Avui és el meu sant i no he pogut anar al meu propi dinar de celebració que m'havíen organitzat unes amiguetes nada más y nada menos que al club de Polo, que es veu que malgrat soni heavy i pijísimo, fan uns menús força asequibles i que total, no hi ha per tant. Hauré d'esperar a la propera. Mentre, jo continuo fent repós amb la pota una mica en alt i recolzada intentant recuperar-me. Dèu.

És una ventatja això de no fumar quan un està de baixa i no es pot moure, de debò. No cal que faci grans esforços més enllà d'anar a on tinc la nesspresso i fer-me un cafè. No cal que em llenci escales avall, crosses i jo, a la recerca d'un estanc per comprar-me tabac. O treure diners per comprar-ne, perque és clar, o anava cada dia a llençar-me escales avall, o només anava el primer dia arrossegant-me fins el caixer pregant per què funcionés, treure pasta i arrossegar-me, amb els dits morats i les mans plenes de senyals per subjectar les crosses, fins l'estanc i deixar-me part important dels meus ingressos per saciar la manca de nicotina. Doncs va a ser que no. que no, que no, que ja no fumo i que em puc estar a casa, tranquil.la, sense pensar en el tabac més enllà que omplir espais en aquest blog amb 17 seguidors i que ningú llegeix.

I per acabar, explicar-vos que la meva mami ve cada dia a ajudar-me amb la meva criatura, ordena el desgavell, em fa menjar bo i sa, verduretes, amanida i peixet, i que ho fa després d'anar a fer el dinar a casa la tieta, l'altra lisiada de la famìlia. I que abans de fer el sopar, va amb el marçal a la piscina, bé, s'encarrega de tot amb molta generositat, direu, és la teva mare, bé, jo sé que això no vol dir res. Gràcies mama!