingut el meu amic Enric i hem parlat una mica de l'exercici, de les onades (ell fa surf) i de la vida en general.

En fí. Que no he fet exercici, però ho faré demà.

Que no m'oblidi de parlar-vos d'un descobriment que he fet llegint a la Margaret Mead, i que m'ha deixat astorada.

I també haig de parlar de "Dios existe I" i de "Dios existe II", també del pas del temps, de l'edat i de com ens tornem. I que he rebut una bona notícia d'una amiga, i estic molt orgullosa i contenta de tenir-la com amiga.

Dimars 1 de febrer - Guapos i menjar

El noi de la tintoreria que em porta la roba un cop per setmana és tan guapo com inepte, pobret! Guapíssim i joveníssim, més jove que la meva filla, que ja és dir. Bé, no sé perquè m'estranyo perquè en general m'agraden (només per mirar-los, eh! que consti) els més joves, però aquest potser traspassa la frontera perquè és una criatura. Doncs bé, la criatura que em porta la roba ha hagut de venir tres vegades a casa per anar portant per fases el que m'havia de portar de forma urgent la setmana passada ja que el Xavi la necessitava. Llavors, o és tontet, o ho fa per veure'm, o per fastidiar al Xavi i per veure'm... la vida, això només ho explico perquè estic de bon humor per primer cop en dues setmanes i mitja, de bon humor de veritat i profundament des de que he deixat de fumar, fa bon dia, no tenim males notícies del negoci i crec que estem entreveient bones perspectives. I tampoc crec que ho faci per veure'm, per un tema important que ara us explicaré.

La setmana vinent crec que ja començaré amb el tema, deixar de menjar, no per res, però és que encara que no m'he pesat he trencat un botó d'una jaqueta i no puc respirar quan em poso els texans, o sigui, que he aconseguit engreixar-me en un parell de setmanes i més val ara que més endavant, quan hagi d'empendre l'operació boia de mar així, deprisa y corriendo y de cualquier forma. El perill que té fer-ho tant d'hora és que em canso tant de no menjar que pot ser que m'aprimi i m'engreixi abans de l'estiu un parell o tres de vegades.

I és que el meu metge em va dir que és més difícil deixar de menjar que de fumar. Jo no sé. Hi ha gent que s'hipnotitza per deixar de fumar però també per deixar de menjar, i jo, que em conec, m'he deixat la possibilitat oberta per la segona opció. No sé, se m'acudeixen moltes raons per deixar de fumar però només una o dues per deixar de menjar, i això que us dic és veritat, perquè qui digui que no ha passat gana fent una dieta, jo crec que és com qui diu que depil.lar amb cera no fa mal o alguna cosa semblant. Sempre passes gana, SEMPRE!

Em pregunto com serà això de que t'hipnotitzin. Què deu ser, alguna cosa com; "no tindràs mai més gana, ni ansietat" o més del tipus, "la nevera et fa fàstic" o més aviat, "m'encanten les verdures bullides i sobretot, cuinar-les, em fa fàstic el fuet, el xoriç, el pernil, el pa...." i si ara m'agraden els dolços, a mi que mai no m'han agradat? Abans de fer la hipnosis aquesta haig d'estudiar bé tot, no sigui que el que arregli per una banda, la faci malbé per una altra i em dongui per endrapar pastissets, en fi, haig de reflexionar.

Fins després.

