dilluns, 21 de febrer del 2011

Divendres 18 de febrer - ITV

Ja ho heu vist, aquest matí he fet una caminada d'uns tres quarts d'hora. Com tinc la sort de viure on visc, puc optar per passejar per llocs molt preciosos. Avui, Port Vell i Maremàgnum. Tancat. Qui ho fa? Vull dir, hi ha un senyor que tanca personalment totes les porte? N'hi ha moltes osti, les tanca una per una? o ténen un sistema centralitzat? Rodejo l'edifici i veig la propaganda a les banderoles: Abrimos todos los días, domingos y festivos. Jo posaria, Abrimos Hoy. Queda bé no? No sé perquè no em contracten, mira que tinc amics publicistes, eh!: "Textos La LaPatri, copys y eslóganes publicitarios".

Fa un dia preciós a Barcelona que he malgastat anant a fer la ITV, però ha tingut la seva gràcia. Primer, la meva moto, per qui no ho sap, la vaig comprar fa exactament 14 anys. I en deuria tenir 14 més. Dic la meva moto, però la comparteixo amb la Mar, la meva filla, encara que bé, fa un any que havia de passar la ITV (oído cocina??). Primer anàlisis medioambiental: pots sortir si us plau? com si fos la consulta del metge, hem d'analitzar sorolls i fums, i jo afora, allà mirant com els cotxes anaven fent proves. Per cert, una tia portava un cotxe vermell, no se li encenien les llums de marxa enrere i el tio de la ITV NO HO HA VIST!!! o sea, corrupción en la ITV o qué?

Després m'han fet posar la moto a sobre d'uns rodillos, i un noi simpàtic (amb rastes) m'ha dit, T'hauràs de pujar a sobre (jo podria ser la seva mare, jo no sé perquè em tutejen, però bueno) i jo li he dit, vale, però sense coses rares, eh? s'ha rigut però jo de poc que em mato ja que et mouen i et fan frenar, i jo que sóc més aviat ameba, no me fotut una hòstia de miracle.

Trobo a tots els nois simpàtics i joves, estic fatal. Us podria explicar que vaig a la ITV perquè em van posar una multa a mi ja que tinc dues motos i les dues pendents d'ITV, i em vaig fer amiga dels urbanos, també guapos i joves, i em van ajudar a moure la moto, van parar el tràfic, bueno bueno, i jo us asseguro que fa uns anys m'hagués tallat una mà abans de fer-me amiga i trobar guapo a un poli, que és que sóc lo que no hay...

En fin, que ja tinc l'etiqueta fins l'any 2013, però que m'ha costat 220 euracos posar-la a punt, però que espero que em duri molts anys més.

Només em consola que si fumés, hauria de sumar aquesta pasta a la reparació, i encara seria molt més pobre del que sóc ara, que ja és dir.

Apa, a currar, intentant parlar amb l'administració, que és tela.

dijous 17 de febrer - rutina

Avui, moltes coses a comentar:

Primer: he anat a fer exercici a primera hora del matí. I ja estic neta i currant, tot un tema. Ahir vaig pensar, enlloc d'estar plorant sobre les molles olioses del meu esmorçar i fustigant-me per haver-me menjat 1/2 barra de pa enlloc d'una poma, ahir em vaig dir a mi mateixa, posa't el xandall i a còrrer coi! total, que així ho he fet. I ara enviaré unes fotos maques que he fet amb la black i voldria també compartir comentaris i dubtes amb gent més esportista que jo:

1- què feu amb el DNI, les targes de crèdit, diners, claus i mòbil? com ho porteu mentre feu exercici? jo avui m'he posat un xandall pollòs que tinc amb butxaques, i ho podia transportar sense problemes, però què faré quan vagi amb el meu conjunt limenyo arrapat amb el que semblo una boia marina esponsoritzada per Adidas? O aneu indocumentats pel món?

2- com puc passar de caminar a còrrer? Caminar ho faig força bé, però em cansa molt còrrer, de fet, puc fer dues passes i em marejo.

3- és important traçar-se una ruta prèviament? he tingut moments de dubte. he anat a veure el mar i he fet algunes observacions. Feia un dia fastigós però a la platja les coses es veuen d'una altra manera. Tenim un front marítim bastant cutre, amb palmeres patètiques i edificis en runes. en contraposició, l'hotel Vela, és un absurd i algú hauria de fer alguna cosa o posar a algú a la presó o algu.Hi ha molta gent que dorm a la platja, m'ha fet una mica d'angúnia, com hem pogut arribar a això? Malgrat tot, m'encanta Barcelona!

4- volia anar a un forn molt xulo que hi ha a la Barceloneta que fan pans variats i boníssims, però he desistit ja que a casa meva ningú valora aquests esforços i jo sóc la única que me'ls menjo, i així estic, gorda com una boia, rodolant pel carrer. No he anat i m'he menjat dues pastanagues.

El meu amic Enric de Can Majó (Gran restaurant de la Barceloneta que us recomano) em va dir que a partir dels 20 o 30 minuts ja cremes calories. jo crec que jo ho faig abans ja que passo d'estat medusa a hiperactiu.

Hagués sortit abans de casa, però resulta que he perdut el móvil i he estat com 1/2 buscant-lo i m'he estresat una mica. jo sabia que era a casa, però a on? Al final, no us diré on era, em fa vergonya, però m'he agenollat donant gràcies als déus que em permeten trobar la majoria de coses que perdo!

for the moment, res més. Petons

dimecres 16 de febrer - Fa més d'un mes

Hola a tots.

Feia molt que no escrivia perquè he tingut moltes cosetes a fer, i sobre les que pensar i no he pogut dedicar-me gaire a escriure. Alguns fans m'heu reclamat la nota (je je) Aquí la teniu!

Primer de tot: diumenge va fer UN MES que he deixat de fumar. FELICITATS PATRI ETS LA MILLOR DEL MÓN MUNDIAL. El cap de setmana vam estar a la Cerdanya i vaig pensar en amagar una ampolla de cava entre la neu que jo agafaria graciosament mentre baixava esquiant i ho celebrava. Al final, no vaig esquiar i em vaig oblidar del tema. Em vaig passar el matí asseguda al bar de les pistes, amb el nivell d'activitat física habitual en mi.Això sí, estic sùper morena!

Bé, avui exactament fa 33 dies que no fumo ja que som a dimecres.

Dilluns vaig començar malament la setmana ja que em vaig barallar amb el mecànic de la moto. Tenia hora de la ITV i no la tenien preparada. L'imbècil em va dir que TRANQUI TIA COMENCEM BÉ EL DILLUNS i jo li vaig dir que ell M'HAVIA FASTIDIAT EL DILLUNS I QUE PER MI JA NO HAVIA BON PRINCIPI DE DILLUNS, què idiota. Total, que vaig agafar una emprenyamenta de collons, encara no tinc la moto i la reparació em costarà més de 200 euros. Això us ho explico perquè quan vaig entrar no era conscient d'haver fet mal to ni cares rares, només vaig dir, No està arreglada la moto? Joder si tinc la ITV? i l'idiota que ni tant sols és el meu mecànic ja que és el fill del jefe em va dir TRANQUI QUE LA MOTO NO ESTÀ I NO TE LA POTS ENDUR i jo vaig dir queeeeeee? SI TINC LA ITV (suposo que ja vaig cridar) doncs tia, VAS I TRUQUES i jo li vaig dir, QUI COLLONS ETS TU, LA MEVA SECRETARIA QUE ARA EM DIUS EL QUE HAIG DE FER.

Que no tinc remei, vamos. I que no sé si era la falta de nicotina o que tinc uns rampells de mala folla que pa qué. I que procuraré ser més bona.

Bé, excepte certs moments en que em fumaria una cigarreta, en general, no m'enrecordo quasi. I m'han dit ex fumadors que arriba un moment que ni tant sols te les fumaries. A veure si es veritat. El que em passa es que menjo massa. I no em moc. Hauré de fer doble teràpia per deixar de menjar i tenir ganes de caminar.

Fins la propera (vaig a dinar)

Dimarts 8 de febrer - Ja està

Sí, així és, així funciona, de sobte, se t'ha passat i ja no hi penses tan, almenys no tens aquell mal cos, aquella ansietat que em feia parlar de forma precipitada i el meu mal humor constant run run run. De sobte, t'has oblidat del tabac. Bé, hi penses de tant en tant, ara em fumaria una cigarreta quan parlo amb una amiga per telèfon, quan ordeno mails i els contesto, en aquests moments puntuals i perquè també em pregunten, què tal, com ho portes? i jo dic bé bé, ja està això, però ara és el més perillòs, ara que pensaré que estic per sobre, que total per una calada, i és quan ens hem de plantar, ni hablar, ara no fumo, mai més. El tabac, com les drogues, és perillós, ja que no és veritat que sigui dolent, és molt bo!