Dilluns 31 de gener - Doncs això, que és dilluns

Sóc de llibre (i primitiva): quan vaig deixar de fumar vaig decidir buscar-me públic, la raó va ser que si no ho deia a tot deu, em semblava que no podria deixar-ho, era com una teràpia i sóc tan dèbil i tinc tan sentit de la responsabilitat tot barrejat que per això em serveix. Després vaig llegir a no sé on que era el primer que havia de fer., dir-ho a tot deu. Després, per passar l'ansietat tinc ganes de menjar pa com una boja. Els hidrats de carboni tenen serotonina o alguna cosa així, que es veu que tranquil·litza i ahir vaig sortir de casa obsessionada en comprar pastilles juanola, que es veu que en teoria tenen ansiolític, encara que la charmaneta em diu que pugen la tensió. Bé, avui ha sigut un dia estrany, una dia de merda, en realitat, no he donat una treballant i a sobre, feia moooolt fred i això que plogui és un rotllo. No estic molt d'humor, no he fet res que m'havia proposat fer avui, i el poc que he fet, no m'ha sortit bé. Dec e-mails a molta gent del cap de setmana, us dic alguna cosa demà, sense falta, no he parlat amb la Mar i volia fer-ho. Tot el cap de setmana he tingut la blackberry perduda. Tinc ganes de pintar el meu pis i el Xavi diu que m'esperi, però jo crec que és un tema de Feng Shui, de canvis vitals, de moment, canvio de laqueli ja que volia una per la tarda i que em cobrís al nen. També necessito canviar les estanteries del meu estudi, em posen malalta, amb tots els llibres caient-se i apilats de qualsevol manera.

No he fet exercici i m'he menjat una bossa de quicos. He tingut tota la tarda desazón, i per arreglar-ho, he jugat a la Wii amb el Marçal, la cosa que ara encara estic molt més nerviosa, aquests jocs són una bírria i a mi no em convenen gens.

Moment cultural: m'he llegit Anagramas de la Lorrie Moore que m'ha agradat molt més que Al pie de la escalera. Segueixo amb la Margaret Mead però jo haig d'intercalar una mica de ficció a la meva vida, si no, no tiro.

Vull veure pelis a casa, però ho vull fer de forma legal, sabeu pàgines? he trobat una que es diu filming però és molt hight, necessito coses més comercials. No sé perquè les productores no ho treuen tot alhora, jo crec que funcionaria perque hi ha gent que sempre anirà al cine, i jo ho faig quan no tinc criatures, però m'agrada molt que m'expliquin històries.

Dissabte superat sense massa problemes: em donen molta enveja la gent que fuma només quan surt i després s'oblida, jo no sóc així, quan m'enganxo a una cosa així, m'ho fumo tot, no hi ha manera de ser equilibrada, tot extrems... a la meva edat...

En fi, fins la propera

Divendres 28 de gener - Sobre bastons i desazones

Avui ha anat bastant millor. Només he tingut certs punts d'angoixa al migdia i ara, al vespre. Moments que seran superats. La cosa ha anat més rodada. I podria dir que excepte ara mateix que sí que em tiraria a sobre d'un cartró i me'l fumaria, menjaria i esnifaria tot alhora, els moments del migdia han sigut més aviat mentals, socials o com li vulgueu dir. Res que no es pugui curar amb les herbetes de Malea que no sé si van bé, el que sé és que tinc una molt bona que es diu alguna cosa com Festival Estival i ja mola el tema, no?

El que tinc són moments de "desazón", no sé, no trobo la paraula adecuada en català, no sé com seria o si existeix la manera de definir-ho. I començo a pensar que jo tinc precissament aquest problema, que a vegades tinc "desazón" i llavors necessito algun bastonet on recolzar-me: fumar (ara ja no), menjar o mossegar-me les ungles. Fa un temps, el Xavi em va fer anar a unes xerrades d'un tio que venia de la India (ara el Xavi s'enfadarà, però és un d'aquells llocs ple de ties que no paren de despullar-se emocionalment d'una manera absolutament bestial i que em provoquen vergonya aliena, i quan em pregunten perquè hi vaig jo, jo dic, perquè m'ho ha dit el meu marit, i em quedo tan ample, totes les ties es pensen que sóc una dona oprimida i el Xavi queda fatal, per això s'enfada) va dir que soliem necessitar bastons per anar per la vida, i que sí un deixava de fumar, doncs és clar, ens quedavem coixos. Això és el que em deu passar, o no, ja ho descobriré.

Un disgust: després de mesos, per fí he trobat el meu pijama Calvin Klein d'estar per casa moníssim. A casa meva passa això, hi ha coses que desaparèixen i es troben mesos, anys després. El disgust és que està completament donat de cintura, de goma, ja no me'l puc posar. Total, ja el donava per perdut...

L'altre disgust: he descobert que per menjar bé, haig d'anar a comprar molt sovint, sobretot fruita i verdura, i això em fa tanta mandra com anar a fer exercici. Hagués anat demà dissabte, però llàstima, ja tinc un altre plan.