Demà és el meu dia de cine, hi vaig amb una amiga un cop al mes. És una mica patètic ja que fa un anys hi anava un cop a la setmana. La vida se'ns ha complicat. Tinc dos problemes: no estic tan al dia com abans de les pelis, i se'm fa més difícil escollir, imagineu anant un cop al mes (bé, no compto les infantils, aquestes les he vistes totes, no ens perdem NI UNA). Em fa l'efecte, per altra banda, que el panorama és més aviat desalentador. (és correcte?, tampoc sabria dir quina paraula en català reflexa aquest estat d'ànim tan particular) i no veig cap peli que em tempti. Jo creia que al meu sector es publicava massa, es desperdiciava molt paper, massa tonteria, coses molt dolentes que es venen poc o molt, coses molt prescindibles... però les coses al cine són molt pitjors. Hi ha moltes més pelis dolentes que llibres dolents, i sabent el que costa una peli, doncs, a veure, que les coses no estan per anar llençant-les por ahi.

Això del cine em fa pensar en una cosa que se'm va acudir l'altre dia. Vaig llegir que la Penélope Cruz i el Bardem havien tingut una criatura que havia nascut a Los Angeles, a un súper hospital que costava uns 3000$ la nit, una quan dona a llum deu estar com tres nits? Doncs, com a mínim, els hi ha costat 9000€. I no estan inclosos els extres, que el Bardem bé que hauria de menjar alguna cosa, i no vull ni pensar el que pot costar un menú. I sense comptar altres despeses com els viatjes de la family a LA, la casa d'allí, i que ja se sap, que quan tens algú a l'hospital, doncs menges més a fora, tens més gasto, vamos, i pot ser que compri flors, llibres, revistes, potser una joia,etc etc, que ni ajuntant el que guanyin els dos, no? la darrera peli del Bardem és mig independent, de pressupost reduït. Ella ha fet tres pelis i mitja, i ja tenen pasta per pagar un hospital així? I amb els actors que hi ha per Hollywood, i la crisis, i les baixades pirates, com es menja això? a mi, que m'ho expliquin, perquè no ho entenc.


Dilluns 7 de febrer - Llibre tradicional/llibre digital

Qui serà l'últim que compri un llibre en paper? Potser el mateix que va comprar el darrer video Beta, vés a saber. Pitjor drama serà el darrer que es compri un cotxe de benzina, això si que serà traumàtic. Total, un llibre són 20€, al costat d'un cotxe que és una pasta. Llavors que, s'hauria d'anar planificant la desaparició esglaonada de les benzineres i deixar només unes quantes per la gent que la utilitza com a calefacció? o potser, es poden convertir en grans centres de vendes de cassettes? ai no! que també han desaparegut!

Per mi un llibre és la pera: interactiu, no pesa, transportable, és bonic, et fa viatjar, pensar, riure o plorar. Em sembla que l'edició digital no és capaç de superar això. Pot ser l'edat, però és que no li veig la gràcia per enlloc a llegir sobre un mòbil o un tablet o el que sigui. Jo ja no veig tan bé com abans. L'espai, diuen, és una raó. Els llibres no ens caben. Bé, a mi tampoc i els continuo comprant. També us voleu carregar el negoci de les estanteries?

Diuen que els nostres fills (petits) llegiran només digital. És una possibilitat, però també la veig remota. El meu fill petit és molt destre navegant a Internet, amb la Wii, i amb qualsevol aparell que li posis al davant, i ho és des de que era molt petit. Però ell, com jo, ha après a llegir i a escriure sobre paper. Nadiu digital, que vol dir exactament? Les escoles s'omplen de pantalles i la indústria editorial no genera continguts. En el millor dels casos, penja PDF. Ja veus.

Qui vulgui gastar-se la pasta amb un lector, i baixar-se llibres, que ho faci, cadascú consumeix el que vol, només faltaria. Si repassem els hàbits de compra i lectura de llibres us haureu de baixar molt per compensar la despesa del lector i que surti a compte.

Per llibres infantils? Doncs no seran llibres, segurament, seran una altra cosa. Seran jocs, seran pantalles interactives, pelis, música, jo què sé. Però no els hi diguem llibres, si us plau.

Potser seré jo, la última, la darrera que és compri un llibre (de paper), i després, no sé, ja veurem que en fem.

Dissabte 5 de febrer - Al club II

Us ho juro: m'he posat el xandall, me l'he tret. M'he preparat una bossa per anar a fer exercici, i l'he desfet. M'he tornat a posar el xandall, i aquí estic, ostia, que no estic feta jo per fer esport, encara que m'ho proposi, encara que sàpiga que és el millor per a mi, encara que fa un dia esplèndid i si vaig al club podré llegir prenent el sol, i veuré a les meves amigues i ens riurem una estona, estic aquí clavada com una ameba...

El que deia la Margaret Mead era que "durant l'embaràs, els vòmits i marejos matinals són desconeguts a totes les tribus estudiades". Jo flipo. Es pot confirmar això? Ja em va costar acceptar que l'estat estúpid adolescent era cultural i només un fenomen que passava a la nostra societat rica, desenvolupada occidental que acurta la infantesa i allarga la joventut, però els vòmits i marejos matinals? Torres grans que es desmoronen.

Dios existe són tots els nois guapos que veiem pel món, guapos i que tenen, almenys, 10 anys menys que nosaltres (que jo i les meves amigues). Jo no sé com m'he tornat així, tan frívola, serà la vellesa? la edat? Osti, a més, mentre que siguin joves la línea de demarcació de m'agrada o no m'agrada és molt molt baixa, és patètic. Torno a les lectures.

Després de Margaret Mead quasi que em tiro més als autors que representen l'esquerra materialista i em llegiré alguna cosa de Marvin Harris. Crec que em falta de llegir Bueno para comer i en tinc un exemplar per casa. A veure si el trobo, que pot ser un drama. Novel.les llegeixo dues alhora: Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i Una historia singular de Kate Atkinson. Els dos m'agraden així que faré pito pito colorito per veure quin m'emporto al club. Jo mentre faig bici o camino per la cinta llegeixo. Només he conseguit copiar 5 cançons del meu ordinador al ipot o com es digui, i no sé com arreglar-ho, o sigui que potser m'enduc els dos llibres, si finalment, aconsegueixo moure el cul i anar-me'n cap allí. Segur que sí. Allá voy.

Au revoir

dijous 3 de febrer - Al club I

He anat al club, i enlloc de canviar-me i fer una estoneta d'exercici per allò de cremar greixos ja que estic menjant el triple de lo habitual, i a més tots els hidrats de carboni que trobo, m'he quedat al bar, prenent-me (això sí) una aigua de vichy mentre el Marçal entrenava.

De fet, m'he quedat perquè quan anava conduint escoltant la ràdio he sentit una entrevista a un corresponsal a El Cairo, tancat i barrat a una habitació d'un hotel assetjat per partidaris de Mubarack. He seguit escoltant la radio i seguint les notícies pel twiter, i he sabut que hi havia bastants periodistes estrangers desapareguts, agredits o detinguts, que al corresponsal de La Vanguardia, un vellet entranyable, l'havien agredit, que havien detingut als periodistes de TV3 i els havien ficat a un bus amb els ulls envenats. I jo pensava, tu aquí, prenent una aigua amb gas, veient el mar, el passeig que han fet nou que tan s'assembla al passeig de Copacabana, amb tot de gent corrent (jo li deia fent footing, però em sembla que ara es diu d'una altra forma, running o alguna cosa així) i no massa lluny, un caos, baralles, inseguretat i molta por, terror, era el que desprenia la veu d'aquell noi tancat a una habitació d'hotel. Al final ha vingut el meu amic Enric i hem parlat una mica de l'exercici, de les onades (ell fa surf) i de la vida en general.

En fí. Que no he fet exercici, però ho faré demà.

Que no m'oblidi de parlar-vos d'un descobriment que he fet llegint a la Margaret Mead, i que m'ha deixat astorada.

I també haig de parlar de "Dios existe I" i de "Dios existe II", també del pas del temps, de l'edat i de com ens tornem. I que he rebut una bona notícia d'una amiga, i estic molt orgullosa i contenta de tenir-la com amiga.