Una alegria: en un bolso (el que em van portar els reis) he trobat xiclets de nicotina. Resulta que no m'havia menjat els 150, només uns 110.

Anècdota: Ahir li vaig fotre el meu rotllo de no fumar a una llibretera (pobra!) i a la venedora dels meus llibres. Ella em va dir que el mono eren tres setmanes. Bé, jo en porto dos, o sigui que ja queda menys. La meva charmana m'ha dit que ha vist un reportatge sobre això, m'agradaria saber el títol i mirar-me'l.

I per acabar, demà tinc la meva segona cita nocturna amb noies, de les quals un % que no recordo són fumadores, però em sembla que les que no fumen són majoria, mai m'havia fixat en això. Hauré de veure què passa; suposo que res. I ara, em vaig a fer unes herbetes relaxants. Per cert, he vist una peli anunciada al Festival de Sundance que es diu "Happythankyoumoreplease" que pinta molt bé, i estic llegint "Sexe i gènere" (no és el títol exacte però em fa mandra mirar-ho, si algú li interesa, li dic) de la Margaret Mead, una antropòloga una mica determinista, però divertida ja que es va casar tres vegades i arrossegava als seus marits a les Illes de Nova Zelanda per fer treballs de camp a les tribus indígenes. Potser per això es va casar tres vegades. Aquest ha sigut el moment cultural.

Estic iniciant un coneixement nou que ja l'explicaré, però és secret ja que és professional. Quan sigui el moment, l'explicaré. I ara també llegiré el tema d'Egipte que em sembla que és heavy.

La meva amiga Mònica ha deixat de fumar també, i pel que vaig parlar amb ella, amb molt mèrit per totes les vicissituds d'aquesta setmana. Desde aquí la meva solidaritat.

De moment, res més. Bona nit i bon cap de setmana, que ja tocava!

Dijous 27 de gener - De Vampirs i herbetes

Tots els membres adolescents de la meva família o fills d'amics propers han llegit un o varis llibres de la sèrie Crepúsculo. Les noies tots generalment, i els nois almenys un. Ho sé perquè vaig fer una enquesta, i em picava la curiositat. Vaig llegir el número 1 i vaig veure la peli número 1, amb curiositat perquè les noies de la oficina (noies sent amable) llegien la sèrie com a boges i recordo que els dos darrers números van ser comprats en anglès per l'ànsia per llegir-los quan encara no estaven traduïts. Vivir para ver. Jo vaig flipar i realment em poso en dubte el meu propi criteri editorial. Vaig pensar que era un Corin Tellado actualitzat, una novel.la rosa i fatxa, on un príncep encantat es lliga a una adol.lescent amb pinta andrògina i pinta de tenir trastorns alimentaris, a la qual li té molt de respecte, o sigui, que no la toca, degut a la seva immensa força viril, i la seva feina és aguantar-se. Val a dir que el paio està boníssim (encara que jo trobo que bruteja però poden ser coses de l'edat). No he llegit les novel.les de True Blood ja que la meva resistència literària està al límit, però he vist alguns capítols de la sèrie i almenys són més fidels al mite literari del Vampir, ja que hi ha molt engany, molta sang i molt sexe. Tot això per que estic pensant que és una pena com es pot esborrar la memòria històrica i la cultura, endosant-nos basurillas tipus Crepúsculo quan tenim obres que són la base com Drácula de Bram Stoker. El mateix passa amb El señor de los anillos i les novel.les de Chrètien de Troyes del s. XII però avui us estalviaré el rotllo.

Doncs res, això serà potser perque la manca de nicotina em neteja el cervell i tinc aquests pensaments matutins. Ahir ja em vaig comprar les herbetes relaxants ja que estava a punt de tirar-me directament al prozarc. Vaig aprofitar per comprar-me una herbeta per no tenir tanta gana. A veure què tal, però jo crec que el tema estarà en no tenir menjar com no tinc tabac i andando. Estic pensant en fer una neteja d'aquestes de sirope, total posats a lo bèstia, em netejo tota.

Ahir vam tenir una excel.lent notícia de feina i és el millor que m'ha passat de de que he deixat de fumar. Que duri l'alegria!

Que tingueu un bon dia